El nostre petit país s'enfronta ara a la prova més dura en dècades. La depressió econòmica és ferotge, la desmoralització social és enorme, el pessimisme ja afecta el teixit nerviós del cos social. S'han sumat causes externes de gran dimensió i internes de diferent procedència, però que es resumeixen en un debilitament de la superestructura política mai no vist en democràcia.
Davant aquesta ombrívola realitat d'emergència nacional, amb moltes empreses amb l'aigua al coll, amb l'angoixa a milers i milers de llars, amb el futur que se'ns enfonsa davant els ulls i encara que només sigui per honor, per patriotisme o per simple respecte als valors de l'humanisme, el Parlament ha d'aprovar els pressuposts de la Comunitat per a l'any que ve.
Com sempre, hi haurà desacords. Continuarem amb la història de si seran més o menys socials, de si impulsaran o no la recuperació, de si hi haurà més o menys imposts. Però quan es tracta de supervivència, hi ha debats que per importants que siguin semblen superflus. Els ciutadans agrairien un esforç de tothom per aprovar aquests comptes. La gent necessita esperança, mirar amb il·lusió l'esdevenir, mirar de cara els seus fills. Tot això passa, ara, per treure endavant la gestió pública dels doblers del poble. Després, que torni la imprescindible i noble pugna política, el debat de les idees, l'eclosió de les conviccions. Que torni amb contundència i coratge, cap a la cita de maig. Almanco, ens queda la democràcia, que no és poc. Però ser demòcrata, ara, és aprovar els pressuposts d'un país desconcertat i enfosquit.
Responsables, responsables, responsables!
22/10/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No passis pena Joan, el pacte entre els socialistes i UM està fet, per això els veiem tan tranquils. Simplement és que la manera de fer-ho, amb pròrroga o sense, ha de ser teatralment creïble per als d'UM. Llavors sortiran aquells atacs de "responsabilitat", "estabilitat", etc. I tots ens ho beurem, com sempre
El primer responsable de tot, el conseller Manera no ha assumit cap responsabilitat, enlloc de dimitir i anar-se'n segueix a la cadira, i encara té la barra d'inculpar els altres.
El que no es pot fer és aprovar ins pressuposts amb els que no hi creus, si això ho fessin UM i/o PP s'estarien traint a ells mateixos i als seus votants.