Govern i CIM pacten fer el pla de carreteres més gran de la història
El Govern balear i el Consell de Mallorca formalitzaren ahir l'acord per realitzar en els pròxims vuit anys el pla de carreteres més ambiciós de la història de Mallorca. En total s'executaran uns cinquanta projectes amb un pressupost de 524 milions d'euros fins a l'any 2011. Cal destacar que Palma invertirà 110 milions per intentar posar remei als problemes que pateix en l'actualitat. Així mateix, el Govern Matas donarà 45 milions d'euros al Consell perquè pugui afrontar la reforma de les carreteres i escometre el projecte de desdoblament de la de Manacor. També es construirà l'eix transversal des de Montuïri fins a Maria, passant per Sant Joan i Sineu.
Els ciutadans de Balears aporten a Europa el doble del que reben
Balears és la comunitat de l'Estat espanyol que més aporta als pressuposts de la Unió Europea. Els ciutadans illencs paguen cada any 285'84 euros als fons comunitaris, mentre que la mitjana estatal està fixada en 150 euros per habitant. Alhora, la contrapartida d'Europa envers les Balears només és d'uns 114 euros per càpita. Segons Carles Manera, catedràtic d'Història Econòmica de la UIB, «som finançadors nets de la Unió Europea en una situació que no ens afavoreix, ja que penalitza el nostre Producte Interior Brut en no poder participar dels fons estructurals europeus». Balears és a la coa de les comunitats amb capacitat d'inversió.
«Jueus i catalans tenim una lluita en comú»
Margalida Lladó (Coll d'en Rabassa, 1964) serà d'aquí a un mes la professora lectora titular de català de la Universitat Hebrea de Jerusalem gràcies a l'Institut Ramon Llull. Lladó és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, ha fet classe 16 anys a secundària i batxillerat, i ha examinat amb la Junta Avaluadora de Català. A Eivissa, on ha viscut els darrers anys, ha impulsat un grup de teatre, Frigola. Ara, a part d'això, és una apassionada dels germans de l'altre extrem de la Mediterrània.
«En el PP no he vist persecució del català»
Té 59 anys i renqueja una mica d'una cama -«res greu, una operació de menisc, el metge em va dir que en tres dies caminaria, però no em va dir com». Se'l veu content en el seu despatx del carrer de Sant Jaume. Hi ha dues arcades que recorden passats remots, història, tanta com el nom de la institució que representa. Miquel Segura és el codirector de l'Institut Ramon Llull, un dels màxims encarregats de vetllar que el nostre català es promocioni arreu del món. Una tasca que inicià el mateix Llull.
Cap a la segona resolució de l'ONU sobre l'Iraq
La reunió que mantingueren a Ginebra el secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, i els ministres d'Exteriors dels estats amb dret de vet donà com a resultat la possible aprovació d'una segona resolució sobre l'Iraq. Powell es mostrà obert a l'acord tot i reconèixer «divergències». El representant francès exigí «tornar la sobirania als iraquians». A la imatge, en primer terme Powell, al seu costat Annan i, successivament, el rus Ivanov, el francès De Villepin i el britànic Straw.
Cartes al director
El prestigi del català
Cartes al director