«La dedicació dels professors va més enllà del sou que se'ls paga cada mes»
El conseller d'Educació i Cultura porta uns mesos envoltat per la polèmica que ha generat al sector educatiu l'anunci de les noves mesures lingüístiques i educatives, encara no concretades en un pla d'actuacions. Des del seu punt de vista s'ha «exagerat», però no deixa de pronunciar frases que segurament encendran alguns ànims, encara que ell assegura que no ho cerca. Amb Francesc Fiol, «Diari de Balears» repassa altres problemàtiques que afecten de ple el sistema educatiu a les Illes Balears.
Pintura contra el passeig marítim de Portocolom
Uns 200 veïns de Portocolom participaren ahir en la creació d'una mostra pictòrica en defensa de l'actual configuració de la localitat i en contra de les intencions del Ministeri de Medi Ambient, que hi vol fer un passeig marítim. Amb veïns hi prengueren part pintors locals reconeguts com Andreu Maimó, Antoni Caldentey, Rafel Joan o l'escultor Jaume Canet. L'acte va ser organitzat per la plataforma Quin Port Volem?.
Balears és la comunitat que té més residents sense dret a vot
Quasi un de cada tres ciutadans balears no té dret a votar a les eleccions generals. Aquesta és la segona proporció més alta de tot l'Estat, només superada per Melilla. La massiva afluència d'estrangers és la principal causa d'aquesta desproporció tan acusada entre votants i residents. Així, les Balears tenen 947.361 residents però només poden exercir aquest dret 675.670. S'ha de pensar que molts d'aquests estrangers tenen un nombre notable de fills sense edat per votar, la qual cosa fa més gran la franja dels no inscrits al cens electoral. D'altra banda, creix la demanda dels que volen la nacionalitat espanyola. També la incapacitat mental és causa d'exclusió de les llistes d'electors.
Un informe de la UE rebutja el transvasament de l'Ebre
Un informe de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea afirma que no és clar el benefici mediambiental del transvasament de l'Ebre. Això indica que aquest informe desaconsella que la infraestructura rebi fons europeus per a la construcció. L'informe definitiu de la Comissió no es farà públic fins el mes de juny. Mentrestant, ja s'ha desfermat la polèmica. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, afirmà que l'informe «marca un abans i un després del Pla Hidrològic Nacional». El dirigent d'ERC, Joan Puigcercós, destacà que «la UE no pensa jugar en aquest negoci brut».
