Així, la població andalusa ha passat de ser de 89.783 persones l’any 2005 a ser de 86.870 a l’1 de gener de 2008. Per la seva banda, els murcians eren 9.287 l’any 2005 i ara a Balears n’hi viuen 8.974. En la mateixa línia descendent es troben també els extremenys –13.469 l’any 2005 i 13.260 el 2008– i els procedents de Castella-la Manxa –21.737 l’any 2005 i 21.053 el 2008. Aquells qui ara se’n tornen formen part, però, de dues generacions d’immigració arribades en èpoques diferents però empeses per una mateixa causa. Són, d’una banda, els arribats durant el boom turístic dels any seixanta i, de l’altra, els vinguts a finals de la dècada dels noranta aprofitant un nou boom de la construcció a les Balears.
Jubilació al lloc de naixement
Aquells contingents de població que arribaren als anys daurats del franquisme, atrets per la demanda creixent de mà d’obra que oferia el boom turístic, es troben ja en edat de jubilació. Alguns d’ells han optat per tornar a la terra que els veié néixer i on encara conserven llaços familiars. Als motius sentimentals, però, s’hi han d’afegir els econòmics. La venda de propietats adquirides gràcies a la feina feta, sobretot en la construcció i el turisme, atorguen un important coixí de tranquil·litat als jubilats, que es revaloritza, a més, si es té en consideració que el nivell de vida en aquests territoris és substancialment més barat que no pas a les Illes Balears.
Aquests grups es veuen acompanyats en el viatge de tornada de la darrera fornada d’immigració peninsular, arribada a final dels noranta coincidint amb el boom immobiliari que afavorí una creixent demanda d’obra en el sector de la construcció. En aquells anys, la població procedent d’Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia va augmentar atreta pel creixement del moment.
Ara, una vegada encetada la crisi, aquestes generacions més joves han optat també per tornar al lloc que les va veure néixer, una vegada que han vist com les seves expectatives d’una nova vida a les Illes Balears (al recer de l’economia del turisme) s’han vist frustrades. Les dificultats creixents a les Illes Balears, tant en el món laboral com a l’hora d’adquirir habitatge, expliquen el retorn d’aquests darrers.
Amb ells se’n tornen a més els seus fills, de poca edat i ja nascuts aquí, com es desprèn de les dades de l’INE, segons les quals els darrers anys també ha crescut el nombre de població nascuda a les Illes Balears que ha passat a residir a les comunitats autònomes abans esmentades. Així, a Andalusia, per exemple, la població nascuda a Balears passà de 8.746 l’any 2000 a 13.118. Tot un senyal que les coses no van gaire bé a l’Arxipèlag.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
mallorca està tan fotuda que no només s'en van els andalussos. molts mallorquins també comencen noves vides ben lluny
Com deia lo Rei en Jaume: bon vent pel cul!
Ido, poble expoliat, poble abandonat, fora paparres.
qui estima mallorca, queda a menjar pa amb fonteta, ara no va be, ido barco pa casa!
Menos mal que s'en van. Estic cremadíssim per no poder xerrar sa meva llengua a ca meva. Estic fart de veure gent que ens 'usurpa' es territori. I a damunt si venen a viure a Mallorca no tenen sa mínima decència d'aprendre sa cultura i sa llengua des lloc on van. També hi han excepcions, però jo no les he trobat. Au idoi, salut.
li voldria dir una cosa a n'aquest espaNYol: entera't d'una vegada, paña(com voltros li deis) no existeix, "engañao!!". pd: deixa de llegir el mundo, escoltar la cope i anar a mítins den mariano, que t'estan rentant el cervell!
VIVA ESPAÑA!!
crec que no hi ha debat. està clar que mos hem carregat s'illa, sí. però el benefici és 100% per a nosaltres? crec que només el 100 % dels inconvenients. m'entristeix llegir paraules com marroquí, andalús i demés. també m'entristeix sentir-me estranger a la meva terra. la culpa? nostra, de qui si no? estic d'acord amb qui estigui millor fora (zahara de la sierra o on sigui) perque no sempre has de néixer on et trobaràs més còmode. però, lo que no podem fer és perdre 'lo nostro' per l'arrivada d'altres, siguin d'on siguin. això és el que hem de canvïar. entendre la importància dels pocs llocs de les illes que encara no han perdut la seva identitat (si encara existeixen) i imitar-los. el 50% dels votants als que es referien, es meréixen tot el meu respecte, però som un 100 % mallorquí? no sé. el que no faré més es canvïar la meva llengua, la meva cultura, per un altre. el que puc fer, és intentar ajudar-lo a que la entengui, la respeti, i amb una mica de sort, la comparteixi. el meu padrí, al meu poble, no va conèixer mai les raons d'aquest restant 50 % dels votants (votants, ja som mercaderia), i n'estic ben orgullòs. bilingüisme? la meva llengua, la meva cultura, és una, però quantes més en sàpiga millor. qui vengui de fora, opinarà el mateix? no ho sé, no m'agradaria generalitzar més. deixem aquesta etiqueta de torça el nostre braç, de ser sempre els putejats, per quatre doblers.
Sa geperuda de Muro diu que es mallorquins d'arrel estimam sa nostra terra. N'está ben segura d'això? Perquè tota aquesta gent que anomena ben poc ha fet per a capolar-la de sa manera com l'hem capolada. Ni per a establir aquests procediments mafiosos que regeixen ses preses de decisions i sa gestió de lo públic a ca nostra. Extrapolant: SA NOSTRA TERRA NO MOS NECESSITAVA GENS A NOLTROS, ni li feia cap falta que l'estimàssim tant, d'aquesta manera.
Increïble! Com pot ser que qualcú pugui estar content amb el desastre socioeconòmic que deixa entreveure aquesta notícia?! Un país on ni els pobres volen viure i on la gent que fa dècades que hi arribà l'abandona és un país que està en absoluta decadència. No dóna per fer cap tipus de broma. La cosa és més que preocupant.