Emmallorca’t valora de manera molt positiva el manifest del RCD Mallorca que reivindicà «el compromís de fer poble»

Imatge d'una pilota en un terreny de joc de la primera divisió de la Lliga espanyola de futbol. | **Foto: Europa Press**

Emmallorca’t, un grup obert d’abonats i simpatitzants del RCD Mallorca amb ganes de retornar al club un espai per a la mallorquinitat, ha valorat de manera molt positiva el nou manifest del club encaminat a donar espai a la identitat mallorquina.

Segons han explicat els aficionats, «dimecres 13 de novembre, el RCD Mallorca va publicar un manifest sobre els fonaments a partir dels quals vol continuar creixent i els principis que pretén que siguin definidors del club i, per extensió, del mallorquinisme».

Segons Emmallorca’t, «del manifest es dedueix que el Mallorca vol fer poble, teixir xarxa, i que fa una passa endavant: es reivindica com a nexe d’unió de la societat mallorquina. Així mateix, abraça els valors de la solidaritat, l’acolliment, la integració, el respecte, la preservació del territori, la cultura i la llengua. És a dir, es vol fer gran a partir de la defensa dels orígens».

«Atès que Emmallorca’t combrega absolutament amb els valors del manifest, és una gran alegria comprovar que el nostre club —que és l’entitat més important quant a nombre d’abonats i seguidors de les Illes Balears en qualsevol àmbit— s’ofereix per adoptar un rol protagonista com a articulador social», han assegurat.

En aquest sentit, els membres d’Emmallorca’t conceben el Mallorca «com quelcom que va molt més enllà de l’esport. Per a nosaltres és una manera de fer comunitat, relacionar-nos entre nosaltres i estar junts com a mallorquins». Per tot això, animem el club «a fer camí i ens posam a la seva disposició per a qualsevol iniciativa en què puguem participar».

Així mateix, des d’Emmallorca’t aprofiten per suggerir algunes mesures que convindria que el club adoptàs a curt i a mitjà termini: «Augmentar la presència de la nostra llengua en les comunicacions amb els aficionats, animar els membres del cos tècnic i els futbolistes a expressar-se en català a les xarxes i en les declaracions als mitjans de comunicació, crear un equip femení, treballar sempre que sigui possible amb empreses illenques i compromeses amb els valors del territori, sumar-se a campanyes de defensa mediambiental i reforçar les campanyes de la Fundació».

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per arg, fa 24 dies

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:5menos mas

Per Xaume, fa 24 dies

Record que allà pels anys 50, quan jo era un nin, per animar el Mallorca cantaven "Sor Tomasseta" i no aquestes forasterades d'ara.
És ben necessari tornar a les arrels.

Valoració:7menos mas

Per tanmateix som catalans, fa 24 dies

«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment».

Llorenç Riber (1909)

Valoració:5menos mas

Per una pàtria natural, fa 24 dies

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)

“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:2menos mas

Per Mallorca, una illa catalana, fa 24 dies

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments».

Antoni Salvà (1932)

Valoració:1menos mas

Per Catalunya completa, fa 24 dies

Quant a la conquesta de Mallorca per part dels nostres antecessors principatins, se sol fer la comparació -totalment fora de context- amb la colonització espanyola d'Amèrica; però, en realitat, s'ha de comparar amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud que, finalment, van resultar ser "Castilla la Nueva" i la que, perfectament, es pot dir "Castilla la Novísima" (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries) que, actualment, formen l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears, València i l'Alguer). Tot aquest territori de Catalunya (Vella, Nova i Novíssima) és el nostre territori NACIONAL (no estatal, de moment). És l'àmbit nacional dels catalans, tant si som continentals com si som insulars.

P.S.:
Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?

Valoració:6menos mas

Per @Francesco, fa 24 dies

A l'espanyolista negacionista de la nostra llengua pròpia ( i d'altres qüestions) i que en fa befa, qualcú li hauria d'informar de l'existència de l'Estatut d'Autonomia política respecte al poder centralitzat de la metròpoli de Madrid. Com a foraster arribat de nou i que pobrissó encara no sap on és, li donam uns indicis per a que se situï.
"Article 4 La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."
Resulta que aquesta llengua que a ell li fa nosa i destorb, és en procés (més o manco llong) d'esdevenir llengua oficial de la Unió Europea, la qual cosa com a bon peperoBocs no li deu fer cap gràcia, idò, és un problema d'ell que a nosaltres no ens afecta en res. Ehem! Sap que és pròpiament un cap de fava amb anses i com ell s'hi assembla?

Valoració:1menos mas

Per a Francesco, fa 24 dies

Cavolo! Francesco, cosa hai fumato oggi? Senti, fumare non fa bene alla salute.

Valoració:2menos mas

Per @ francesco, fa 24 dies

Per casualitat no deus ser Franco de llimatge? O només d'ideologia?
Sou tan ridículs. El català només es xerra a Catalunya com el castellà només es xerra a Castella, o l'anglès a Anglaterra?
No saps gens d'història? Si mires qui hi havia abans de l'arribada dels catalans veuràs que ni ells ni la seva llengua no t'agradaran, perquè fas cara de racista. Mallorca va quedar "deserta" després de l'arribada del rei En Jaume, i es va repoblar de catalans. Esper que la notícia no te tregui la son.

Valoració:3menos mas

Per francesco, fa 25 dies

A ti también te han inoculado el cachondeíto de la "lengua propia". Y te lo has tragado.
Si es catalana, no es propia; y si es propia no es catalana.
Es la lengua del invasor, del bucanero, del conquistador, del ladrón, en definitiva.
A no ser que Mallorca antes de 1.229 estuviese desierta sin nada.
Y si algo había, cabe suponer que se hablaría otra lengua diferente, o la misma como se ha dicho en mil ocasiones.
Los catalanes nunca han traído nada, y cuando se los ha visto por estos pagos, solo cabe pensar que han venido a sisar, o a vender algo. Telas, camisas, joyería, relojería etc. Que algo he visto.

Valoració:-2menos mas