La denúncia ciutadana assoleix la retirada dels dos escuts franquistes de l'Arenal
La queixa veïnal ha tengut resposta. L'associació que treballa per recuperar les arrels del nucli de l'Arenal, el Col·lectiu Es Tallant, denuncià la presència de dos escuts franquistes ubicats a la font de la plaça de la Reina Maria Cristina de la localitat, i n'exigiren la retirada. Dues setmanes després, els escuts han estat retirats per part de l'Ajuntament de Llucmajor.
El record a les víctimes del franquisme centra les commemoracions per la Segona República
Distints actes homenatjaren aquest dissabte l'aniversari de la Segona República, una fita que es commemora el pròxim dilluns, 14 d'abril.
El 'costat fosc' de la cultura catalana, anit a Binissalem
Anit la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem acull la presentació del llibre La cara fosca de la cultura catalana. La col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, un treball que explica com alguns suports del règim a certs sectors de les elits culturals i artístiques dels Països Catalans l'ajudaren a consolidar-se en el temps.
Els socialistes recorden Alexandre Jaume al Mur de la Memòria de Palma
Els socialistes de Mallorca organitzen per avui un acte per homenatjar el polític i periodista mallorquí Alexandre Jaume, condemnat a mort i afusellat per la revolta feixista el 24 de febrer de 1937, al costat d'Antoni Maria Ques Ventanyol, Emili Darder i Antoni Mateu Ferrer.
Un centenar de persones reten homenatge a Emili Darder al Mur de la Memòria
El Mur de la Memòria del cementeri de Palma ha acollit aquest diumenge un sentit homenatge a la figura de l'últim batle republicà de Palma, Emili Darder, que va ser afusellat per les tropes franquistes el 24 febrer 1937.
Pintada al memorial republicà de Sencelles
La formació Esquerra Unida (EU) denuncià "una nova agressió feixista" contra el "modest" homenatge aixecat al poble de Sencelles per lloar la memòria de les persones d'aquest indret que lluitaren per la República i la pervivença de les llibertats democràtiques.
Solidaritat amb la memòria a Porreres
Amb l'objectiu de sufragar com a mínim una part de les despeses derivades del viatge a l'Argentina per a declarar en la causa judicial contra el franquisme per genocidi i crims de lesa humanitat, Memòria de Mallorca ha organitzat aquest diumenge una jornada amb diferents iniciatives a l'Auditori de Porreres
Esquerra Unida denuncia més de 200 crims franquistes davant el consolat argentí de Palma
Aquesta setmana el coordinador d'Esquerra Unida a les Illes, Manel Carmona, i el secretari federal d'Izquierda Republicana -una de les formacions de l'esquerra plural que formen Izquierda Unida- Fran Pérez, presentaren una denúncia al consolat de la República Argentina de Palma contra la impunitat dels crims franquistes a Mallorca.
La repressió dels docents, a debat a les Jornades de Memòria Històrica d'Alaró
La repressió dels docents, serà l'eix central de les 'Jornades de Memòria Històrica d'Alaró', que se celebraran el cap de setmana del 7 i 8 de desembre sota el títol, 'Temps era temps?'.
Memòria de Mallorca demana ajuda per sufragar part del viatge a l'Argentina
L’associació Memòria de Mallorca viatja a la República d'Argentina a partir d'avui per activar les querelles contra els crims franquistes que instrueix una jutgessa local. Arran d'això els socis realitzen una crida, perquè la societat balear col·labori econòmicament amb ells.
Memòria de Mallorca viatja a l'Argentina per activar les querelles contra els crims franquistes
L'Associació Memòria de Mallorca (MdM) formarà part de la comissió d'organitzacions anti-franquistes, composada per una cinquantena d'entitats, que viatjaran a l'Argentina el proper dia 28 de novembre per activar les querelles contra els crims franquistes que instrueix actualment una jutgessa local.
Documenten 44 fosses amb 2.222 víctimes de la repressió franquista a Mallorca
L'Associació Memòria de Mallorca ha documentat l'existència a l'illa de 44 fosses en les quals estan enterrades 2.222 persones assassinades per la repressió política franquista i ha reclamat al Govern que promogui la dignificació d'aquestes víctimes i, quan sigui possible, l'exhumació dels seus cossos. L'organització que presideix M. Antònia Oliver ha completat l'estudi sobre els enterraments il·legals de les víctimes mortals del franquisme que s'havia compromès a fer amb el Govern, que ha presentat avui després de registrar-ho davant de la Conselleria de Presidència. Memòria de Mallorca va firmar un conveni amb l'executiu balear el 2010 que compromet a l'administració autonòmica a divulgar la investigació sobre les fosses.
Els jutjats de les Balears milloren la seva tendència per primera vegada en cinc anys
Els jutjats de Balears han variat la tendència negativa que arrossegaven els últims cinc anys en registrar un resultat favorable amb menys assumptes pendents a finals de 2011 (un 6 per cent menys que l'any anterior), menys casos registrats (-1,9 per cent) i més expedients resolts (+2,9 per cent), tal com ha informat en roda de premsa el president del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), Antoni Terrasa. Durant la presentació de la Memòria relativa al passat any, Terrasa ha especificat que van ser un total de 85.450 assumptes els que van quedar pendents al terme de 2011, mentre que en el cas dels registrats van ser 223.038 i en el dels expedients resolts, la xifra va ascendir a 225.922.
Artà rescabala la memòria
"Pot ser que sigui ara el moment adequat per trencar una memòria iniqua amb el record digne i civilitzat, amb el reconeixement des de la serenitat, amb l'homenatge que se'ls deu. Ho permeten els anys transcorreguts i els canvis experimentats en la nostra societat que avui, des de la normalitat democràtica, pot oferir-los la ciutadania artanenca". Artà ha volgut fer justícia i rescabalar la memòria. Dilluns vespre s'iniciava tot un programa d'actes en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil. La primera de les iniciatives es materialitzà al teatre municipal de la localitat. El batle, Jaume Alzamora, llegí la moció aprovada per unanimitat de tots els partits que integren el Consistori en la sessió plenària del 28 de setembre.
Alcudiencs: “Civis Pollentinus sum”
Com si fossin viatgers en una màquina del temps, els alcudiencs varen despertar ahir a l'antiga Pol·lèntia per viure-hi 24 hores com ho feien els seus avantpassats, en una iniciativa sense precedents que, sota el títol Civis Pollentinus Sum ('Som ciutadà de Pol·lèntia'), s'ha colat enguany en el programa de les festes de Sant Jaume.
Paulí Pallàs es retroba, seixanta-nou anys després, amb el lloc del seu captiveri
Al cap de seixanta-nou anys es retrobava amb el lloc del seu captiveri. El gironí Paulí Pallàs (1920) tornà ahir al matí al Campament dels Soldats del Parc Natural de Llevant. Eren molts records i emocions. Només va necessitar un minut per situar-s'hi i recordar com transcorrien les hores en aquest lloc de reclusió i treballs forçats on va estar tancat durant el règim franquista en els primers anys de la dècada dels 40. El seu únic delicte: lluitar a la Guerra Civil al bàndol de la República.
La memòria viva del 23-F
El rei i polítics d'avui i de fa 30 anys uniren ahir les seves veus per recordar que el fracassat cop d'estat del 23 de febrer de 1981 va suposar el triomf de la democràcia i per reconèixer que l'Espanya actual està "molt millor" que la de fa tres dècades. Al cap de trenta anys, els principals líders polítics de l'època tornaren al Congrés per compartir taula i estovalles, per primera vegada des de llavors, en un dinar ofert pel president de la Cambra, José Bono. Hi acudiren també el rei Joan Carles i el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. Devora ells, s'hi assegueren Felipe González, Manuel Fraga, Santiago Carrillo, Miquel Roca, Alejandro Rojas Marcos i Landelino Lavilla. El monarca, que confessà a la premsa que durant la nit del 23-F de 2011 havia dormit molt millor que en la d'ara fa 30 anys, no va tenir cap dubte a l'hora de destacar la positiva evolució de l'Estat en aquestes tres dècades: "Estam molt millor", va asseverar. Amb posterioritat al dinar, el rei, flanquejat per Zapatero i per Bono, assegurà que s'havia "divertit molt" intercanviant records del passat, parlant "d'Espanya" i també del futur. El cap de l'Estat i la resta de comensals es fotografiaren després a la porta dels Lleons, abans que tots ells -llevat del monarca, que tornà a La Zarzuela- entrassin a l'hemicicle per participar en una inusual sessió en la qual rememoraren aquell dia. Es tracta d'un record que, segons coincidiren els polítics d'ahir i d'avui, s'ha de tenir sempre present per no oblidar que finalment va vèncer la democràcia.
Vivències en xarxa
Preservar el llegat dels nostres escriptors, i sobretot, els records més particulars i personals. Aquestes són les bases del projecte Memoro.org, un lloc web d'origen italià que recull les experiències de lletraferits nascuts abans de 1940 i que es defineix com a "banc de la memòria". Entre els escriptors participants en aquesta recopilació de sabers, hi trobem Josep A. Grimalt (1938), Gabriel Barceló Bover (1936), Damià Duran Jaume (1931), Antoni Planells Tur (1930), Rosa Maria Colom (1937), Rafel Bordoy Pomar (1936), Pere Orpí Ferrer (1936), entre d'altres.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc