Cosa rara ha estat el fet que la política quasi ha desaparegut, així com han estat desapareguts els polítics responsables d’haver gestionat la catastròfica DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts). Hem tengut DANA pertot. La DANA a més d’intentar engolir-se més de 70 pobles de València, s’ha engolit uns quants programes de les diferents cadenes informatives, que han enviat a enfangar-se molts dels seus corresponsals i figures de primer ordre. Els polítics han intentat arrrecerar-se, però també han tastat el sabor del fang els qui s’han atrevit a guaitar per allà, pensant que els farien un passadís com si fos el dia de les forces armades. La DANA ha causat morts i destrucció per allà on ha passat, per culpa de de la seva virulència i per culpa de la inoperància de polítics i polítiques que no deuen saber fer una o amb un tassó. Se suposa que el temps i la justícia els haurà de posar a tots al lloc on es mereixen, perquè el lloc que ocupen no se l’han merescut mai. Fer de polític no només és fer capades als amos i posar la mà al calaix, sinó també assumir responsabilitats, i del que no podran escapar serà de la veu de la seva consciència, quan amb el temps i la llavor se’ls farà responsables de la majoria de morts, que haguessin pogut evitar si haguessin estat al peu del canó. Mentre això ha passat al país valencià, aquí, a les Illes, la madona Prohens sembla que vol autoritzar que es pugui continuar construint en zones inundables. Aquests politiquetxos tenen mal pel cap i no són crosteres. Les danes han vengut i es quedaran amb nosaltres, perquè les depressions aïllades en nivells alts, de cada dia n’hi haurà més i les danes no ens respectaran com ha fet aquesta, que ha passat per aquí i quasi no se l’ha notada. Dels polítics actuals només hauríem d’esperar que se’ls il·lumini el cervell per veure-hi dos pams davant el seu nas.
L’exvicepresidenta i exministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va tenir fortes crítiques, quan va decidir continuar amb el pla de democició de preses i barreres fluvials en plena sequera, el maig de 2023. Ribera deia que aquestes accions formaven part d’un esforç mediambiental. Mentre, rebia crítiques de l’oposició, de les comunitats agrícoles, dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. El Ministeri de Transició Ecològica té previst destinar 2.500 milions d’euros fins al 2030 per continuar amb la retirada d’aquestes infraestructures, en un projecte que es diu «Estratègia Nacional de Restauració de Rius», posada en marxa el 2005 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i que es fa per complir amb la normativa europea. Segons el ministeri aquests treballs no impliquen la destrucció de grans preses que s’usin, sinó que es basa principalment a eliminar obstacles abandonats que impedeixen el fluix natural dels rius. Encara que no s’hagi eliminat cap presa dels rius i els barrancs desbordats, n’hi ha que diuen que al País Valencià hi ha hagut riuades perquè Espanya ha enderrocat les preses, que aguantaven els rius. Crec que aquesta afirmació és massa grossa per creure-la, perquè si fos així, això no tendria perdó, però alguna cosa hi deu haver. Esperem que els entesos i la justícia hi puguin dir alguna cosa. El mal que s’ha fet no té cura. I és una ferida que mai no s’oblidarà. Si s’han de continuar eliminant preses i barreres o no, que ho diguin els entesos, els científics, però que no ho diguin els polítics.
A les Illes Balears tenim la contradicció de la presidenta que veu que de cada dia hi haurà més perill, però no es pohibeix la construcció en zones inundables. El que queda clar és que cada vegada que hi hagi eleccions s’haurà de mirar bé i filar ben prim per poder veure què diu el programa de cada partit en la qüestió de prevenir catàstrofes com la que ha hagut de patir València. I també haurem de pensar i creure que essent independents i no autonòmics d’una altra manera ens hauria anat. Sempre millor. Idò vius i ulls ben espolsats!
