Miquel Bauçà en essència
La força de Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2005) va més enllà de la literatura, malgrat que alguns sols es quedin amb alguns tòpics malintencionats, llançats com dards enverinats sobre una de les figures de la literatura catalana més completes del nostre temps.
Saramago aterrarà a Formentor
L'escriptor portuguès i premi Nobel José Saramago serà "l'estrella" de la segona edició de les Converses Literàries de Formentor, que enguany es retardaran fins al 25, 26 i 27 de setembre. Sota el lema "Geografies literàries", la consellera Bàrbara Galmés presentà ahir un esbós del programa, que se centra fonamentalment en la literatura de l'Amèrica Llatina i relega a un segon pla l'escriptura en català.
George Sand, a través de la seva ploma
Història de la meva vida és el primer fruit de la recentment creada col·lecció literària George Sand -resultat d'un conveni entre el Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears (UIB)-. El volum número 1 de la col·lecció és la traducció al català d'aquesta obra magna autobiogràfica de l'escriptora francesa.
Premi Cervantes per a José Emilio Pacheco
El Premi Cervantes ha reconegut la humanitat i el "compromís fratern" de l'obra de l'escriptor mexicà José Emilio Pacheco, qui ha rebut el guardó amb una humilitat que l'ha portat a proclamar-se membre de "una ordre mendicant", la dels escriptors. "M'agradaria que el premi Cervantes hagués estat per a Cervantes" ha afirmat Pacheco després de rebre'l de mans del Rei. Es tracta del màxim guardó de les lletres hispanes en un acte en el qual s'han recordat els recents terratrèmols de Xile i Haití. Pacheco, que havia anunciat un discurs "molt senzill i molt modest", ha assegurat que la situació dels escriptors no ha canviat des dels temps de Cervantes i Lope de Vega.
El darrer treball de Maties Tugores
Maties Tugores, traductor i poeta, finà de manera prematura i dissortada dia vuit de gener, deixant enrere un caramull de projectes inacabats i cavil·lats. "Va morir treballant", recordava ahir el seu bon amic Angel Terron. Un d'aquests projectes en què Tugores dedicà els darrers alens vitals fou una antologia de poetes balears que l'editorial francesa Caractères tenia intenció de publicar en una versió bilingüe català-francès. La idea ja estava gairebé acabada a principi d'any i, després de la seva inesperada mort, Florence Tricoire, directora de l'Aliança Francesa i amb qui Tugores ja estava treballant, acabà d'enllestir el llibre que veurà la llum finalment dia 15 de juny en el marc del Marché de la Poésie de París.
El poeta suec Tomas Tranströmer guanya el Premi Nobel de Literatura
El Nobel de literatura 2011 distingí ahir el poeta suec Tomas Transtörmer, autor d'una poesia austera i concreta que "ofereix imatges denses i diàfanes", a més d'una "nova via d'accés a la realitat", segons informà l'Acadèmia Sueca. La seva elecció no va ser cap sorpresa, ja que el seu nom apareixia a les travesses del premi des de feia anys. Transtörmer i el siri Adonis eren, de fet, els dos poetes que sonaven amb més força a Estocolm si l'Acadèmia Sueca tornava a distingir el gènere líric, cosa que no feia des del 1996, quan guanyà la polaca Wislawa Szymborska. Nascut fa 80 anys a Estocolm, on estudià literatura, psicologia i història de les religions.
Carlos Fuentes rep el Premi Formentor de les Lletres 2011
L'escriptor mexicà Carlos Fuentes ha estat guardonat amb el Premi Formentor de les Lletres 2011, que li serà lliurat a Mallorca a final de mes, en reconeixement al conjunt de la seva obra literària, han anunciat els organitzadors. El premi, dotat amb 50.000 euros i que aquest any compleix el seu 50 aniversari, serà rebut per l'escriptor als jardins de l'Hotel Barceló Formentor en un acte que tindrà lloc dissabte 27 d'agost. Carlos Fuentes (Panamà, 1928), autor de la novel·la "La mort d'Artemio Cruz", està considerat com una figura central i indispensable de la novel·lística moderna en castellà. Ha estat catedràtic a les Universitats de Harvard (Els Estats Units) i Cambridge (Anglaterra), i doctor honoris causa en una llarga llista d'universitats de tot el món. L'autor ha rebut, entre d'altres el Premi Miguel de Cervantes i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, el Premi Nacional de Literatura de Mèxic, el Premi Ròmul Gallegos, el Premi Biblioteca Breu, i el Premi Alfonso Reyes.
Ana María Matute rep emocionada el premi Cervantes de literatura
L'escriptora i acadèmica Ana María Matute (Barcelona, 1925), que ha rebut el Premi Cervantes 2011, ha subratllat el seu "lliurament total" a la invenció al llarg de la seva vida. En el seu discurs de recepció, plena de referències autobiogràfiques i que ha estat precedit per paraules en record al poeta xilè recentment mort Gonzalo Rojas, l'escriptora s'ha centrat en els seus primers contactes amb la ficció, que van començar quan tenia tan sols cinc anys, poc abans de la guerra. "El temps en el qual jo inventava era un temps molt fràgil, en el qual jo em sentia diferent: era tartamuda, més per por que per defecte físic. La prova d'això és que aquesta tartamudesa va desaparèixer durant els bombardeigs.
Literatura i art entre tombes
La part antiga del cementeri de Palma es convertirà avui i demà en escenari teatral i literari. Els alumnes de l'escola d'Estudi Zero guiaran els visitants en un recorregut sensorial a la llum de la lluna entre nínxols i panteons. L'espectacle, dirigit per l'escriptor Carlos Garrido, estudiós del cementeri palmesà, està inclòs dins el programa d'activitats de Sant Jordi de Cort i les places per a les visites previstes per a avui i demà ja estan completes. Des de Cort apuntaren ahir que se'n farà una nova edició després de veure l'èxit de la primera. Ahir es dugué a terme l'assaig general per aquest "viatge iniciàtic sobre els símbols del cementeri", explicà Garrido.
El mallorquí Joan Payeras rep el Premi de Poesia José Luis Hidalgo
El poeta mallorquí Joan Payeras ha rebut aquest dilluns el Premi de Poesia 'José Luis Hidalgo', dotat amb 1.803 euros i que inclou la publicació de l'obra premiada, 'Eva en América'. El jurat va estar presidit per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Torrelavega, Carmen Hernández, i integrat a més pels poetes i autors Luis Alberto Salcines, Juan Antonio González Fuentes i Angel Sopeña.
Veu lliure per a Normando Hernández
L'escriptor i periodista cubà Normando Hernández va ser guardonat divendres pel PEN Català amb el primer Premi internacional Veu lliure. La distinció persegueix reconèixer aquells escriptors que han estat represaliats per defensar la llibertat d'expressió. Hernández, que resideix a Madrid des del juliol passat, es referí al guardó com "un premi trist" però "necessari", perquè "posa els assassins en el punt de mira". Hernández va ser arrestat el 2003, juntament amb 74 periodistes cubans dissidents, i fou sentenciat a 25 anys de presó.
La paraula que trenca barrots
Un total de 587 escriptors, periodistes i editors han estat perseguits o amenaçats en els primers sis mesos d'enguany. Una xifra que posa en evidència que allò que alguns anomenen llibertat d'expressió queda només en una simple declaració d'intencions internacional. El nombre d'escriptors assassinats arriba a quatre mensuals, a més dels deu despareguts. Són les xifres del darrer Case list del Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN Internacional fets públics aquests dies amb motiu del Dia de l'escriptor empresonat que se celebra avui, 15 de novembre, arreu del món.
Uns premis en defensa del català
Francina Armengol i Joan Font, al centre, amb els quatre guanyadors dels premis Mallorca i Teatre Principal. Les reflexions que el president del PP, José Ramón Bauzà, espargí ara fa set dies per les ones radiofòniques sobre l'ús del català a les Illes ressonaren encara ahir en l'entrega dels VI Premis Mallorca, que s'entregaren anit a la sala de plens del Consell de Mallorca. Així, el conseller insular de Cultura, Joan Font, manifestà que "és trist que en el segle XXI encara haguem d'escoltar declaracions de polítics que desconeixen la història i la diversitat de l'idioma. Són persones que s'excusen en lapsus mentals i evidencien, així, el poc respecte que tenen per la llengua que parlam a les Balears". També la presidenta del Consell, Francina Armengol, es referí al líder popular quan parlà del català com d'"una llengua emprada i reconeguda en el nostre ordenament, malgrat que alguns no ho recordin i ho hagin oblidat voluntàriament".
Les 'Màscares del jo' centren les Converses Literàries a Formentor
El president del Govern, Francesc Antich, ha subratllat avui en la inauguració de les Converses de Formentor que la vocació d'aquest encontre literari és mantenir-se "com a referent cultural d'abast internacional, amb l'entusiasme, el diàleg i el pensament com úniques bandera". En el seu discurs en l'acte d'obertura de la reunió, que assoleix aquest any la seva tercera edició després de la seva recuperació el 2008, Antich ha ressaltat que l'entorn de Formentor, al cèlebre hotel del qual se celebra l'esdeveniment, "convida a pensar i conversar amb l'assossec" de la naturalesa circumdant.
Demà s'obren les terceres 'Converses Literàries de Formentor'
El president del Govern, Francesc Antich, acudirà demà a les 19.00 a l'hotel Barceló de Formentor per inaugurar la tercera edició de les 'Converses Literàries de Formentor' que se celebraran des d'aquest divendres fins al pròxim dia 12 i que tindran com a lema les 'Màscares del jo: memòries, biografies, autobiografies, diaris i blogs'.
Els premis Bòtil obren fronteres
Els premis Bòtil de teatre i literatura arriben a final d'aquesta setmana a la primera fase. És en aquesta etapa, que es du a terme als cellers Jaume Mesquida de Porreres, quan els grups finalistes mostren un tastet d'allò que estan preparant amb vista a la gran final de la Fira de Vilafranca, un making process que només en dos casos arribarà a completar-se del tot i participarà, així, en la fase final de la tardor.
Tria Llibres fa camí a un nou món editorial
La xarxa és la seva principal eina de treball, tot i que el paper pugui ser-ne el suport. Tria Llibres celebrà ahir el seus primers sis mesos de trajectòria editorial emparats en una nova manera d'entendre el sector. Guillem d'Efak, Cèlia Nadal i Miquel Tussol defugen de grans tirades, distribucions parcials i estocs emmagatzemats dins qualsevol portassa. La seva idea és presentar un projecte diferent en els qual els llibres sense vendre no acabin "a la guillotina".
Les empremtes del premi Nobel
Era un horabaixa dels darrers dies d'estiu de l'any 2004 quan el poeta menorquí Ponç Pons convidà José Saramago i el catedràtic en filologia gallega i portuguesa Perfecto E. Cuadrado a prendre un tassó d'aigua a la seva casa d'Alaior. "Havíem dinat força salat i tots teníem set", va començar a recordar Pons poc després d'assabentar-se de la mort de l'escriptor portuguès. "Recordaré sempre les converses que vàrem tenir tots tres aquell horabaixa, que sens dubte va ser una de les més profundes de la meva vida", va comentar el poeta. "Parlàrem sobretot de literatura i política", afegí el menorquí, que recorda José Saramago com "un home coherent, crític i alhora autocrític".
Èxits versats
Un univers poètic que pastura entre monstres, mules mortes, obscuritats i terres deshabitades i que ara, a més, es presenta dins una unitat anomenada Grans èxits. Manel Marí, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Pere Joan Martorell defugen de falses humilitats a l'hora de presentar aquest nou llibre, amb el qual repassen part de la seva trajectòria. "El millor encara ha d'arribar", avisen.
Les Converses literàries de Formentor se centraran en la literatura memorialística
Les 'Converses literàries de Formentor' celebraran durant aquest any la seva tercera edició consecutiva com a mostra de "consolidació" de l'esdeveniment cultural, que tindrà lloc entre els dies 10 i 12 de setembre sota el lema 'Les màscares del jo: memòries, biografies, autobiografies, diaris i blogs' amb l'objectiu d'aprofundir en aquesta nova forma de literatura i d'expressió. La directora de l'Oficina d'Anàlisi i Prospectiva, Bàrbara Galmés, acompanyada pel director de la Fundació Santillana, Basilio Baltasar, ha detallat que l'hotel Barceló Formentor tornarà a ser l'escenari de l'encontre anual en què participaran escriptors de la talla de Juan Cruz, Carme Riera, Luis Goytisolo o Hans Magnus Ensensberger, entre molts altres.