Otegi contra Xiabo

Per Barcelona, sobretot pel barri de Gràcia, hom troba molts cartells que demanen suport per als presos polítics en mans del Govern espanyol. Aquest estiu, quan una d'aquestes "preses polítiques" va sortir al carrer després de nou anys de condemna, a Gràcia, i també a Sants, els grans conscienciats li van voler muntar un sopar de benvinguda, una festa. ¿Què havia fet Laura Riera per ser considerada "presa política"? Poca cosa: com a personal administratiu a l'Ajuntament de Terrassa, Riera tenia accés a la base de dades de la Direcció General de Trànsit. Riera -que participava en l'activisme okupa- feia arribar els números de matrícules de cotxes als membres del comando Barcelona d'ETA. Un dels seus 'informes' va possibilitar una bomba al cotxe del regidor del PP Francisco Cano, que va esclatar el desembre del 2000 i el va matar.

Això és el que fan els "presos polítics" a mans de la justícia espanyola, considerada repressiva perquè tanca a la presó assassins i còmplices d'assassinat, i els ideòlegs que enalteixen l'ús de les armes com a mètode per aconseguir objectius polítics. Així, Otegi és considerat un pres polític perquè defensa -encara que últimament ho matisa- la violència d'ETA, però si algú altre expressa la seva opinió i diu que, per exemple, l'Islam és una religió intolerant, molts dels defensors d'Otegi, molts dels qui el consideren un pres polític, voldran veure perseguida aquesta opinió per atiar l'odi cap a un col·lectiu social. Hi ha un doble barem molt preocupant a l'hora de jutjar certes formes de dissidència. Atiar la violència contra els polítics espanyols mereix aplaudiments; però emetre una opinió crítica contra l'Islam mereix presó per potencialment assassina. Hom pot escriure a favor d'Otegi i rebre l'aplaudiment de les ànimes mees, però ai si dóna suport, per exemple, a Robert Redeker.

Així, en aquesta línia de pensament, si vostè té ganes de matar un veí empipador, i vol fer-ho entre els aplaudiments d'una part del paisanatge, basta que digui que ho ha fet per motius polítics. Robert Musil ho va deixar dit: "Només els criminals s'atreveixen a fer mal als altres homes sense filosofar". ¿Presos polítics a Espanya? ¿Com es pot posar al mateix nivell, amb una mica de decència intel·lectual, Otegi i el premi Nobel de la Pau Xiabo? ¿Com es pot considerar que els dos són presos polítics? ¿Quina indecència s'amaga rere d'aquesta equiparació?

Xiabo és un dissident, sí, però ho és del que Otegi voldria per al País Basc. Xiabo s'oposa a la doctrina marxista leninista que ofega, entre d'altres coses, la llibertat d'opinió i de premsa a la Xina; Otegi encarna el projecte marxista leninista, totalitari, i d'aquí el seu coqueteig amb la violència. Otegi no creu en la democràcia -no ha estat capaç de convèncer cap majoria social amb el seu ideari-; Xiabo la demana per al seu poble, acompanyada de llibertat. Hi ha una esquerra lírica que encara veu en tota desviació una forma de dissensió, i que així escalfa un brou fastigosament feixista.