Bé sap Déu i també el bon lector que mai no faré un acudit sobre el dolor de les persones que pateixen, directament o indirecta, la perversitat dels terroristes. Vull creure que, només per por o per degeneració de la seva condició humana, hi ha persones que callen i no rompen la complicitat amb els criminals que ara actuen a diversos indrets d'aquest País, com són Catalunya, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i altres on també han sembrat la mort i l'esperit de l'odi. Només la por podria motivar determinades actituds com la dels qui creuen que és possible la pau entre els demòcrates i els assassins. Si no és la por, és la degeneració pura i dura. Mai, però, nacionalisme o llibertat o independència.