Fa sis mesos el Sindicato Unificado de Policía afirmava en un comunicat que els policies no volien venir a prestar servei a les Illes Balears i que la major part d’ells fuig d’aquí tot d’una que pot. El comunicat d’aquest sindicat continuava així: “no se genera arraigo en los funcionarios que son destinados normalmente de manera forzosa a las Islas, abandonando estas en la primera ocasión en la que pueden pedir una plaza en otra plantilla donde el coste de la vida es más económico.”

Tenint en compte aquestes consideracions formulades pels representants dels policies espanyols, ens convé qüestionar-nos quina estima poden tenir per la llengua pròpia d’aquesta terra i quin interès per aprendre-la, si la intenció de qualsevol policia destinat a les Illes és fugir d’aquí a la més mínima oportunitat.

Fa uns dies els sindicats policials SPP, SUP, UFP i CEP emeteren un comunicat en resposta al regidor d’Educació de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, sobre el fet que cap membre de les policies espanyoles s’hagués inscrit a una convocatòria d’un curs de català per evitar futurs incidents de discriminació lingüística com el d’un guàrdia civil contra una treballadora de l’aeroport de Palma. El comunicat d’aquests quatre sindicats corporativistes sembla més un escrit dels representants d’unes forces d’ocupació que d’uns cossos i forces de seguretat de l’Estat. Hi afirmen que “los componentes de CNP que prestan servicios en Baleares están totalmente integrados en la sociedad a la que sirven”. Aquesta afirmació es contradiu amb el comunicat del SUP del passat mes de juliol.

Els sindicats policials diuen que no acceptaran cap “imposición implícita” que els obligui aprendre català per poder exercir la seva feina a les Illes Balears. Però el que sí és una imposició implícita és la que patim la gent d’aquest país quan passam pel control de seguretat d’un aeroport de les Illes i per por de no ser increpat o perdre el vol ens adreçam en castellà al guàrdia civil de torn. Perquè la discriminació lingüística per part dels membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat contra la gent de les Balears és un fet inqüestionable, i si no se’n denuncien més casos és, precisament, per aquesta imposició implícita que fa que davant un policia o un guàrdia civil la major part de la gent renunciï al català per evitar problemes.

El comunicat conjunt d’aquests sindicats acabà dient això: “Finalmente y sobre la excusa de la señora del aeropuerto decirle que no cuela”.

Ras i curt, per evitar discriminacions com les que ha patit “la señora de aeropuerto” (la digníssima Paula Rotger), és el moment de crear una policia pròpia, formada per professionals que a l’hora d’accedir ho facin acreditant coneixements de llengua catalana. A més a més, tendrem els més qualificats, els que passin amb millor nota el procediment selectiu. No com ara, que els que fan darrers a les oposicions a policia nacional o a guàrdia civil són els que, forçosament, són destinats a les Illes Balears, segons afirmen els seus legítims representants.

A més, amb una mica de sort, tendran uns representants sindicals que emetran comunicats de premsa amarats d’educació i respecte.

Francesc M. Ramis Trujillo
Secretari de Moviments Socials de l’STEI Intersindical.