Desenterrat el fòssil més antic de la Terra
La prestigiosa revista científica Nature publica avui un article on assegura que científics australians han descobert el fòssil més antic de la Terra.
L'asteroide 2012 DA14 'fregarà' la Terra sense impactar-hi
L'Observatori Astronòmic de Mallorca ha assenyalat que un asteroide de 50 metres "fregarà" la Terra però ha descartat "completament" el seu impacte contra el nostre planeta. En un comunicat, han informat que l'objecte s'aproximarà el 15 de febrer de 2013 a 28.000 quilòmetres del centre del planeta.
Cabrer diu que el nou decret urbanístic no canvia l'estatus dels espais naturals
Mabel Cabrer ha subratllat que el decret pretén ajudar els ajuntaments. Foto: Grup Serra. La portaveu popular en el Parlament, Mabel Cabrer, ha aclarit avui que el decret per a l'ordenació urbanística sostenible que va aprovar el Govern divendres passat "no és un decret llei que parli de territoris ni de sòls concrets" sinó que es refereix a mesures generals. Segons Cabrer, els municipis "hauran de dir molt en aquesta presa de decisions, però dins del que és respectar el marc normatiu", cosa que significa que si uns territoris estan protegits per la Llei d'Espais Naturals (LEN) i no s'han tocat és que continuen sent espais naturals". "El decret llei es fa per a bàsicament donar seguretat jurídica i fer partícips als municipis en tot el que és simplificar i ajudar-los en tot el tema urbanístic". Armengol acusa el Govern de beneficiar amics amb el decret urbanístic
Baptista diu que Abel Ureña va morir accidentalment en caure al terra
El presumpte assassí d'Abel Ureña, Paulo César Baptista, ha declarat aquest dimecres als Jutjats d'Eivissa per la mort del jove català i ha negat haver-la provocat, ja que, segons ha defensat, el jove va morir accidentalment en caure al terra.
Balears va registrar entre gener i març d'enguany un total de 212 transaccions de terra, valorades en 344,3 milions d'euros
Balears va registrar entre gener i març d'aquest any un total de 212 transaccions de terra, el que va suposar una superfície transmesa de 717.900 metres quadrats, valorats en 344,3 milions d'euros.
Troben el lloc més fred i sec de la Terra
Científics australians han trobat a l'Antàrtida el lloc més fred, sec i tranquil del planeta Terra i on suposadament mai abans no havia estat l'home. Aquesta troballa suposa, segons els experts, un gran avenç, ja que permetrà als astrònoms captar imatges del cel tres vegades més precises que fins ara.
Una estrella monstruosa
Gran troballa per a la comunitat científica. Un equip d'astrònoms ha descobert una estrella que té un pes de naixement 300 vegades superior a la massa del Sol, i és la més massiva i lluminosa trobada fins a la data. El descobriment ha estat possible gràcies a una combinació d'instruments del Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (ESO, segons les sigles en anglès).
Troben un anell d'antimatèria al voltant de la Terra
Un equip internacional d'investigadors ha trobat proves, per primera vegada, de l'existència d'un cinturó d'antimatèria al voltant de la Terra. Es tracta d'una fina capa d'antiprotons, antipartícules dels protons, que s'oculten a la magnetosfera terrestre. Aquest descobriment, publicat a la revista especialitzada Astrophysical Journal Letters, confirma la teoria que el camp magnètic del planeta pot atrapar aquestes antiparticules. Segons explicà l'equip responsable de la investigació, els antiprotons poden xocar contra les molècules que componen l'atmosfera de la Terra i crear una pluja de partícules, moltes de les quals queden atrapades en el camp magnètic dels cinturons de Van Allen, bandes magnètiques que rodegen el planeta i el protegeixen de la radiació, tot atrapant les partícules carregades procedents del Sol. En aquest sentit, els científics destaquen que l'antimatèria s'"anihila" si entra en contacte amb els protons normals, de manera que, per als investigadors, aquest anell és l'evidència que les bandes d'antiprotons, anàlogues als cinturons de Van Allen, retenen l'antimatèria, almenys fins que troben la matèria normal de l'atmosfera i "moren".
50 anys de les primeres fotos de la Terra
El rus Iuri Gagarin s'endugué l'honor de ser el primer home que viatjà a l'espai, però va ser el seu suplent, Guerman Titov, el primer que fotografià la Terra fa 50 anys. "Quan Gagarin tornà, explicà que havia vist el nostre planeta i tothom el cregué. Per això, la missió de Titov era captar-ne imatges per mostrar-les al món sencer", manifestà ahir, commogut, un dels organitzadors de l'exposició titulada 50 anys de fotografia espacial, que es pot veure a Moscou. Titov, que encara no havia superat la decepció de no haver estat el primer cosmonauta de la història de la humanitat, pogué fer realitat part del seu somni el 6 d'agost de 1961, el dia que pujà a bord de la nau Vostok-2 amb una pesada càmera de cinema a l'esquena. "Et necessitam per a missions més difícils", li havia assegurat mesos abans Serguei Koroliov, el pare de la cosmonàutica soviètica. El que mai no s'havia imaginat Titov és que passaria a la història precisament pel fet de ser el primer que aconseguí imatges del nostre món des de l'espai exterior.