Sant Eloi, patró dels platers (590)

Passats els anys fou nomenat bisbe de Noyon. El Col·legi d'Argenters de Mallorca creava la Confraria de Sant Eloi el 1395. Per això n'existeix una capella a l'església de Santa Eulària, on des de l'Edat Mitjana hi han estat celebrant els argenters la seva festa religiosa. Les joies tradicionals illenques, a més de tenir una funció ornamental, han exercit en tot temps un cert simbolisme.

Creences arcaiques, supersticions o representativitats emblemàtiques apareixen rere la realització de moltes peces. Destaquem, per exemple, els amulets. I d'entre d'aquests, observem en els retrats de personatges mallorquins d'altre temps, la presència d'alhaques en forma de «Mà de Fàtima». Amb aquesta mena de medalló, que tenia la forma de la palma d'una mà, de vegades amb una pedra preciosa al mig, es pretenia foragitar el temut «mal d'ull», que era la influència malèfica que exercia una persona sobre una altra tot mirant-la de certa manera. Segons això, l'ull pot posseir una força màgica tan poderosa que conten que el rabí Simeó Ben Yochai transformà, només amb la seva mirada, un home en un munt d'ossos descarnats. Per altra banda, un zafir portat d'una cadeneta protegia el fetge i els pulmons, curava les malalties dels ulls i llevava les preocupacions. La turquesa proporcionava èxit als al·lots enamorats i virtut a les donzelles. El topazi guardava el matrimoni i l'amor. El terafim, una mena de pentacle o pentagrama, el pitagòric estel màgic de cinc puntes, allunyava del mal el seu propietari i, servia, en ciències ocultes, per a fer prediccions. El robí reforça el cor, la sang, el cervell, la vesícula biliar i els òrgans genitals, alhora que preserva de la pesta, del verí, de les serps i de les aranyes. Un penjoll en forma de Clau de Sant Pere protegia els animals contra la ràbia. L'ònix comunica al seu posseïdor, si és del signe d'aquari, prudència i saviesa. Els objectes de plata accentuen la feminitat de la seva portadora...

En resum, tot un llenguatge ocult sota l'art de la joieria. No oblidem que la màgia, la bruixeria, l'astrologia i l'ocultisme en general gaudien de molta força entre la gent de l'Edat Mitjana, que patia d'un constant i gran temor al diable, però no a un dimoni abstracte i simbòlic sinó concret i carnal, que visitava els aquelarres i era un amic inseparable de bruixes i bruixots. Els llibres de màgia mallorquins, els famosos «llunaris», eren tan temuts com cercats.