El dia amb més Índex de Pressió Humana (IPH) va ser el 6 d'agost de 2009, quan 1.298.530 persones eren per Mallorca. El dia amb menys gent, en canvi, fou el 3 de gener, amb una xifra de només 848.242.
Aquesta important quantitat de població flotant també la suporten les altres illes de l'Arxipèlag i en percentatges molt més grans. A Menorca, per exemple, el dia amb més gent fou l'11 d'agost, amb 202.000 individus. Però és que el 9 de gener tan sols n'hi havia 93.000!
Tanmateix, són les Pitiüses (Eivissa i Formentera) les que proporcionalment més s'omplen. El 3 de gener s'hi comptaren 131.000 habitants. En tot cas, n'hi havia 316.000 el 8 d'agost, és a dir, gairebé el triple.
Les turbulències econòmiques internacionals, emperò, han modificat aquesta estampa. Cal pensar que, de l'abril de 2008 ençà, la corba creixent d'humans a l'Arxipèlag ha canviat de signe. Encara creix, però molt més a poc a poc.
Davall per la crisi
Per març d'enguany, totes les Balears començaren a experimentar un símptoma que anava més enllà d'un alentiment del creixement: varen entrar en recessió.
Evidentment, el fet de tenir menys habitants ocasionals mostra llums i ombres. Aquestes darreres, per exemple, indiquen que amb menys turistes disminueixen els ingressos generats pel principal motor de l'economia illenca. La llum és en forma de sostenibilitat, perquè patir una població flotant d'entre el 53% (en el cas de Mallorca) i el 141% (a Eivissa) deixa una petjada ecològica que les Illes, per ventura, no poden assumir.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
que lo que necesitam sebre el que hi ha en totes les illes balears
y el grupo serra sabe esto... y lanza el "majorca dialy bulletín" hay que ser hipócritas
Sabeu quants habitants té l'illa francesa de Còrsega ( 8 vegades la mida de l'illa de Mallorca ) : no arriba als 300.000. Aixó per a què us en feu una idea del què està pasant a Mallorca desde fa uns 30 anys sense que ningú sembli adonar-se'n.
I aquests turistes consumeixen en general dels nostres serveis públics quan la seva presència només afavoreix interessos privats. Els nouvinguts al menys cotitzen i això assegura les nostres pensions. Els turistes només consumeixen, i es permeten fer "el botellón" sense ser cristicats com ho són els nostres fills que no tenen doblers per anar als bars i discoteques.