Sencelles demanarà al Parlament que empari l'esbucament dels xalets il·legals de Ruberts
El batle de Sencelles, Joan Carles Verd (CxI), té previst assistir aquest dimarts a la sessió del Parlament per tal de reunir-se amb els distints portaveus dels grups en relació a l'esbucament dels xalets il·legals de Ruberts. Verd reclamarà d'aquesta forma l'ajud de les distintes formacions per a reclamar al Govern que participi econòmicament en la demolició dels immobles, de la mateixa manera que ho féu en el cas dels apartaments declarats irregulars pel TSJIB de les Covetes, al municipi de Campos. L'enderroc dels habitatges que afecten el consistori de Sencelles ha d'estar enllestit abans del vinent 1 d'octubre. Per a fer-ho possible, l'Ajuntament té previst iniciar la tramitació de les obres d'enderrocament a aquest indret aquesta mateixa setmana.
Reconeixement judicial a Llucalcari
Les sentències s'han de complir. Sense emperons. En urbanisme, quan una resolució judicial ordena l'esbucament d'una edificació i la restitució dels terrenys al seu estat natural no és feina fàcil aconseguir-ne el compliment. Els quatre xalets de Llucalcari en són un clar exemple. Ahir, va tenir lloc un reconeixement judicial, a instàncies d'Eduard Moreno -l'advocat del Grup d'Ornitologia Balear (GOB)-, del terrenys on hi havia els xalets per comprovar si havia complert la sentència. Es tractava d'analitzar si s'havien restituït els terrenys al seu estat original. La comitiva estava formada per Gabriel Fiol Gomila, president de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB); a més dels advocats de les parts. També acudiren a la cita Mauricio Rovira, en qualitat de president de l'Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca; i Jaume Crespí, batle de Deià; així com la portaveu del GOB Margalida Ramis. El reconeixement començà a mitjan matí i just iniciar-se el recorregut ja quedà ben clar que no s'han retornat els terrenys al seu estat original. De fet, el camí que conduïa a les quatre edificacions és ben visible. Això, sí, la circulació de vehicles és ara impossible, ja que s'han construït fins a cinc murs de contenció.
Just queden restes dels xalets de Llucalcari
La justícia ha de ser ràpida. I, a més a més, és evident que, perquè sigui justa, ha de comportar sempre el compliment de la sentència. En urbanisme, quan una resolució judicial suposa l'esbucament d'una edificació, no és feina fàcil aconseguir-ne el compliment. Els quatre xalets de Llucalcari en són un clar exemple. La sentència ferma obliga l'Ajuntament de Deià a demolir els quatre xalets i retornar els terrenys al seu estat original. Dies enrere, Margalida Ramis, portaveu del Grup d'Ornitologia Balear, i Lluís Apesteguia, regidor de l'Agrupació Deià i militant del PSM -a l'oposició municipal-, denunciaren que l'Ajuntament no ha deixat els terrenys com estaven abans d'edificar-hi. Hi queden restes dels habitatges i són ben evidents. De fet, és visible l'existència d'enderrocs a la zona on abans hi havia un dels xalets. Hi ha parets de blocs que encara continuen dretes i, fins i tot, en algunes zones s'acumulen bosses plenes d'enderrocs.
El Consell tomarà els xalets il·legals de Llucalcari
L’Ajuntament de Deià va rebre ahir un contundent suport del Consell de Mallorca després de la dura sanció imposada pel Tribunal de Superior de Justícia de les Balears al batle per no fer efectiva la demolició dels xalets de Llucalcari. Maria Lluïsa Dubon, consellera de Territori del Consell, garantí al batle, Jaume Crespí, que la recentment creada Agència de Disciplina Urbanística es farà càrrec de l’esbucament dels habitatges il·legals.
Cala Carbó: hi torna l’amenaça dels 50 xalets
A punt de complir-se quatre anys de l'aprovació del Decret llei de mesures urgents de 2007, que va permetre desclassificar la urbanització de cala Carbó, a Pollença, l'amenaça de l'urbanisme extrem torna a planar sobre la cala. Qualificada com a sòl urbà i amb un pla parcial aprovat el 1962, era prevista la construcció de cinquanta xalets d'alt standing a la muntanya. La notícia que el Consell i el Govern estudien ara la possibilitat de reclassificar aquesta i altres zones urbanes protegides en el seu moment (també la urbanització del Vilà a Pollença) per permetre-hi l'edificació i estalviar-se indemnitzacions milionàries ha despertat la preocupació dels diferents col·lectius i partits polítics que durant gairebé vint anys han lluitat per la protecció d'una de les àrees més sensibles del municipi des del punt de vista paisatgístic. Fins i tot s'arribà a crear el 2007 una plataforma ciutatana que, amb el nom de "Cala Carbó no té preu", inicià una recollida de signatures demanant la desclassificació de la zona urbana.
El Consell acata la sentència del Suprem dels xalets de les Covetes
El Consell de Mallorca ha hagut d'acatar la darrera sentència del Tribunal Suprem que dictava una resolució favorable als promotors de la urbanització de Torre Marina, a les Covetes, en el municipi de Campos. El 1994, el Consell va aprovar el recurs d'alçada interposat pel Grup Balear d'Ornitologia (GOB) en el qual es declarava que els terrenys on es van començar els apartaments de la platja del Trenc no eren urbans.
Delinqüents armats assalten dos xalets en 24 hores
La Guàrdia Civil investiga si hi ha relació entre dos assalts comesos per part de delinqüents armats en xalets de Mallorca en tot just 24 hores. El darrer succés es va registrar ahir de matinada, poc abans de les 4.00 hores, en un xalet de la urbanització Costa d'en Blanes, on viu un matrimoni de mitjana edat de nacionalitat espanyola. Dos individus encaputxats, amb llanternes i armes van entrar a l'habitatge i van emmordassar de peus i mans els propietaris dins el dormitori. Després, van escorcollar el xalet a la recerca de doblers i coses de valor. Pel que sembla, van aconseguir apoderar-se d'uns dos mil euros en efectiu i de joies. Després, van sortir de l'habitatge i van fugir amb un tot terreny Mercedes ML del matrimoni assaltat. El matrimoni aconseguí deslligar-se i demanar ajuda. En breu, efectius de la Policia Local de Calvià i de la Guàrdia Civil de Palmanova es van personar al xalet assaltat. La dona va haver de rebre assistència per part dels sanitaris perquè patia un atac de pànic.
Desarticulada una banda que robava en xalets de Palma i Calvià
Agents del Grup de Robatoris del Cos Nacional de Policia han detingut dues persones que suposadament havien robat en xalets i cases de Son Armadans i Cala Major (Palma) i de Portals (Calvià). Els arrestats són un home de 44 anys i una dona de 40, encara que la Policia creu que hi ha més persones implicades en els robatoris i no es descarten més detencions.
Dos xalets menys en ANEI a Mancor
L'Ajuntament de Mancor de la Vall haurà d'esbucar dues edificacions construïdes amb llicència municipal d'obra a la finca de Biniatzent d'Alt, després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 d'Inca hagi anul·lat els permisos d'obra concedits irregularment en un Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). Les construccions corresponen a un habitatge unifamiliar de 150 metres quadrats i a una antiga caseta d'eines transformada en estudi, ambdues independents i que ocupen una zona d'alt valor paisatgístic. El jutge declara nul·les de ple dret les llicències d'obra concedides per l'Ajuntament de Mancor el febrer de 2004, el febrer de 2006 i l'octubre de 2006, per les quals va autoritzar l'ampliació de l'habitatge unifamiliar a la finca de Biniatzent d'Alt, la modificació del projecte bàsic d'execució de la reforma i l'ampliació de la parcel·la i la legalització de les modificacions i ampliacions realitzades durant les actuacions a l'esmentat immoble. El jutge recorda que l'ús d'habitatge unifamiliar aïllat no està permès en ANEI, a excepció de la declaració d'interès general. Així, atès que la casa no en disposa, declara nul·les les llicències concedides per la Sala.
El TSJIB suspèn la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere
Una sentència inapel·lable del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, comunicada dimarts, suspèn l'acord del ple de l'Ajuntament d'Artà per permetre l'edificació de 18 xalets al Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere. El ple d'Artà acordà, el 22 de febrer de 2005, un conveni amb la promotora Porto Sa Coloni que els permetia la construcció dels xalets devora la mar a canvi d'1.200.000 euros, la meitat dels quals es pagaren quan es féu la firma del compromís. Tanmateix, el conveni se signà considerant que el Molí d'en Regalat era sòl urbà i ara la decisió judicial ho desmenteix. Segons la sentència, la zona ha de ser qualificada com a urbanitzable sense pla parcial aprovat, no com a zona urbana, i dóna la raó a Joan Fiol, el veí que començà el procés legal contra el Consistori. El recurs presentat per Fiol diu que el Molí d'en Regalat no compleix cap dels requisits per ser sòl urbà: ni tampoc no el defineix així el Pla Territorial Insular, ni consta a cap planificació urbanística, ni té tots els serveis propis d'una zona urbana, com les connexions viàries, d'aigua, elèctriques i de clavegueram.
El TSJB emetrà una ordre per entrar als xalets
Crespí acudí a la cita amb Joan Rotger. Fpto: Lluc Garcia El TSJB emetrà una ordre judicial que permeti als tècnics de l’Ajuntament i del Consell de Mallorca accedir als xalets de Llucalcari que s’han d’enderrocar per sentència del Suprem i realitzar els càlculs i mesuraments necessaris per redactar-ne els projectes de demolició. Així ho confirmà ahir el president de la Sala Contenciosa Administrativa, Gabriel Fiol, al batle de Deià, Jaume Crespí, durant la reunió mantinguda a la seu de tribunal. Crespí es va reunir a petició pròpia amb el president de la sala per explicar personalment al jutge la posició de l’Ajuntament davant la sentència de Llucalcari i per interessar-se pel seu recurs contra la recent providència que l’obliga a satisfer una multa de 600 euros, primer mensuals i després setmanals i diaris, fins que executi aquestes demolicions. Crespí acudí a la cita amb el magistrat acompanyat del president del PP de Mallorca, Joan Rotger; del seu misser, Josep Carrillo, i de la secretària de la corporació, Ventura Montaner. Després de la reunió, el batle deianenc es va mostrar satisfet.
Els amos dels xalets il·legals de Ruberts se senten indefensos
Els propietaris d'un dels xalets il·legals de Ruberts se senten indefensos. Així ho explicaren ahir i afirmaren que "l'Ajuntament de Sencelles, la promotora i l'associació de veïns volen arribar a un acord per no tomar-los. Ara bé, volen fer-ho sense saber el nostre parer". La propietat apunta que "se n'evitarà l'enderrocament que ordenà un jutge a instàncies dels veïns, però les cases sempre seran il·legals, amb la qual cosa tots els estalvis que invertírem en l'habitatge es redueixen a zero". Per aquests perjudicis, els propietaris estudien querellar-se contra la promotora que els vengué la casa "sense avisar-los que era il·legal". Els titulars, que volien vendre el xalet per traslladar-se a prop de Palma i que no ho han pogut fer per les circumstàncies en què es troba l'habitatge, asseguren que "l'Ajuntament dóna un solar urbà dins Sencelles a la promotora com a compensació i ha promès als veïns millores al poble de Ruberts, però què rebem nosaltres?". Segons l'acord, l'associació de veïns remetrà un escrit al jutge que dictà sentència d'enderrocament "dient que ja s'ha executat la sentència, per la qual cosa l'expedient judicial s'arxivarà, però les nostres propietats mai no podran ser legals", de manera que aquests propietaris optarien més per l'enderrocament "i tenir una compensació".