«En el PP no he vist persecució del català»

L'escriptor Miquel Segura és des del setembre el nou director adjunt de l'Institut Ramon Llull

TW
0

SEBASTIÀ BENNASAR. Palma.
-Què ha suposat per a vós la designació com a director adjunt de l'Institut Ramon Llull?

-La veritat és que ha estat tota una sorpresa. Jo estava molt tranquil escrivint les meves columnes, i amb la corresponsalia de l'ABC, amb una vida molt més tranquil·la, però he de reconèixer que a nivell professional suposa una gran satisfacció perquè ara podré treballar de manera directa en tot allò que a mi m'agrada, que són els llibres, els autors i la llengua. Per a mi és una problemàtica apassionant.

-I com va ser aquesta designació?
-El president Jaume Matas em va cridar i em va dir que li agradaria molt que jo m'encarregàs de la direcció adjunta del Ramon Llull.

-El fet que Matas hagi col·locat una persona de la seva confiança directa al capdavant de l'Institut deu ser una aposta decidida envers ell...

-L'aposta per aquest institut hi ha estat sempre. Tots sabem que si s'hagués volgut s'haurien pogut trobar maneres de tornar el consorci de cap enrere i ni tan sols es va plantejar. El Govern del PP no s'ha plantejat mai deixar de banda l'Institut Ramon Llull, al contrari li ha donat una continuïtat molt important. Sempre ha interessat aquest institut i la seva finalitat.

-Quan escriureu ara?
-Les columnes com sempre. La novel·la que acaba de ser publicada estava escrita des de fa dos anys i en tenia una altra en ment, però simplement està plantejada i de moment haurà de quedar així.

-Teniu més amics ara que abans?
-No. Aquí s'acosta molta de gent i tothom és i serà sempre ben rebut. Jo crec que la paraula amic és massa important com per anar malgastant-la. Al llarg de la vida es poden aconseguir molts de coneguts i molts de companys, i també enemics, però els amics sempre són pocs i molt especials.

-Quan s'anuncià el vostre nomenament hi hagué molta de gent que pensava que no estàveu preparat...

-Si estic preparat o no ho avala la meva trajectòria. He escrit més de 17 llibres, 14 d'ells en català i tenc una inequívoca trajectòria en defensa de la llengua. Tot es pot consultar a les hemeroteques i és cert que hi ha hagut gent que ha dit que no estic preparat, però altres persones que ho pensaven ja han rectificat. Tenc la sort de tenir dos avals importants com puguin ser Baltasar Porcel o Valentí Puig, que m'han defensat. De totes maneres, algunes de les crítiques, venint d'on vénen...

-Vós sou un home amb una forta relació i vinculació amb la cultura d'Hispanoamèrica, l'Institut es girarà de cap allà, s'obrirà a un mercat potencial molt gran?

-A mi m'agradaria. Ara s'ha aprovat els ajuts als casals per a cursos de català i no n'hi ha cap de mallorquí. El problema no és que estiguin mal donats és que no es demanaren. Per al proper any les cases balears a l'exterior tindran tota aquesta informació. Hispanoamèrica pot ser tan important com Alemanya o Europa. Hem de pensar que només en el cementeri de l'Havana hi ha 15.000 mallorquins enterrats.

-Fa la impressió que sou una rara avis en el PP i el seu entorn. Sou dels pocs que teniu clar el tema de la llengua catalana...

-Jo el tenc clar, però us puc assegurar que no som l'únic, començant per Miquel Melià. De totes maneres, jo no som militant del Partit i en el sentit de ser rara avis, jo coincidesc plenament amb la política econòmica i territorial del Partit Popular, però no així en el tema lingüístic en què jo puc representar una tercera via. De totes maneres, en el partit popular i fins allà on jo he arribat mai no he vist una persecució del català. Potser tenen altres prioritats que no la seva defensa, però no el persegueixen.

-Ja, però fins ara els únics que som bilingües a les balears som els que ja parlam català. Quan el PP parla de bilingüisme vol dir que tots els habitants de les Illes parlaran les dues llengües?

-Aquest és un tema en el qual jo no puc entrar, perquè les competències del Ramon Llull estan centrades en la projecció \132 exterior. El que sí puc dir és que quan escric de franc -i escriure una novel·la, avui dia és escriure de franc- ho faig en català.

-La política de traduccions de l'anterior Govern assumida pel Ramon Llull està donant molts èxits, essencialment a França. Continuarà?

-Està clar que sí, és un dels objectius de l'àrea de cultura, però a mi m'agradaria que es traduís a gent no tan consagrada com Baltasar Porcel, un gran amic que ja era traduït a moltes llengües i que estic segur que acabarà com a mínim sent candidat al Nobel. El problema és aconseguir una bona distribució i vendre els llibres que traduïm, perquè estam jugant amb doblers públics i no estam fent una qüestió únicament de voluntarisme. Haurem de triar molt bé els autors.

-Fins ara s'ha fet moltes traduccions a altres llengües europees i poques al castellà, un mercat potencial enorme. Això canviarà, i més tenint en compte que al 2004 s'ha de participar a la fira internacional del llibre de Guadalajara?

-Hauria de canviar, perquè els nostres escriptors també han de poder tenir una difusió molt gran, amb centenars de milers d'exemplars per cada edició que permetin viure dels drets d'autor. Jo crec que plantejar el castellà com un antagonisme del català és una errada. També hem de traduir al castellà.

-L'Institut ara mateix està presidit per torn pel senyor Matas. El fet que el Partit Popular governi a Madrid i a Balears servirà per desbloquejar els 2'4 milions d'euros que es deuen a les arques de l'Institut? S'estan fent passes en aquest sentit?

-Jo no conec la lletra menuda de l'acord, però estic segur que es desbloquejarà. Hi ha voluntat política de fer coses junts i fins i tot ho va remarcar el president Aznar en el discurs sobre el debat de l'Estat de la Nació.

-Potenciareu la seu de Palma?
-Volem fer presentacions i exposicions, perquè la gent de Mallorca conegui l'existència de la seu.