Nou menyspreu judicial a la llengua. El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha rebutjat en una sentència que utilitzar en resolucions judicials els termes 'Baleares' en lloc de 'les Balears' o 'Palma de Mallorca' en comptes de 'Palma' suposi ni «menyspreu» ni «discriminació lingüística», descartant així mateix que impliqui «il·legalitat», possibles nul·litats o indefensió.

El TS s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió dins d'una sèrie de recursos del Nou menyspreu judicial a la llengua. per l'ús de la toponímia oficial en un acord del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), i diverses resolucions derivades. Al llarg del procediment el Consell va actuar reiteradament contra totes les resolucions en les quals s'utilitzessin les denominacions en castellà.

El litigi va començar amb el nomenament d'un jutge de pau de Formentera en 2022. El Consell va presentar un recurs amb el qual va aconseguir que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) rectifiqués el text per a fer constar que en lloc de l'Ajuntament de Formentera hauria de figurar el Consell Insular de Formentera.

Com recorda el Tribunal Suprem, segons la Llei orgànica del Poder Judicial, la competència de nomenar jutges de pau és dels Ajuntaments, però l'Estatut d'Autonomia disposa que «els regidors de l'Ajuntament de Formentera integren el Consell Insular». En qualsevol cas, la rectificació no suposava «una alteració substancial» de l'objecte de l'acord, el nomenament del jutge de pau.

No obstant això, la institució illenca no va quedar satisfeta i va recórrer l'acord del CGPJ per l'ús de la paraula en castellà 'Baleares' en referir-se al TSJIB, i perquè se situés la seva seu a 'Palma de Mallorca' i no a 'Palma'. Demanava corregir els termes «ja sigui en la capçalera, ja sigui en el document mateix». En aquest sentit, va sol·licitar que s'instés a substituir les capçaleres i elements sobreimpressionats en papers oficials pels topònims en català.

La demanda del Consell -43 «denses pàgines» i un escrit de conclusions de 70 que «no poden considerar-se succintes al·legacions» per al TS- exposava repetides vegades el que estipula l'Estatut i quines són les denominacions oficials de la Comunitat Autònoma i la seva capital. Afirmava que l'acord era contrari a dret i discriminatori, en atemptar «contra la identitat jurídic-lingüística de la Comunitat Autònoma balear» i l'oficialitat de la llengua catalana en matèria de topònims.

A més de l'anterior, el Consell sol·licitava paralitzar la causa per a efectuar «emplaçaments globals als possibles interessats» -altres institucions oficials de les Balears-, pels «interessos col·lectius en joc relatius a l'ús de la toponímia oficial», mitjançant anuncis en els butlletins oficials estatal i autonòmic. Aquesta petició va ser rebutjada i, precisament, en la resposta es feia esment al 'Boletín Oficial de las islas Baleares' en lloc del seu nom en català; de nou el Consell va instar una rectificació però se li va contestar que l'acte «no necessita aclariment».

L'Advocat de l'Estat es va oposar a la demanda del Consell, explicant que, al marge que s'havia acceptat canviar Ajuntament per Consell, entenia «de sentit comú» que no suposava «indefensió» l'ús de toponímia en castellà o català. A més va al·legar que la controvèrsia sobre les capçaleres seria competència del Ministeri de Justícia, aliena al règim d'actuació dels jutges i tribunals.

Posició del Suprem espanyol

El TS, per part seva, incideix en què no està en qüestió quines són les denominacions oficials de la Comunitat Autònoma i la seva capital, assenyalant que «és clar que han d'usar-se tant en les resolucions judicials quan en el suport en el qual consten recollides, així com en les certificacions que d'elles s'expedeixin i el seu suport». No obstant això, «si no pot haver-hi dubte sobre aquest tema, tampoc ha d'haver-la en què el succeït en aquest cas no implica irregularitats invalidants».

El Suprem constata que, respecte a l'acord del CGPJ sobre el nomenament del jutge de pau, es va accedir a una correcció d'un «error», però no es «va apreciar il·legalitat».

«Tampoc hi ha il·legalitat en la resta. No sols perquè no ha causat indefensió al Consell recurrent ni és responsabilitat del CGPJ ni, pròpiament, de la Sala de Govern (...). No n'hi ha perquè una capçalera, l'expressió en castellà 'islas Baleares' o parlar de 'Palma de Mallorca' no la determinen, ni suposen menyspreu, ni discriminació lingüística. Expressen solament un desajustament terminològic», conclouen els magistrats, que veuen una manifesta «desproporció» en els plantejaments del Consell.

La sentència del Suprem postil·la a més que la web del CGPJ «utilitza les denominacions oficials». El TS va condemnar en costes al Consell. Malgrat que aquesta última sentència del Suprem utilitza els noms en català al llarg del text, la institució insular també va actuar enfront d'ella. On els magistrats raonaven que «no és precisa una prolixa exposició sobre quins són les denominacions oficials de la Comunitat Autònoma i de la seva capital», el Consell va sol·licitar que es fes constar, entre parèntesis, que la denominació oficial de la Comunitat és 'Illes Balears' i la capital és 'Palma'. També demanava altres modificacions en els acords impugnats del CGPJ i el TSJIB.

De nou el TS rebutja els seus pretensions «perquè ni és precís cap aclariment» ni cal «modificar la part dispositiva de la sentència que és el que, en realitat, pretén i no un complement d'aquesta».