Ander ZurimendiPalma07/01/10 0:00
TW
4

Mallorca té una població flotant de devers 450.000 persones en el seu moment més àlgid: l'estiu. Això vol dir que els mesos de juny, juliol i agost l'Illa té 1.300.000 habitants, si fa no fa. Ara bé, tan sols són 800.000 els ciutadans empadronats, o sigui, que de cada tres persones que trepitgen l'Illa durant l'estiu, n'hi ha una que és un turista.

El dia amb més Índex de Pressió Humana (IPH) va ser el 6 d'agost de 2009, quan 1.298.530 persones eren per Mallorca. El dia amb menys gent, en canvi, fou el 3 de gener, amb una xifra de només 848.242.

Aquesta important quantitat de població flotant també la suporten les altres illes de l'Arxipèlag i en percentatges molt més grans. A Menorca, per exemple, el dia amb més gent fou l'11 d'agost, amb 202.000 individus. Però és que el 9 de gener tan sols n'hi havia 93.000!

Tanmateix, són les Pitiüses (Eivissa i Formentera) les que proporcionalment més s'omplen. El 3 de gener s'hi comptaren 131.000 habitants. En tot cas, n'hi havia 316.000 el 8 d'agost, és a dir, gairebé el triple.

Les turbulències econòmiques internacionals, emperò, han modificat aquesta estampa. Cal pensar que, de l'abril de 2008 ençà, la corba creixent d'humans a l'Arxipèlag ha canviat de signe. Encara creix, però molt més a poc a poc.

Davall per la crisi

Per març d'enguany, totes les Balears començaren a experimentar un símptoma que anava més enllà d'un alentiment del creixement: varen entrar en recessió.

Evidentment, el fet de tenir menys habitants ocasionals mostra llums i ombres. Aquestes darreres, per exemple, indiquen que amb menys turistes disminueixen els ingressos generats pel principal motor de l'economia illenca. La llum és en forma de sostenibilitat, perquè patir una població flotant d'entre el 53% (en el cas de Mallorca) i el 141% (a Eivissa) deixa una petjada ecològica que les Illes, per ventura, no poden assumir.