Hisenda culpa Torres i Urdangarin de defraudar mig milió
Urdangarin va fer servir la societat que té amb la infanta per evadir imposts a Hisenda. Foto: Arxiu. Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres hauran de tornar a declarar, a Palma, a causa d'un informe de l'Agència Tributària que calcula que com a mínim han defraudat devers mig milió d'euros d'impostos. El fiscal Pedro Horrach va sol·licitar ahir que es torni a citar els dos principals imputats del cas Nóos i, amb l'informe a la mà, tot indica que el jutge José Castro hi estarà d'acord. En concret, l'anàlisi d'Hisenda calcula que l'Institut Nóos, dirigit per Urdangarin i Torres, ha "eludit com a mínim una quota de 230.979,29 euros en l'impost de societats del 2007" i que el duc de Palma va cometre una "defraudació tributària de naturalesa delictiva" de més de 120.000 euros per cada un dels anys 2007 i 2008. El nebot del duc de Palma diu que li feia de missatger
El nebot del duc de Palma diu que li feia de missatger
El nebot del duc de Palma Jan Gui Urdangarin pot acabar imputat en el cas Nóos. El fiscal Pedro Horrach no descarta demanar-ho al jutge, segons fonts properes a la investigació, després de la declaració d'ahir, en què apuntà que just era un "missatger" del duc de Palma entre aquest i set treballadors d'Aizoon. Els acusadors creuen que va intentar justificar despeses de personal falses i que aquests treballadors no cobraven. Segons Gui, s'encarregava de dur sobres a una sèrie d'empleats d'Aizoon, seguint ordres del seu oncle, i de donar a Iñaki Urdangarin uns altres sobres que li donaven ells.
El TSJIB anul·la el permís per dur el casino a Palma
Fotografia d’arxiu d’una competició de pòquer al casino de Porto Pi, inaugurat el juliol de 2011. Foto: T.Ayuga Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat la resolució del Govern del Pacte que, el 23 desembre de 2009, va autoritzar el trasllat del Casino de Mallorca de Calvià a Porto Pi. L'establiment queda, doncs, en situació irregular, però la decisió judicial no n'exigeix el tancament. Ara, la sentència reclama el compliment de les condicions que varen permetre obrir el casino a Calvià i podria arribar a implicar, si no se satisfan, que hagi de tornar a la localització original. En concret, la sentència exigeix que, a banda de l'autorització del trasllat, l'empresa acrediti les llicències d'obres i d'activitat de l'Ajuntament de Palma, que hauria d'haver duit abans del trasllat.
El president del PP eivissenc qualifica el cas Bárcenas de «vergonya»
El president del PP d'Eivissa, Vicent Serra, ha qualificat com «una vergonya» el succeït en relació al cas Bárcenas i ha defensat la classe política que «treballa per als ciutadans».
El fiscal general diu que no vol pactes amb Urdangarin ni Torres
Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l'Estat espanyol. Foto: Arxiu. "La Fiscalia no es proposa ara fer cap oferta de conformitat i veig difícil l'horitzó d'acceptar-ne una amb qualsevol de les parts del procés", va declarar ahir el fiscal general de l'Estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, amb referència al cas Nóos. Va deixar palès que ara com ara Anticorrupció no té intenció de proposar ni d'acceptar un tracte que alliberi del judici Iñaki Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres ni cap dels altres acusats. Torres-Dulce, que féu aquestes declaracions ahir en una entrevista a Antena 3, anà més enllà i donà a entendre que un pacte perjudicaria la monarquia borbònica. "Allò que pot fer més mal a la imatge de la Corona", assegurà, és que hi pugui haver "sospites que es negocia el que no s'ha de negociar", un acord per raons d'Estat per, precisament, evitar perjudici a la Casa Reial espanyola.
Urdangarin i Torres tornaran a declarar a Palma per delicte fiscal
Diego Torres –enmig–, amb la seva dona, Ana M. Tejeiro, i el seu advocat als jutjats de Palma. Foto: J.Ll. Iñaki Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres i la dona d'aquest, Ana María Tejeiro, tornaran a declarar als jutjats de Palma. Els dos exsocis s'enfronten a una possible imputació per delicte fiscal que s'afegiria a les que ja tenen pendents. Segons s'explicava ahir a la SER, Hisenda apunta en un informe que el duc i el seu soci havien amagat ingressos per valor de 120.000 euros. Amb tot, aquest informe encara no ha sortit de Barcelona, el fiscal Pedro Horrach ni tan sols el té. Però quan l'hi arribi, si es confirma l'acusació anunciada per la SER, segons fonts relacionades amb la investigació, Horrach afegirà el delicte fiscal a la imputació d'Urdangarin i Torres i els tornarà a citar perquè vinguin a Palma.
“No podem denunciar una negligència mèdica per les taxes judicials”
José María, Concepción, María del Milagro, Zoila -amb una discapacitat- i Miguel són cinc germans que viuen amb "impotència" i "frustració" la mort del seu pare per una suposada negligència mèdica. Els fets van ocórrer el 2010. Ara, amb l'entrada en vigor de la nova llei de taxes judicials, es veuen "impossibilitats per raons econòmiques" de poder presentar un recurs contenciós administratiu contra l'IB-Salut. La família Aranda decidí conjuntament fa poc no continuar endavant amb aquest procés. I és que, tal com apunta el seu misser, Pablo Alonso de Caso, "si fessin la reclamació judicial per sol·licitar una indemnització de 140.000 euros, haurien d'abonar d'inici una quantia fixa de 300 euros més una quota variable en funció del que demanen, i que seria d'un 0,5%.
Balears registra 9 desnonaments diaris fins al mes de setembre
De gener a setembre de 2012, s’han fet 49.702 desnonaments a tot l’Estat espanyol. Foto: Arxiu. La crisi que arrossegam des de fa anys passa cada cop més factura a moltes de les famílies de les Illes que fins fa poc havien pogut pagar cada mes la hipoteca de la seva llar. Des de principis d'any i fins al setembre, els nombres parlen per si sols. Tal com recull una estadística del Consell General del Poder Judicial, a l'Arxipèlag s'han produït un total de 2.496 desnonaments. També s'hi inclouen els de lloguer. Si aquesta xifra la dividim en nou mesos i després en trenta dies, aquesta tragèdia social arriba a una mitjana de 9,24 desnonaments diaris.
Més de 70.000 casos pendents: el problema crònic de la justícia balear
La justícia balear fa més d’un lustre que arrossega una bossa de més de 70.000 casos pendents. Ha oscil·lat entre els 70.261 del 2007 i els 90.985 del 2010. Tot i que la capacitat de resoldre’n ha augmentat dels 204.174 del 2007 als 225.922 de l’any passat, les xifres de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) deixen clar que no hi ha manera d’alleujar la bossa de litigis pendents. La manca de recursos i un sistema informàtic obsolet no ajuden els just 130 jutges i magistrats de les Illes Balears que han de fer front a centenars de milers de casos per any cada un. El 2012 començà com un bon any. Durant el primer semestre es retallà un 12% la xifra de casos pendents.
Any i mig de presó per a Rabasco per incitar a la violència contra la dona
La sentència diu que l’exedil (a la imatge durant el judici) va permetre que el joc fos a la web uns 45 dies. Foto: Arxiu. L'exregidor d'Agrupació Social Independent (ASI) i president d'aquesta formació, Joaquín Rabasco, ha estat condemnat a un any i mig de presó i a una multa de 18.000 euros per incitar a la violència de gènere per haver permès que s'instal·làs un joc ofensiu cap a les dones en la pàgina web del seu partit el desembre de 2005. L'animació (dibuix), senzilla i polèmica, consistia a poder matar una dona nua amb uns pits de gran mida de vint maneres diferents. La sentència també condemna a la mateixa pena Claudia Faleman, simpatitzant d'ASI, que s'encarregava dels continguts de la pàgina web i que era la persona que deia a l'informàtic les tasques que havia de fer. El jutge substitut Francisco José Pérez va absoldre, en canvi, d'un delicte d'associació il·lícita el partit ASI.
cas Llompart (finanç irregular UM)
Munar demana que no es tracti UM com una “banda de criminals”
L'expresidenta del Consell de Mallorca, del Parlament i d'Unió Mallorquina Maria Antònia Munar va demanar "respecte", "rigor" i "prudència" a la Fiscalia, perquè "una cosa és investigar responsables d'aquesta opció política (UM) i una altra tractar milers de persones com una banda de criminals".
Jutges i fiscals protesten de manera conjunta per la situació actual de la Justícia
Prop de vuitanta fiscals i jutges de Mallorca es varen concentrar ahir davant l’Audiència per expressar el descontentament. Foto: J. Morey Prop d'una vuitantena de jutges i fiscals de Mallorca varen reclamar ahir davant l'Audiència una justícia "àgil", "de qualitat" i "centrada en les persones". Els dos col·lectius, que no acostumen a protestar plegats, varen mostrar així la seva preocupació davant les reformes judicials que ha impulsat el Ministeri. El jutge Jaime Tártalo, com a portaveu de l'Associació de magistrats Francisco de Vitoria, i el tinent fiscal Ladislao Roig, com a representant de la Unió Progressista de Fiscals, foren els encarregats de llegir el manifest de la Comissió interassociativa de jutges i fiscals, que detallava una desena de propostes per millorar el sistema judicial.
La crisi satura els jutjats socials, que ja citen per a 2015
La crisi econòmica també afecta la Justícia. Els jutjats socials de Palma ja donen citacions per fer judicis l'any 2015, segons confirmaren fonts judicials. La sobrecàrrega d'assumptes derivats de la conjuntura actual ha duit al col·lapse i, en aquests moments, els jutges socials de Palma no tenen cap reforç. Actualment, hi ha 4 jutjats socials i una sala del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).
Justícia a preu de luxe
A partir d'avui, demanar comptes a la justícia sortirà bastant més car. El Govern de Mariano Rajoy ha aprovat una llei de taxes judicials que acaba d'entrar en vigor i que, segons totes les fonts consultades, farà encara més palès que només aquells amb doblers tinguin els seus drets garantits. En aquest sentit, el president de l'associació de consumidors Facua-Balears, Alfonso Rodríguez, ha arribat a afirmar que la llei "serà únicament per als rics. Deixam de tenir una justícia igual per a tothom, que és allò que diu la Constitució". La llei, que en principi cerca lluitar contra la saturació dels processos judicials, s'ha aprovat amb el rebuig col·lectiu de jutges, fiscals, missers i consumidors, que en denuncien la "desproporcionalitat".
Clam pel ciclista mort a Artà
"Volem justícia". Amb aquest lema, prop de 200 familiars, amics i coneguts de Joan Roig Bauzà, el ciclista atropellat mortalment a Artà, es concentraren ahir horabaixa davant el jutjat número 1 de Manacor per protestar contra la decisió del jutge de deixar en llibertat el conductor del tot terreny que l'envestí i que s'escapà. Els manifestants, entre els quals hi havia membres d'agrupacions ciclistes, duien pancartes que deien "Stop. Pus ciclistes morts", "On és la justícia?" i fins i tot el crit dels agermanats "Pac qui deu!". També hi participaren xeremiers. Familiars i veïns, visiblement afectats, recordaren Roig, de qui asseguraren que era una molt bona persona. De fet, a Sant Joan, d'on era natural la víctima, de 54 anys d'edat, la consternació ha estat majúscula i encara no es parla de res més.
Els advocats es concentren contra l'apujada de taxes
Uns 70 missers de Palma, altres 30 a Inca i uns altres 20 a Manacor s'han concentrat avui a les seves respectives seus judicials per a reclamar la retirada «immediata» del projecte de llei de taxes judicials i un pacte d'Estat per a superar la situació de l'Administració de Justícia, ha informat el Col·legi d'Advocats. El degà del Col·legi d'Advocats de Balears, Martín Aleñar, ha llegit al pati dels jutjats de la Gerreria el manifest en rebuig de la pujada prevista pel govern de les taxes judicials, en aquest acte celebrat a Palma en el marc d'una mobilització a nivell estatal. «Davant la ineficàcia de les reformes escomeses fins ara i el molt presumible empitjorament de la situació, demanem la retirada del projecte de llei de taxes, que consagra una justícia per a rics i una altra per a pobres», ha dit.
El jutge demana a la Policia un informe sobre els funcionaris i agents que van presenciar l'ocupació de la Conselleria
Miquel Florit, titular del Jutjat d'Instrucció número 6, ha sol·licitat a la Direcció Superior de Policia que emeti un informe sobre els funcionaris de la Conselleria d'Educació que van presenciar l'ocupació el passat 22 de maig per part d'uns seixanta estudiants per protestar contra les retallades del Govern, així com sobre els agents que van intervenir en el desallotjament i el vigilant de seguretat que va presenciar els fets.
Culpable d’assassinar el seu fill de nou anys
El jurat va declarar ahir a les vuit del vespre que Mónica Juanatey és culpable d'assassinar a Menorca el seu fill de nou anys, César, amb traïdoria. Segons varen dictaminar els membres del jurat, la dona de 34 anys sabia què feia, no pateix cap malaltia mental greu i el va matar per sorpresa mentre el banyava, aprofitant la confiança d'un fill en una mare i impedint així que es defensàs. El magistrat Eduardo Calderón la condemnarà a una pena d'entre quinze i vint anys de presó. Ahir, després d'escoltar el veredicte, Juanatey no va fer cap gest. Quan partia per tornar a la presó de Palma, tenia la mateixa expressió que quan havia entrat a la sala: seriosa i tranquil·la, indiferent.
Més que una sentència, “una victòria política”
Un moment de la compareixença dels activistes a la plaça de Cort.Foto: P.Bota. "Consideram la notícia una victòria política". Així valoraren ahir Endavant Mallorca i Alerta Solidària l'absolució dels quatre independentistes mallorquins encausats pels avalots del 31 de Desembre de 2010. "Pensam que el fet que la jutgessa Magdalena Ferrater digui que la Policia ha entrat en contradiccions és un eufemisme per no dir que ha mentit", assenyalà David Pujol, un dels quatre acusats amb Guillem Colom, Sílvia Melero i Robert Cruz. "L'única cosa que considera que ha quedat provada és que vàrem anar a la manifestació", subratllà. La sentència de la jutgessa "desacredita la Policia contra les declaracions dels acusats i els testimonis". A més, Pujol i els seus companys troben improbable que la sentència sigui recorreguda a causa de la seva "contundència i claredat".
Condemnats, empresonats i expulsats
Exterior del centre penitenciari de les Illes, on conviuen milers de presos de diverses nacionalitats. Foto: Arxiu. Advocats de Balears alerten d'una possible vulneració dels drets fonamentals de molts immigrants regulars i irregulars que són condemnats a presó. Avisen que, cada cop més, la Brigada Provincial d'Estrangeria de la Policia Nacional troba fórmules per expulsar-los del territori espanyol un pic han complert condemna. La lletrada María del Carmen Serra afirma que "són víctimes d'un doble càstig. Paguen pel delicte en entrar a la presó i després els expulsen. És el seu gran temor. Els dos darrers mesos viuen angoixats. I si estan en situació regular, els revoquen l'autorització i es converteixen en irregulars".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc