MARIANA DÍAZ.Palma.
El Museu de la Seu recupera una col·lecció de joies que ha estudiat i inventariat la historiadora de l'art Elvira González. Les peces són donacions a la catedral i una selecció s'exposa en una de les vitrines de la sala capitular barroca. Set peces d'aquesta col·lecció -integrada per anells, fermalls, penjolls, creus i una diadema- formen un conjunt conegut com «les joies de la Veracreu».
L'estudi ha servit per catalogar-les i també «per augmentar el coneixement de la joieria femenina de luxe que s'utilitzava a Mallorca i reforçar el fet que la nostra Illa, en segles passats, estava a l'avantguarda de les modes que imperaven al regne, ja que hi ha paral·lels evidents a la Península», comenta Elvira González, coautora amb Magdalena Riera del llibre La joieria a les Illes Balears, editat pel Govern.
Va ser mossèn Pere Joan Llabrés, delegat diocesà de patrimoni, que va proposar la recent exposició de les joies al museu una vegada que Elvira González, experta en aquest camp, en va finalitzar la seva anàlisi. «A la vitrina s'ha col·locat una selecció de les més antigues», apuntà González.
La Veracreu és un reliquiari de gran format, de plata i amb gemmes als braços, que allotja «un dels majors fragments de la creu de Crist que hi ha al món i que va arribar a la Seu el 1411 com a regal d'un beneficiat del temple, fill d'un capità de navili que, al seu torn, el va rebre d'un bisbe oriental», explica Llabrés.
De les joies inventariades i exposades destaquen un fermall que es va trobar cosit a l'escot del vestit d'una imatge de la Mare de Déu que no estava a la vista al temple. Es tracta del que es coneix com una joia de pit, del segle XVIII, decorada amb perles irregulars, esmalt pintat damunt or i filigranes de tulipes. «La tulipomania va ser una moda que es va imposar en el XVII per tot Europa quan es van començar a dur objectes de Turquia que influïren en els ornaments de l'època». Una diadema del segle XIX es va donar a la Seu amb una condició, que pugui ser lluïda per les novies de la família propietària el dia del seu casament, però tornant després al temple. «Amb seguretat és de factura mallorquina, perquè les seves rosetes tenen un paral·lel amb les botonades», diu González. Porta perles petites, or, plata i diamants.
De les joies que penjaven de la Veracreu és destacable una rosa de pit (s.XVII) que estava desmembrada i que en l'exposició ha tornat a la seva composició original. Està formada per un fermall d'or i un llaç. És d'or i perletes. Curiosa és una miniatura que representa una matraca, d'or i maragdes, que els infants portaven penjats d'un cinturó amb altres petits objectes i amulets perquè cresquessin sans. També es poden veure una creu de maragdes, un medalló baix de rosari o un fragment d'un collaret.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.