L'alteració de la càrrega semàntica dels mots comporta el canvi de significat d'aquestes paraules. I, amb el canvi de significat, duu directament a equívocs, mals entesos o, directament, distorsions del discurs. Hem de ser molt conscients d'aquestes alteracions, especialment si el nostre ofici guarda alguna relació amb l'àmbit de la comunicació. Ho han de saber, per exemple, els professionals de l'ensenyament, per tenir molta cura a l'hora d'usar-los. O els periodistes, que han d'anar molt alerta a l'hora de fer servir termes amb la càrrega semàntica alterada, perquè el seu ús altera també el significat de les notícies que forneixen la públic en general. I les distorsiona, inexorablement.

En posaré alguns exemples, i crec que s'entendrà de seguida. Començaré per un cas que m'ha arribat, de l'Agència Reuters, una de les més grans i potents del món. Aquesta agència internacional de notícies, que serveix diaris, ràdios i televisions de grandíssima audiència té prohibit als seus redactors fer servir els termes «terrorisme» o «terrorista». Considera que aquests termes s'han desvirtuat i que, moltes vegades, porten més a la confusió que no a entendre què està passant realment. De manera que es poden referir a determinats fets, però no qualificar-los. Se suposa que els lectors ja seran prou espavilats per saber si es tracta o no de «terrorisme», un determinat acte. Però els periodistes que treballen per Reuters no poden fer servir el terme. Correlativament, tampoc no poden usar expressions com ara «lluitador per la llibertat» (que, segons qui s'ho miri, és el que són determinats «terroristes»). Perquè també qualifica amb termes amb càrrega semàntica distorsionada, i, per tant, contribueix a la desinformació.

Pensem, per exemple, en el terme «llibertat», que el trumpisme usa a tort i a dret, arreu del món, significant moltes vegades exactament el contrari del que fins ara s'havia entès per llibertat. Quan la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, posem per cas, decideix no tancar espais públics, en plena pandèmia, en nom de la llibertat, no està distorsionant de manera flagrant el terme? En boca seua, la paraula llibertat tornarà a significar res de semblant del que havia significat fins a la seua profanació? En general, les formacions polítiques mal anomenades «conservadores» solen apel·lar a la llibertat, però deixen de banda el fet que aquesta és del tot impossible si no es treballa també per la igualtat d'oportunitats. Per als que no tenen diners no hi ha «llibertat» per matricular els fills en un centre escolar privat elitista. No es poden permetre aquesta «llibertat», perquè, per permetre-se-la s'han de tenir les butxaques ben proveïdes. La llibertat, passa, doncs, si més no, per un reequilibri en la igualtat d'oportunitats. En cas contrari, la paraula resta completament buida de la càrrega semàntica original.

Ocorre exactament el mateix amb la paraula «imposició». Quan algú diu, posem per cas, que s'ha de promoure el català «sense imposicions», es desvirtua completament el terme. Perquè qualsevol llengua promoguda és, al mateix temps, imposada. Les llengües més imposades són les que compten amb un poder al darrere que les imposa. Però, de manera absolutament generalitzada, no són percebudes per la població com una «imposició». Quina llengua s'imposa més, a Eivissa, a Alacant o a Barcelona: el català o el castellà? És evident que la «imposició» del castellà supera de molt la de la llengua pròpia d'aquests llocs, la llengua catalana. Però, en canvi, es parla d'«imposició» per referir-se al català, però no per referir-se a la llengua realment més imposada, el castellà. Usar el terme «imposició», en qüestió de llengua -com en tantes altres-, idò, l'únic que fa és llançar tinta de calamar i contribuir a la confusió i a la desinformació.

El camp semàntic al voltant de la corrupció està assolint també índexs d'alteració extraordinaris. Parlar de corrupció sol constituir una equivalència, també, del llançament de tinta per distorsionar els fets i acabar generant caos al voltant d'allò de què s'està parlant (o intentant parlar). Observam diàriament que els afectats per més casos de corrupció (o de suposada corrupció) llancen contra els seus adversaris el desqualificatiu de corruptes sense cap mena de vergonya ni d'empatx. O veim el Col·legi d'Advocats de la noble vila i cort madrilenya queixant-se que s'ha esbombat el cas del company de la presidenta d'aquella comunitat autònoma, contravenint la protecció de dades, però callen com a morts si els esbombats són els contraris políticament. Amb la qual cosa, efectivament, estic dient que l'esmentat col·legi d'advocats està treballant, molt clarament, per a un partit polític concret (contravenint els seus estatuts i els seus principis ètics, per cert).

Per tant, a partir d'ara, quan en una campanya electoral senti membres d'algun partit parlant de terrorisme, de llibertat, del dret a escollir, de corrupció o d'imposicions, canviaré de canal i em posaré a mirar un reportatge d'animals exòtics.