La DANA es pot dir que pràcticament no ha arribat. Com a mínim per ca meva no ha comparegut. Després del desastre de València, s’ha intentat posar la por al cos a la gent i crec que s’ha aconseguit. Una segona DANA va tornar a inundar i devastar algunes zones, ciutats i pobles. Ara sembla que ja ha desaparegut. Els que viuen en zones inundables, ja saben que algun dia els tocarà a ells. Esperem que els polítics adquireixin una mica de seny i no continuïn tolerant edificacions en zones inundables i que vagin pensant en què s’ha de fer amb les zones inundables edificades. Ja se sap, viure en aquests llocs és ben perillós, especialment si les autoritats corresponents no t’avisen perquè et preparis per a resistir.

Al cap de cert temps sortirà un dels màxims responsables i amb un discurs que sembli un sermó es passará la major part del temps tirant pilotes fora i dient que tot el que varen fer va ser el millor per al poble. Cansa tant de sentir polítics que només cerquen tenir un bon sou, posar la mà al calaix si poden i quan expliquen el que han fet s’omplen la boca per anar amollant alabances del que han fet. Ningú no es vol posar més de 200 morts sobre la seva esquena. Ara s’haurà de veure què faran per reconstruir tot el que s’ha destruït, ja que no es pot ressuscitar ningú.

En un altre ordre de coses, hem tengut la mala notícia que s’ha explicat sobre els resultats que han obtingut els alumnes de les Illes Balears a les proves que ha fet l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu.

Malauradament ha suposat un descens en els nivells de coneixements matemàtics i lingüístics. S’ha fet la prova als estudiants de 4t de primària. Han suspès català, anglès i matemàtiques i només han aprovat castellà. A mi només m’interessa destacar el fet que s’aprovi castellà i se suspengui català. Això quan el PP i Vox volen posar en marxa l’elecció de llengua a les escoles amb l’excusa que no aprenen castellà, quan és l’únic que aproven. Segurament no els importa un rave si això passa. Sinó que estaran ben contents. Per a la qüestió de la normalització lingüística s’ha de dir que l’únic lloc en què es creia que havia d’ajudar a realitzar-la era l’escola i queda demostrat que, per les causes que siguin, l’escola també fracassa, ja que es fracassa en aquest fet en tots els àmbits. És per això que el professor Jaume Corbera ha pogut publicar a l’Ara Balears dos articles en els quals ha demostrat que no ha existit mai el procés de normalització lingüística.

Tot això quan anam camí de fer 50 anys que es va publicar la llei que l’havia de desenvolupar i quan els poders no han fet res per posar-la en pràctica, sinó que l’han volguda derogar, cosa que haguessin fet si haguessin pogut. I ara ho volen fer llevant-li hores d’aprenentatge. Els dos articles del Sr. Corbera són ben recomanables, cosa que faig, i es varen publicar a l’Ara Balears el 2 i el 9 de novembre d’enguany. Són d’una clarividència total. He de manifestar que el poc que s’utilitza la llengua a la societat, l’escola hi ha tengut la seva importància, ja que com a mínim ha atorgat la comprensió oral a la gent que hi ha assistit. Això fa que avui es pugui parlar en català quasi per tot i t’entenen. Molts que diuen que no t’entenen i diuen mentides, i ho fan perquè odien tot el que sigui català. L’escola ha fet una gran feina com manifesta el doctor Corbera, però a l’escola també han existit persones que han frenat el seu aprenentatge. Professors que no tenien el coneixement adequat, i a vegades hi ha hagut inspectors que han dit als claustres o a la direcció que s’havia d’aprovar més gent de català de la que s’aprovava. Això ha fet que hi hagués notes falses, cosa que ha demostrat l’avaluació que s’ha fet. Ah, i entre aquests inspectors, n’hi ha hagut que en altre temps varen ser ben catalanistes. Es veu que eren catalanistes de pa amb fonteta o senzillament, era fals que ho fossin. La ferida és molt gran.

Esper que com diu Jaume Corbera no estiguem a la fase terminal de la llengua. Però el professorat de les escoles que no dubti que depèn molt d’ells i d’elles que no arribem a aquesta fase terminal. La seva responsabilitat és molt gran i l’agraïment que s’haurà de donar al professorat serà etern si aconsegueixen ajudar, encara un poc més a aquesta normalització que no hi ha qui la posi en marxa, llevat del temps en què Damià Pons va ser conseller d’Educació. Esperem que trobem algun dia un altre conseller com ell. Hem d’animar-nos i superar el meu pessimisme!