La caiguda de la banca espanyola, amb abundants interessos a Portugal, que podria ser el següent a ser rescatat després d'Irlanda, va afectar ahir la borsa espanyola, que va perdre el 2,68% i el nivell de 10.000 punts, la qual cosa no succeïa des de final d'agost. Així, l'índex de referència del mercat espanyol, l'Íbex 35, va baixar 257,30 punts. Les pèrdues acumulades enguany augmenten fins al 16,28%. L'acceptació per a Irlanda de l'assistència financera internacional va afavorir el començament de sessió a l'alça, amb la qual cosa la borsa espanyola s'acostava a 10.400 punts. Tanmateix, a mesura que va anar passant el dia, les caigudes es van intensificar. Poc després del migdia, mentre la Comissió Europea considerava innecessàries l'adopció per part d'Espanya de més mesures per contenir el contagi de la crisi irlandesa, la borsa espanyola perdia la cota de 10.200 punts.

El brent es canviava a 85,5 dòlars i l'euro a 1,375 dòlars. Tanmateix, el mercat no considera suficient que Irlanda hagi acceptat l'ajuda de la UE i de l'FMI, que podria situar-se entre 80.000 i 90.000 milions d'euros, i demana que, a més de concretar-se els detalls del rescat, s'adoptin plans addicionals, segons els experts. L'anunci per l'agència de mesurament de riscs Moody's, que rebaixarà a Irlanda la qualificació creditícia malgrat el rescat, situava la borsa nacional per sota de 10.100 punts a la una i mitja del migdia, pressionada per la caiguda de la banca i les vendes al mercat de deute.

Calma

Malgrat la situació d'inestabilitat d'ahir, la Unió Europea confia que el rescat d'Irlanda per part dels seus socis internacionals redueixi la volatilitat als mercats de deute sobirà i eviti el contagi a altres economies de la zona euro amb problemes pressupostaris, com Portugal i, en menor mesura, Espanya.

El premier irlandès no dimitirà i ajorna la convocatòria electoral

El primer ministre irlandès, Brian Cowen, descartà ahir dimitir de manera immediata, malgrat les crítiques rebudes després d'acceptar l'ajut econòmic extern, i avançà que dissoldrà el Parlament l'any que ve, un cop s'hagin implantat les mesures requerides. Malgrat tot, tant el principal partit de l'oposició d'Irlanda, el Fine Gael, com el Partit Laborista i el Partit Verd, que forma part de la coalició de govern, han reclamat eleccions anticipades. El líder dels Verds ha advocat per l'anticipació d'eleccions i fins i tot ha posat data per al mes de gener de 2011.