L’envelliment a Palma es concentra al centre antic i fora de la via de cintura
L'arribada de milers de ciutadans estrangers en la darrera dècada, atrets per l'esperança de trobar feina, ha fet de Palma una ciutat jove. No debades, el perfil predominant entre les persones que s'estableixen a Ciutat és el d'un adult que frega els 35 anys. Ara bé, aquest factor no evita que la població autòctona de Palma continuï envellint, seguint la mateixa tendència que es registra al conjunt dels països rics d'Occident.
Palma continua perdent població
El perfil majoritari dels que parteixen de Palma respon a l'immigrant que torna al seu país d'origen. Foto: Arxiu La població de Palma minva a poc a poc. El primer dia de 2012, la ciutat tenia 421.209 habitants. Però just un any abans, eren 708 persones més. No pareix una caiguda poblacional gaire gran, és veritat, però que davalli la població sí que és un fet històric que només ha passat dos pics en el darrer mig segle: l'any 2010 i el 2011. Així ho constata l'informe del padró municipal presentat ahir per l'Ajuntament de Palma. El document dels tècnics, però, també mostra que la caiguda d'habitants s'ha alentit. No debades, el 2010 la ciutat perdé 4.600 habitants, i això suposà que se n'anà l'1% de la població sencera de Palma. Aquesta caiguda arribava just després que Palma conquerís el seu cim poblacional històric: 426.000 habitants.
Manquen 327.000 llocs de feina nous a les Balears d'aquí al 2016
Amb crisi o sense no tan sols augmenta l'atur, sinó que la població de les Illes Balears també continua creixent. I per satisfer les demandes laborals dels illencs en edat de treballar l'any 2016, caldrien devers 327.000 llocs de feina nous, a més dels que ja hi ha. Això implica gairebé duplicar la xifra d'afiliats a la Seguretat Social, que ara és de 372.641.
A l'estiu, 1 turista per cada 2 residents
Mallorca té una població flotant de devers 450.000 persones en el seu moment més àlgid: l'estiu. Això vol dir que els mesos de juny, juliol i agost l'Illa té 1.300.000 habitants, si fa no fa. Ara bé, tan sols són 800.000 els ciutadans empadronats, o sigui, que de cada tres persones que trepitgen l'Illa durant l'estiu, n'hi ha una que és un turista.
Balears continua liderant el creixement de població a l'Estat
La població empadronada a Balears ha crescut un 2,1%, ja que ha passat d'1.072.849 persones el 2008 a 1.094.972 residents comptabilitzats el primer de gener del 2009. Amb aquestes xifres l'Arxipèlag continua sent la comunitat que lidera el creixement demogràfic de tot l'Estat en termes proporcionals, només superada per la ciutat autònoma de Melilla, que ha crescut un 2,7%.
Andalusos i extremenys tornen a la seva terra per culpa de la crisi
La població originària d’Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia s’està reduint a les Illes Balears, segons es desprèn de les dades dels padrons de l’Institut d’Estadística (INE). Des fa tres anys persones nascudes en aquestes comunitats que havien escollit l’Arxipèlag com a lloc per viure-hi han retornat a les seves terres d’origen davant les previsions d’empitjorament de la situació econòmica.
Què ens du la immigració? “Inseguretat, més brutor i saturació”
Un 20% dels ciutadans d'Inca vinculen la immigració amb la delinqüència i la inseguretat, i un 18% consideren necessari que les institucions exerceixin "un major control" sobre aquest fenomen, segons adverteix l'enquesta que l'Ajuntament d'Inca encarregà el 2008 a OverMCW, empresa relacionada amb el cas Gürtel.
El 16% de les famílies de Balears viu amb menys de 1.000 € al mes
El 16,06 per cent de les llars de les Illes Balears tenen uns ingressos mensuals que no arriben als 1.000 euros. Així ho constata el primer mòdul de l'Enquesta d'hàbits socials sobre les condicions de vida i la cohesió social a l'Arxipèlag. Aquesta primera part, feta pública ahir, constata que és a Formentera on es registra el percentatge més alt (28,98%) de famílies que ingressen menys de 1.000 euros al mes; a Eivissa és del 17,53 per cent; a Mallorca, del 15,85 per cent, i a Menorca del 14,73 per cent. Si anam més al detall, per zones, el 30,9% de les llars del Pla de Mallorca tenen uns ingressos mensuals que no els permeten ni ser mileuristes. Com s'explica a l'enquesta, "aquestes dades tenen una forta correlació amb el fet que el Pla és la zona més envellida de les Balears: el 25,4% de la població té 65 i més anys". Una quarantena de persones demanen ajuda diàriament a Càritas Mallorca
Les Balears han crescut amb 304.311 habitants en 15 anys per la immigració
Entre el 1996 i el 2010, la població de l'Arxipèlag ha crescut un 31,2%. Ha augmentat amb 344.805 persones i ha arribat a 1.105.184 ciutadans empadronats. Doncs bé, el 88,26% d'aquest increment "es deu a l'aportació de la immigració", segons el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, Pere A. Salvà.
El 46,3% dels residents a les Balears ha nascut fora de l'Arxipèlag
L'escolarització fa part del procés d'integració dels nouarribats. Foto: T. Ayuga. El 53,7% dels residents ha nascut a les Illes, mentre que el 46,3% vingué al món fora de l'Arxipèlag. Aquesta és una de les reveladores conclusions a les quals arriba el Padró Municipal, que l'INE publicà ahir. L'informe assenyala que, a 1 de gener de 2011, fins a 1.112.712 de persones vivien en aquesta comunitat. D'aquestes, 596.755 varen néixer aquí mateix i 515.957 ho feren fora. Entre els nouvinguts, el col·lectiu més nombrós és el dels estrangers. De fet, la taxa de persones immigrades a les Illes ascendeix al 21,8%. La dada és quasi idèntica a la de l'any passat (21,9%). Així, la diferència entre 2010 i 2011 ha estat de 322 persones més empadronades a les Balears. De les 270.647 persones nascudes fora, un bon grapat ja ha assolit el passaport de l'Estat espanyol.
Campanya electoral 22 maig 2011
Convergència vol aturar l'arribada d'immigrants
Convergència per les Illes (CxI) vol fer un téntol en la immigració "per posar-hi seny i gestionar-la". Així ho anuncià ahir el candidat a l'Ajuntament de Palma, Miquel Munar, que explicà que "la realitat objectiva del que passa preocupa les dues parts: els nouvinguts, per la pressió latent cap a ells; i a no- saltres, perquè creim que hi hem de posar seny". Segons el també portaveu de CxI, que en presentà ahir en una roda de premsa el programa electoral en matèria d'immigració, "l'estat del benestar és finit i l'hem de fer sostenible" per tenir "una Mallorca cohesionada", ja que a parer seu "no tenim capacitat de sedimentar tot el que arriba". Munar declarà que la proposta implica "un téntol per assegurar-nos del que podem rebre i en quines condicions". El candidat es mostrà ferm en la idea de controlar el flux migratori i afirmà que "no tenc por: ho dic des del convenciment".
Les Balears seran la comunitat on més creixi la població en 10 anys
L'estudi indica que els habitants de les illes s'incrementaran en un 3,65% fins el 2020. Foto: Grup Serra. Les Balears lideren el rànquing de comunitats autònoma amb més increment poblacional en el propers deu anys. Així ho posa de manifest un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) anomenat Projecció de la població a Espanya a curt termini 2011-2021. L'informe assenyala que el nombre de residents de les Illes haurà augmentat un 3,6% a principi de 2021. S'arribarà, així, a una xifra d'1.128.205 empadronats entre tots els municipis.
Balears és la comunitat d'Espanya on més creix la població, amb un 3,9%
Balears, amb un creixement del 3,9 per cent, és la comunitat espanyola que ha registrat un major increment de població l'últim any, davant l'1,9 per cent de mitjana nacional, segons l'avenç del padró municipal a 1 de gener de 2008.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc