Els indignats, desallotjats de la plaça 'd'Islàndia'
"Érem on havíem de ser", explicà ahir Bernat Vicens, president de Drets Humans de Mallorca, que en companyia de la seva esposa, Aina Calafat, era dissabte vespre a la plaça d'Espanya en solidaritat amb els indignats. Ambdós, com la resta, varen ser desallotjats pels agents. Calafat contà que "vàrem dir als policies que érem de Drets Humans i que hi érem perquè consideràvem que no es podien vulnerar tots aquests drets, especialment el de la llibertat de poder seure en una plaça de la pròpia ciutat. Els vaig dir que si feien res als joves s'enfrontarien també amb nosaltres, però em respongueren que rebríem igual que ells i que ens traurien d'un en un. Després ens n'anàrem a un sopar multitudinari, a Alaró".
20 dies de resistència
Varen començar amb una trentena d'acampats i ara ja sobrepassen el mig miler, units per un mateix clam: la necessitat d'un canvi de model econòmic i polític, la lluita per un nou sistema més just i igualitari. L'acampada dels indignats de Palma ha resistit més enllà del 22-M i en lloc de debilitar-se ha anat creant un teixit social cada vegada més fort. Prova d'això és que ja sumen vint dies d'ocupació a la plaça d'Espanya, ara ja rebatiada pels mateixos indignats com la plaça d'Islàndia. Les perspectives futures d'aquest moviment van més enllà de l'ocupació d'aquest espai que, per ara, pensen continuar-hi de manera "indefinida". "El primer objectiu és que se'ns escolti, donar veu al carrer i, sobretot, que el poder polític ens faci cas", reivindica Manu, un dels 'anònims' i membre del grup promotor de l'Acampada a Palma. Per això, assegura, la primera passa és aconseguir una reforma de la Llei electoral. El moviment de Palma es consolida. Ha aguantat les amenaces d'un possible desallotjament la nit prèvia a la jornada de reflexió electoral i un miler de persones es van unir per condemnar la càrrega policial dels acampats a Barcelona sota el lema "La violència no ens silencia".
La cultura més política, a la plaça d'Islàndia
És la política cultura? O està abduïda qualsevol manifestació cultural per la política? Respondre aquestes preguntes pot ser com esbrinar si primer fou l'ou o la gallina, però el que és innegable és que, històricament, ambdues formes han creuat els seus camins constantment. Si feim referència al moviment dels indignats, el seu nom ja és prou significatiu, perquè sorgí després que el llibre d'Stéphane Hessel Indigneu-vos! provocàs tot un daltabaix en el mercat literari. L'anomenada plaça d'Islàndia de Palma no només viu de política, sinó que també ofereix un grapat d'activitats culturals. Això sí, no és una cultura neutra, sinó compromesa. Política o polititzada. Tant és. Al cap i a la fi, les cançons són cançons, i els poemes, poemes. Si qualque nucli cultural hi ha en l'acampada dels indignats de la plaça d'Espanya, aquest és la Universitat lliure, on qualsevol que vulgui es pot seure a llegir una estona o participar de les seves propostes. Aquesta setmana, les activitats de la Universitat lliure se centren en l'agricultura i el consum dels aliments, amb temes que abracen des dels transgènics a la situació del camp a Mallorca.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula