Professors, pares i sindicats van mostar ahir sintonia i titllaren de ‘cortina de fum' l'avís del conseller Rafel Bosch en el sentit que el Govern està preparant una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educativus perquè siguin considerats centres oficials i, per tant, no es permeti penjar-hi cap llaç pel català o qualsevol altre símbol.
El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, fou el primer a avisar que aquesta decisió només vol tapar mancances. "És una nova cortina de fum. Utilitzen els temes de llengua i de signes d'identitat per emmascarar la seva política de retallades brutals al sistema educatiu", apuntà.
El sindicalista afirmà que es tracta "d'una operació ideològica" i afegí que "els llaços no són cap senyera ni cap bandera. Són símbols i tenen suport legal". Insistí que la Conselleria "ha de fer una llei ad hoc per eliminar símbols que en altres èpoques s'han permès i estimulat institucionalment". I indicà que la decisió és conseqüència de "la pressió del sector dur del PP. Donen peixet als ultradretans i anticatalanistes".
També assenyalà que "si el curs comença amb conflicte no serà per aquest projecte, sinó pels problemes de fons: la reducció de plantilla i de la ràtio d'alumnes ".
Aquest diari ha volgut consultar alguns centres i instituts públics que més s'han mobilitzat per la llengua. El president de l'Associació de Directors de Secundària, Antoni Quintana, afirmà que "m'han deixat perplex les declaracions del conseller. Crec que a una setmana de la reobertura dels centres, que aquestes siguin les prioritats d'Educació ens deixa sorpresos, pel cap baix. Tindrem un principi de curs problemàtic. S'han equivocat de prioritats. I ho dic amb un to no bel·ligerant".
D'altra banda, el vicepresident de l'Associació de Directors d'Educació Infantil i Primària, Pep Cañabate, es mostrà prudent i afirmà que "preferim esperar a veure la norma per opinar".
En canvi, el coordinador de la campanya "Enllaçats pel català" i coordinador d'Immersió Lingüística de l'IES de Muro, Miquel Albero, assenyalà que "el conseller s'equivoca un altre pic. No li ha bastat que el 88% de pares i mares triïn el català com a llengua d'ensenyament. Ara torna a esmerçar temps i a tudar doblers dels contribuents amb una normativa per controlar". El professor explicà que "totes les decisions de penjar una llaçada han passat abans pel claustre i per la comunitat educativa. On quedarà ara la llibertat de decisió? Quins centres volen?". Albero afegí que a les comissions de coordinació pedagògica "hi ha representat el professorat, l'alumnat i els pares; tots els que hem penjat els llaços". Explicà que el Govern "no accepta la nostra realitat educativa i sociolingüística. Som una comunitat educativa amb pares i mares que tenen molt clar que volen ensenyament en català. Ho demostra el fet que només un 12% dels alumnes hagin escollit com a primera llengua el castellà".
Altres prioritats
El director de l'IES de Marratxí, Jaume March, remarcà que " hi ha coses més imperioses i urgents d'arreglar que no pas aquesta normativa, com la massificació d'aquest curs vinent o la manca de professorat". I, dirigint-se al conseller, digué: "Si la seva màxima preocupació en aquests moments és un decret per regular el tema de façanes, val més que es dediqui a una altra cosa. Hi ha altres maneres. A més, els edificis són grans i no tot és façana. Es podran posar els llaços en altres llocs i continuarem defensant el català com a llengua vehicular en els centres docents". March subratllà que la norma "no és una manera conciliadora de començar el curs. Diria a Bosch que cerqui mitjans per arreglar les situacions que patirem amb la reducció de professors i l'augment de ràtios".
El director de l'IES de Portocristo, Pep Barrull, apuntà que la idea de la normativa "em sembla ridícula. Ens hem passat tot l'any amb una història que no va enlloc. Des d'Educació haurien d'organitzar i planificar, i no entrar en una guerra de banderes, perquè és inútil i estèril". També assenyalà que el tema dels llaços "és una cortina de fum, una manera de tapar el que passa. I ocorre el mateix amb l'amenaça que han fet als pares de dur-los als tribunals si no porten els fills a escola el primer dia. La Conselleria hauria d'oferir diàleg, no coartar. L'únic que s'aconsegueix és començar el curs un altre pic amb polèmica".
El president de l'APIMA de l'IES Marratxí, Guillem Solivelles, volgué parlar amb dB com a pare i no com a representant escolar. Ens digué que ell i molts pares com ell "duim llaços i hem escollit el català com a llengua vehicular en l'educació del fills". Afegí que "tenim tot el dret del món de decidir si volem que els nostres fills quedin a casa en un moment determinat".
43 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El Cas sigui el idioma que sigui es que els resultats son de pena !
Així, Fer, caldria convèncer els pares castellano maternos perquè eduquin els seus fills enfora de cap domini lingüístic que no sigui el seu. És ridícul tenir un domini lingüístic tan i tan enorme (n'hi ha que no es cansen de repetir-ho com si fos cosa genial que tots haurem d'aprofitar) i anar a mortificar els mallorquins pel fet que el mallorquí no sigui castellà. Per sort, però, la grandíssima majoria de les societats d'aquesta comunitat autònoma han deixat claríssim que passen de fanatismes catalanòfobs i que aposten perquè sons fills tenguin l'oportunitat de formar part del poble històric que els acollí i, a més a més de la llengua materna, aprenguin i estimin la llengua catalana, com faria tota persona condreta vagi a viure on sigui que vulgui.
Estem gestionats per un grup de trolls; o com fer lleis ad hoc per censurar respostes concretes a agressions concretes.
A on s'ha tret el títol aquest psicòleg? A la universitat de Son Banya? Presenta-m'ho, si tens coratge. Quin desbarats que dius ignorant!
Las clases en Catalan han dado malos resultados a lo largo de estos años a todo castellano parlante. Lo dice un Psicologo que ha estudiado el tema. No es así con los catalano maternos.
@maciá: O sea que si eres maestro del PSM no tienes culpa de nada.
@ barreit Què ho has provat mai? Per cert, la "bandera del Regne de Mallorca" és idèntica a la comuna de totla la Corona d'Aragó. Heràldicament és un penó (no una bandera) amb quatre pals (no barres) vermells sobre fons daurat. Però com que veig per on vas, el penò amb la façana de l'Almudaina (el del castellet) fou atorgat pel Rei Sanç I als JURATS de CIUTAT.... així que tots els FORANS que ens hem sentit (i sentim) agreujats i oprimits durant segles pels ciutadans ens la podem passar pel ...,
ja penjaras tu una bandera mallorquina del regne de mallorca a catalunya, et pegaran de galtades.... sois todos unos fachas.
En gran parte, el sistema mal montado, otra parte que casi todo sea en catalán para muchos que en sus casas no lo hablan. Por último el pasotismo de esta juventud de blackberry y pandereta.
@Quina pena. Els mals resultats acadèmics dels alumnes de les illes Balears i Pitiüses no són imputables al professorat, sinó a les pèssimes lleis d'educació que l'ensenyament ha hagut de patir. La culpa d'aquestes pèssimes lleis la tenen, a parts iguals, pp i psoe la qual cosa vol dir que cap d'aquests partits pot oferir solucions vàlides per millorar la qualitat de l'educació. És evident que hem de cercar noves opcions polítiques més sensibles a l'educació, a la nostra llengua i a la nostra identitat nacional.