El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir que avui el grup parlamentari socialista presentarà al Congrés una proposició de llei orgànica per derogar la reforma del Codi Penal, que tipifica com a delicte la convocatòria il·legal de referèndums i processos electorals. Zapatero respongué així en el Ple del Congrés a una pregunta del diputat del PNB Josu Erkoreka sobre els seus plans per reformar el Codi Penal i impedir que un dirigent polític pugui ser condemnat per convocar un referèndum sense els requisits legals, en referència al possible referèndum sobre el Pla Ibarretxe.

El president de Govern ratificà «plenament» la seva opinió respecte a l'esmentada reforma, que novament qualificà de «desafortunada, supèrflua i inapropiada» a més de «poc respectuosa» en la forma amb «el funcionament normal del Parlament». Zapatero es mostrà «plenament convençut» que a aquesta iniciativa del grup socialista «se sumaran un nombre important de grups de la Cambra i confii -digué dirigint-se al diputat del PNB- que el grup que vostè representa també ho faci».

El president de l'Executiu insistí que aquest compromís ja «l'expressàrem amb rotunditat en aquesta Cambra, davant de l'opinió pública, a la campanya electoral, en el discurs d'investidura i avui ho ratific plenament». Per la seva part, el diputat del PNB subratllà que, al seu parer, la derogació és urgent «no per salvar aquest o aquest altre president democràtic sinó per salvar la democràcia mateixa, les llibertats, la llibertat ideològica, el pluralisme polític i les essències de la voluntat popular».

El diputat també es referí en la seva intervenció davant de la Cambra com aquesta reforma, impulsada pel PP a finals de l'any passat, fou una decisió «convulsa» que utilitzà un «curs poc ortodox» i com el Partit Popular aprovà només amb els seus vots «una reforma que instituïa el delicte polític i tornava a criminalitzar la discrepància ideològica».

Erkoreka recordà que l'actual ministre de Justícia i llavors portaveu del grup socialista, Juan Fernando López Aguilar, situava aquella mesura del Dret Penal en «la cacera de l'home i vostè mateix -digué- la considerà un despropòsit que trencava les mínimes regles del joc democràtic».

El diputat recordà que l'avui ministre de Justícia es comprometé en aquella ocasió a «promoure la derogació de la reforma en l'actual període de sessions» i justificà la presentació de la pregunta en el fet que no veien que l'actual Govern donàs a aquest tema «la prioritat que mereixia».

La reforma del Codi Penal, que entrà en vigor a finals de l'any passat, tipifica com a delicte la convocatòria il·legal de referèndums i processos electorals i el finançament públic a partits il·legalitzats per la seva relació amb el terrorisme. Així, estableix que l'autoritat o funcionari que, tenint competències o atribucions per a això, convoqui processos electorals o consultes populars per via del referèndum serà castigat amb penes de presó de tres a cinc anys i amb inhabilitació absoluta per un temps superior en tres a cinc anys a la pena imposada.