El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón comunicà ahir el seu processament per un delicte de pertinença o col·laboració amb ETA a deu membres de la Fundació Joxemi Zumalabe, responsable d'iniciatives com la difusió del DNI basc, incloses en el projecte de «desobediència civil» en el País Basc dissenyat per la banda terrorista.

El magistrat assegura que els processats mantenen relació amb Ekin, l'aparell polític de la banda terrorista, asseveració que cap dels detinguts no ha reconegut. Els deu presumptes col·laboradors d'ETA són: Carlos Trenor, Fernando Olalde, Iñaki O'Shea, José Ignacio Uruñuela, Sabino Ormazabal, Mikel Aznar, Olatz Altuna, Patxi Joseba Azparren, Luis Barinagarementeria i Mikel Zuloaga. Tots ells han recorregut contra l'acte de processament. També comparegueren davant del jutge dos membres més de la Fundació, Mario Zubiaga i Alberto Frias, en qualitat d'imputats. El primer es negà a declarar al·legant que no té obligació de manifestar les activitats que exerceix dins de la seva llibertat política i el segon negà pertànyer a ETA o Ekin; no obstant això, ambdós seran processats pròximament.

El jutge creu que Zubiaga fou l'encarregat de corregir el document denominat Piztu/Euskal Herriari, que fou redactat pel processat Mikel Zuloaga i en el qual es definia l'estratègia de desobediència civil, i redactà personalment un altre document de característiques semblants. A més, el jutge prengué declaració a David Celaya, que no negà la seva pertinença a Ekin encara que sí a la banda terrorista. Celaya participà en la reunió constitutiva d'Ekin, feta el 15 de juliol del 2000 a l'Ajuntament de Villabona (Guipúscoa) sota la presidència de Josu Ternera i amb la participació de l'advocat de Gestores Pro-Amnistia i processat per ser dirigent d'Ekin, Txema Matanzas.

No obstant això, el jutge no té prou proves per processar-lo. En dates properes també hauran de comparèixer davant el jutge dos assistents més a la reunió de Villabona, Antonio Agustín Cigal i Julen Celaraín. En acabar la compareixença judicial, el secretari de la Fundació Joxemi Zumalabe, Fernando Olalde, llegí un comunicat en què afirmava que el sumari «té una gestació politicopolicíaca que Garzón judicialitza».