Les escoles i instituts s’obrin per preparar el curs escolar, les oficines recuperen la feina habitual, la vida quotidiana de molta gent es reprèn a punt de començar el curs per als infants i adolescents la segona setmana.
No arriba la pau a Gaza, ni a Cisjordània, Israel no atura els seus atacs, malgrat que l’han obligat a una pausa per vacunar contra la pòlio, malaltia que feia més de vint-i-cinc anys que no apareixia en nins i nines. Fora bromes, les converses per un alto el foc semblen estancades, fins quan? Els «amics» d’en Netanyahu no són capaços d’obligar-lo a un final d’aquesta barbàrie, d’aquest genocidi del poble palestí? Ni els EUA ni la UE seran prou valents per aturar la venda d’armes i bloquejar el comerç amb aquest govern sionista?
De tant en tant ens mostren imatges de les protestes que omplen els carrers d’Israel exigint el retorn dels ostatges, la pau a Gaza, la dimissió de Netanyahu, un president jutjat per corrupció abans d’iniciar l’ofensiva contra Gaza. Deia una corresponsal a Jerusalem que allà els mitjans no mostren la destrucció de les ciutats, les morts als hospitals, els infants ferits, morts... Amaguen la realitat al seu poble perquè volen mantenir els missatges d’odi per justificar tanta destrucció i mort.
A aquesta banda del món, l’Estat espanyol comença el curs polític i les institucions tornen a posar-se en acció, el món de la premsa ja parla del tema que ocuparà aquesta tardor: la política cap a les persones migrants que arriben aquí cercant una esperança de vida.
Partit Popular més i més d’acord amb VOX, clama contra el govern de l’Estat, contra el president Sánchez, exigint accions contra la immigració il·legal que arriba a les nostres costes. La inhumanitat que mostren respecte als menors no acompanyats que arriben és una vergonya per persones que es diuen demòcrates. Els missatges dels dirigents del PP sempre amb crispació, sempre amb paraules gruixudes, ens mostren un partit conservador allunyat cada vegada més d’allò que veiem a altres llocs, partits de dretes que creuen en la democràcia, com el Partit Nacionalista Basc aquí mateix.
I aquí més a prop, aquesta setmana sabrem si el President del Parlament continua sent el representant de VOX o és destituït i ho serà un representant del PP. Ho sabrem aquest dimarts.
Viurem una tardor moguda, hi haurà eleccions als EUA i la incògnita de la Presidència es desvetllarà. No confiem massa que els demòcrates, si guanya na Kamala Harris, facin una política cap a la pau a Gaza... Fins ara continuen amb la seva amistat intransmutable amb en Netanyahu malgrat que creixen les protestes pacifistes a l’interior dels seus estats, als actes electorals.
I malgrat tot, confiem que el representant republicà Donald Trump no sigui el nou President. Recordam l’assalt al Capitoli quan no acceptava els resultats electorals que el tragueren de la Casa Blanca, recordem les seves polítiques ultradretanes contra les minories i les majories de colors diferents al blanc supremacista.
Iniciem el setembre amb esperança, que no cansa i ens anima a continuar el nostre compromís per a una transformació d’aquest món tan injust, tan insolidari, tan patriarcal, tan desigual...!
