Qualsevol espanyol que m'atén en català el considero un hipòcrita.

En l'atenció als clients en llengua catalana / valenciana hi ha un problema molt gros.

Com escriu en Tòfol jo també m'he trobat en "prémer" l'opció en català / valencià, amb el cinisme que l'interlocutor no et respongui en aquesta llengua. Idò, haver d'explicar el meu "objectiu" a cada interlocutor o nou número de telèfon al qual m'havien adreçat.

Som els parlants i usuaris del català / valencià qui nos hem de fer valdre per a poder expressar-nos en la nostra llengua i fer que ningú l'amagui.
Pareix que ho facin expressament per a que les persones amb menys consciència claudiquin i ho deixin estar.

Potser ara, en qualques empreses, és més fàcil que fa uns anys aconseguir "contractes" de serveis en la nostra llengua, però, en general encara hi ha molts d'entrebancs per a seguir tota la resta del procés d'adquisició, manteniment, atenció telefònica i per escrit etc de qualque aparell o servei.
Per exemple hi ha una de les marques d'automòbils que disposen en català/ valencià de les instruccions d'ús i manteniment (en versió Pdf) de tots els vehicles que comercialitzen, però, no en fan cap difusió, en el web (únicament en espanyol o castellà) és troba en un lloc amagat, no en l'apartat de la resta de llengües europees; i la major part dels empleats, venedors, comercials... que treballen als concessionaris si els hi demanau informació i com accedir-hi, molt sovint ho ignoren (!?).

Per la qual cosa s'ha d'estar molt "interessat" i perdre-hi temps per a aconseguir un dret i una opció, de serveis que es poden obtenir directament i sense entrebancs en altres llengües.

Tot això és normal ?

El pitjor és quan et diuen que premis el 2 i que després no t'atenguin en català. És d'un cinisme majúscul.