cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Més d’un miler de persones ‘treuen la llengua’ en el 25è aniversari de Joves de Mallorca per la Llengua

Imatge del concert 'Treu la Llengua' de Joves de Mallorca per la Llengua. | dBalears

Èxit de participació. Aquest divendres Joves de Mallorca per la Llengua ha celebrat, amb més d’un miler de persones, els seus 25 anys de lluita pel català.

Maria de la Salut ha estat l’escenari que ha acollit la diada ‘Treu la Llengua’ que ha consistit en una gimcana a càrrec de l’Esplai Es Rebrot, una ballada amb Al-Mayurqa, sopar i un concert amb grups en català de Mallorca, el País Valencià i Catalunya.

Xarxa, ZOO, Roba Estesa, Pirat's Sound Sistema i PD Burbaia Rissada, a més de l’espectacle de llum de Joan Servera i la batucada Deixonats, han estat l’aposta dels Joves per al concert d’aniversari. Una aposta encertada que va fer que s’esgotaren les entrades en menys de 15 dies.

En la seva intervenció a la diada, la coordinadora de l’entitat, Mireia Mercadal, ha llegit un manifest reivindicatiu per la llengua i cultura. «Avui treim la llengua per proclamar que volem que les Illes Balears, on hi conviuen gent de distints orígens, cultures i llengües, siguin una societat cohesionada, on tothom respecti la llengua dels altres i on la llengua catalana servesqui com a eina de cohesió social», ha remarcat.

Amb el manifest, l’entitat també ha volgut mostrat el seu suport als mitjans de comunicació en català i a totes les persones «perseguides i represaliades per expressar les seves idees i les seves creacions». A més, han llançat un missatge a les institucions tot exigint «un compromís ferm amb la plena recuperació de la nostra llengua».

Així, han demanat als Consells que facin «accions i campanyes per sensibilitzar la ciutadania i per prestigiar l'aprenentatge i l'ús social de la llengua catalana»; i al Govern «que retorni el requisit de coneixement del català a tots els llocs de feina de les administracions, que apliqui clàusules socials lingüístiques per a tots els seus proveïdors, que apliqui les 136 mesures seleccionades del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua i que posi en marxa ja l'Oficina de Garanties Lingüístiques».

«Avui treim la llengua per proclamar, alt i clar, que davant l'actual context que viu l'Estat espanyol d'involució democràtica i de retallades de drets, lluny de callar, treurem la llengua totes les vegades que faci falta per defensar la llibertat, totes les llibertats, i de manera especial la llibertat d'expressió», ha destacat Mercadal en representació dels Joves.

Gràcies, sens dubte, al nombrós voluntariat i amb el suport de Rock’n’Rostoll, l’OCB, l’Ajuntament de Maria de la Salut, Es Rebrot i Sa Canyeta, la segona edició del ‘Treu la Llengua’ ha estat un «èxit rotund».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa mes de 5 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

--Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

Valoració:2menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 5 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:2menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 5 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:2menosmas
Per SOMA, fa mes de 5 anys

Tens 60 anys. Quan em vaig treure el carnet de conduir al 18 lo primer que vaig fer va ser aferrar una pegatina que deia LLUITEM PER LA NOSTRA LLENGUA, i la lluita continua...
Enhorabona, força i endavant!

Valoració:9menosmas
Per Toni, fa mes de 5 anys

Alerta, no caiguem en la mateixa nefasta tendència que criticam:
No som "diferents pobles units per la mateixa llengua"; sinó que som un sol poble que s'expressa naturalment en la seva llengua de cohesió, que no pot esser altra que la pròpia, la llengua nacional, la de la nació; és a dir, la catalana.

Valoració:9menosmas
Per balearium, fa mes de 5 anys

@observador

Hace diez años estabais igual o peor, las minorias solo se estancan o empeoran ...

Valoració:-8menosmas
Per observador, fa mes de 5 anys

veig que a poc a poc joves per la llengua i l'ocb i tot el seu entorn van recuperant la força que tengueren fa deu anys, bona feina!

Valoració:9menosmas
Per Lluís, fa mes de 5 anys

És molt important ajuntar grups musicals dels diferents pobles units per la mateixa llengua, nogensmenys molts polítics tendeixen a dividir-nos.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente