Sense perdre de vista el pesquer, entre llàgrimes i preguntant amb la mirada a la tripulació «On ens heu portat?», desembarcaven la matinada d'ahir a Trípoli els 25 immigrants rescatats pel «Nuestra Señora de Loreto», explicava ahir el patró José Luis Sestayo.

El mariner, en conversa telefònica des del port, deixava entreveure una preocupació: «Els al·lots», tots ells «molt educats», estaran «pitjor» a Líbia del que hi han estat els últims tres dies al pesquer alacantí, on han compartit els 27 metres d'eslora del vaixell i les provisions amb els seus catorze tripulants.

Des de dimecres a vespre, quan la pastera en la qual viatjaven es trobà amb el pesquer a 90 milles davant les costes de Líbia, els immigrants, d'entre 18 i 25 anys, reien, parlaven com podien amb els mariners de futbol i miraven una revista que tenien. Estaven contents perquè pensaven que anaven a Itàlia o Espanya», comenta el patró.

De matinada, quan el pesquer arribà a Trípoli, les autoritats líbies ja els esperaven al port, i un grup de funcionaris hi pujà a bord, agrupà els immigrants a la coberta i allà els va fer preguntes durant deu minuts fins que se'ls varen emportar a terra, relata Sestayo.

El patró de pesca recordava ahir que els joves «miraven tota l'estona cap al vaixell·, que molts ploraren molt de temps i que semblava que amb la mirada els preguntaven: «on ens heu dut?».