De tant en tant, des de fa més de 30 anys, a l'Estat espanyol, esclata una polèmica al voltant de la violència a les graderies de les estadis de futbol.
Aquesta passada setmana n'hem viscuda una de nova a compte dels greus fets succeïts a l'estadi de futbol de l'Atletico de Madrid. I, també, per la condemna d'un seguidor del Mallorca per crits racistes.
El comportament violent dels grups ultres que es concentren a una part de la graderia del estadis és una xacra que s'arrossega des de fa dècades. És també un debat recurrent i són uns fets que es repeteixen en major o menor grau. De fet, fa pocs dies hi hagué l'enèssim episodi violent protagonitzat pels ultres del Mallorca.
S'ha dit, i és cert que es tracta de grups reduïts d'aficionats que no representen la totalitat de l'afició. En el millor dels casos, s'arriba a denunciar la connivència, i fins i tot la complicitat, d'alguns estaments del club. Des d'alguns jugadors, fins a les directives.
En canvi, del que no se'n parla, i és un factor clau, és de la connivència, complicitat i, de vegades, directament cobertura i protecció de la que gaudeixen aquests ultres d'extrema dreta per part dels agents de la policia espanyola.
Sense aquest factor, ja faria molts d'anys que s'hauria acabat amb la presència dels violents als estadis de futbol.
