El presidenciable de la Generalitat per ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, exigí ahir que les negociacions postelectorals no s'obrin pactant el nom del president de la Generalitat. «No comencem la casa per la teulada. Així, al final, acabarem ràpid», advertí. Carod en fixà l'ordre: «Parlarem de programes, de projecte i què volem fer d'aquest país, i no de qui serà president o de qui deixarà de ser-ho», i es demanà si «els és igual la política que puguin acabar aplicant mentre siguin presidents».
Per això, insistí a començar amb la qüestió «què hauria de fer aquest Govern: quin programa hauria de dur a terme, quines polítiques hauria d'aplicar, quins projectes de Govern hauria de convertir en realitat».
Carod també es referí a la reacció fora de Catalunya sobre els resultats electorals. «El camarada Rajoy i el camarada Rodríguez Ibarra no han entès res del que ha passat perquè fa molt de temps que no entenen Catalunya, si és que l'han arribada a entendre mai», ja que «és un país diferent, on hi ha una cultura política i uns partits diferents».
Per la seva banda, el vicesecretari general d'ERC, Joan Puigcercós, veu fora de l'inici de les negociacions ICV, que «ja començà la campanya dient que no volia saber res de la dreta, que no volia saber res de CiU», declarà.
«Nosaltres -afegí-, quan ens presentàrem a les eleccions, no ens significàrem mai d'aquesta manera», i «els dos extrems, el PP i ICV, ja se significaren sols».
Carod-Rovira afirmà que el Govern de concentració que la seva formació proposa per a Catalunya després dels comicis autonòmics de diumenge, amb tots els partits llevat del PP, suposaria un «instrument semblant» al pla del lehendakari, Juan José Ibarretxe.
En una entrevista concedida a Deia, el líder d'Esquerra creu que «el que és extrapolable a Catalunya és el gest de dignitat nacional i de valentia democràtica que representa el pla Ibarretxe». «Segons nosaltres -continuà- es fa des del màxim instrument possible de la democràcia que és un Govern. Nosaltres proposam per a Catalunya un instrument semblant, un Govern de concentració per afrontar els problemes que tenim». Carod reconegué que «no és fàcil», ja que Catalunya i Euskadi són «dues realitats nacionals diferents».