El jurat declara culpable d'assassinat l'home que apunyalà 10 persones a Eivissa
El jurat ha declarat culpable d'un assassinat consumat i nou intents més a Mohamed E.B., de nacionalitat marroquina, per apunyalar el 2011 deu persones a la localitat eivissenca de Sant Antoni de Pormany.
El PSIB impulsa una llei per evitar desnonaments
L'objectiu de la proposició no de llei és aturar el drama dels desnonaments. Foto: Arxiu. L'objectiu és aturar el drama dels desnonaments. I amb aquesta finalitat, el PSIB presentarà una proposició no de llei al Parlament balear perquè, en cas que s'aprovi, pugui debatre's en el Congrés dels Diputats. Es tracta d'una iniciativa que presentaren ahir la portaveu socialista, Francina Armengol, i el també diputat i impulsor de la proposta, Antoni Diéguez. La iniciativa, anomenada llei d'insolvència singular, planteja que quan una persona ja no pot fer front al pagament de la hipoteca, sol·liciti al jutge de primera instància el "rescat del seu crèdit bancari". D'aquesta manera, es rescataria les persones de la mateixa manera que l'Estat rescata els actius tòxics dels bancs a través de la Societat de gestió d'actius procedents de la reestructuració bancària (Sareb), també conegut com a ‘banc dolent'.
La Casa Reial retira de la web Iñaki Urdangarin
La Corona sembla cada cop més incòmoda amb la imatge d'Iñaki Urdangarin. La Casa Reial suprimí ahir la secció personal del duc de Palma de la web oficial de la institució per tornar a "marcar distàncies" amb el gendre del rei, apartat de l'activitat oficial des de desembre de 2011. El duc continuarà apareixent en l'historial d'activitats de la web, però ja no hi sortirà la seva biografia ni tindrà perfil propi. Aquestes seccions queden reservades a partir d'ara als reis, als prínceps i a les infantes Helena i Cristina. De fet, tal com es pot comprovar a la pàgina www.casareal.es, només hi mantenen el nom i la imatge d'Urdangarin com a espòs de Cristina, a la pàgina personal de la infanta. Cort instarà el duc de Palma a tornar els diners si és condemnat
El fiscal reclama 81 anys de presó a l’amo de Playa Sol
Fernando Ferré, en una imatge d’arxiu després de declarar als jutjats d’Eivissa l’any 2010. Foto: M.Torres. El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach reclama 81 anys i set mesos de presó per a l'empresari eivissenc del sector turístic Fernando Ferré, propietari del Grup Playa Sol, per defraudar l'Agència Tributària amb una trama de 301 societats, explotar treballadors i fer-los viure "sense els mínims requisits d'habitabilitat, salubritat i ventilació". En concret, el fiscal acusa Ferré de catorze delictes contra la Hisenda estatal i autonòmica, un de comptable i tres contra els treballadors. Ho fa en l'escrit per sol·licitar l'obertura de judici oral per a l'empresari que ha causat el concurs de creditors més gran de la història balear.
L’exsoci del duc de Palma ara amenaça la infanta
Els ducs de Palma, en una fotografia d’arxiu. L'advocat de Diego Torres, l'exsoci d'Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos, amenaça ara, de manera poc subtil, la infanta Cristina de Borbó. Ho fa en l'escrit que ha fet arribar al jutge amb els correus electrònics que impliquen en la trama Nóos el secretari de les infantes i assessor de la Casa Reial, Carlos Garcia Revenga. En concret, l'advocat, Manuel González Peeters, recorda que els cinc membres de l'Institut Nóos eren Urdangarin, el president; Torres, que era el vicepresident; Miguel Tejeiro, com a secretari general; Revenga, tresorer; i Cristina de Borbó, que n'era vocal. "Dels cinc, de moment, n'hi ha tres d'imputats, de manera que en falten dos", afegeix l'advocat, qui diu que en aquest escrit "ens centram en un dels restants".
L’apunyalador de Sant Antoni diu que “tenia un dimoni dins el cos”
Mohamed El Badoui, l'home que el 23 de febrer de 2011 apunyalà fins a deu persones en tres establiments comercials i en diversos carrers de Sant Antoni, a Eivissa, declarà ahir a l'Audiència de Palma en el judici del Tribunal del Jurat en què se l'acusa d'un assassinat, de nou temptatives, d'un delicte d'atemptat, d'un de danys i de dues faltes de lesions. La Fiscalia demana 84 anys i mig de presó i indemnitzacions. La seva defensa, en canvi, sol·licita l'absolució i que l'acusat sigui ingressat en un centre psiquiàtric fins que es consideri pertinent que es pugui reintegrar a la societat. La Fiscalia i l'acusació particular, en l'al·legat inicial, explicaren al jurat que allò que es qüestiona en el judici no són els fets -els apunyalaments-, ja que aquests es consideren provats, "sinó la intenció de l'acusat".
Cartes al director
Bauzá al Marroc
Un queda perplex davant el desvergonyiment d'anar a cercar al Marroc negocis per als empresaris balears mentre els projectes de cooperació al desenvolupament aprovats per l'Agència d'Immigració i Cooperació del Govern balear per al Marroc de l'any 2011 no s'han lliurat.
Hisenda culpa Torres i Urdangarin de defraudar mig milió
Urdangarin va fer servir la societat que té amb la infanta per evadir imposts a Hisenda. Foto: Arxiu. Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres hauran de tornar a declarar, a Palma, a causa d'un informe de l'Agència Tributària que calcula que com a mínim han defraudat devers mig milió d'euros d'impostos. El fiscal Pedro Horrach va sol·licitar ahir que es torni a citar els dos principals imputats del cas Nóos i, amb l'informe a la mà, tot indica que el jutge José Castro hi estarà d'acord. En concret, l'anàlisi d'Hisenda calcula que l'Institut Nóos, dirigit per Urdangarin i Torres, ha "eludit com a mínim una quota de 230.979,29 euros en l'impost de societats del 2007" i que el duc de Palma va cometre una "defraudació tributària de naturalesa delictiva" de més de 120.000 euros per cada un dels anys 2007 i 2008. El nebot del duc de Palma diu que li feia de missatger
El nebot del duc de Palma diu que li feia de missatger
El nebot del duc de Palma Jan Gui Urdangarin pot acabar imputat en el cas Nóos. El fiscal Pedro Horrach no descarta demanar-ho al jutge, segons fonts properes a la investigació, després de la declaració d'ahir, en què apuntà que just era un "missatger" del duc de Palma entre aquest i set treballadors d'Aizoon. Els acusadors creuen que va intentar justificar despeses de personal falses i que aquests treballadors no cobraven. Segons Gui, s'encarregava de dur sobres a una sèrie d'empleats d'Aizoon, seguint ordres del seu oncle, i de donar a Iñaki Urdangarin uns altres sobres que li donaven ells.
El TSJIB anul·la el permís per dur el casino a Palma
Fotografia d’arxiu d’una competició de pòquer al casino de Porto Pi, inaugurat el juliol de 2011. Foto: T.Ayuga Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat la resolució del Govern del Pacte que, el 23 desembre de 2009, va autoritzar el trasllat del Casino de Mallorca de Calvià a Porto Pi. L'establiment queda, doncs, en situació irregular, però la decisió judicial no n'exigeix el tancament. Ara, la sentència reclama el compliment de les condicions que varen permetre obrir el casino a Calvià i podria arribar a implicar, si no se satisfan, que hagi de tornar a la localització original. En concret, la sentència exigeix que, a banda de l'autorització del trasllat, l'empresa acrediti les llicències d'obres i d'activitat de l'Ajuntament de Palma, que hauria d'haver duit abans del trasllat.
El president del PP eivissenc qualifica el cas Bárcenas de «vergonya»
El president del PP d'Eivissa, Vicent Serra, ha qualificat com «una vergonya» el succeït en relació al cas Bárcenas i ha defensat la classe política que «treballa per als ciutadans».
El fiscal general diu que no vol pactes amb Urdangarin ni Torres
Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l'Estat espanyol. Foto: Arxiu. "La Fiscalia no es proposa ara fer cap oferta de conformitat i veig difícil l'horitzó d'acceptar-ne una amb qualsevol de les parts del procés", va declarar ahir el fiscal general de l'Estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, amb referència al cas Nóos. Va deixar palès que ara com ara Anticorrupció no té intenció de proposar ni d'acceptar un tracte que alliberi del judici Iñaki Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres ni cap dels altres acusats. Torres-Dulce, que féu aquestes declaracions ahir en una entrevista a Antena 3, anà més enllà i donà a entendre que un pacte perjudicaria la monarquia borbònica. "Allò que pot fer més mal a la imatge de la Corona", assegurà, és que hi pugui haver "sospites que es negocia el que no s'ha de negociar", un acord per raons d'Estat per, precisament, evitar perjudici a la Casa Reial espanyola.
Urdangarin i Torres tornaran a declarar a Palma per delicte fiscal
Diego Torres –enmig–, amb la seva dona, Ana M. Tejeiro, i el seu advocat als jutjats de Palma. Foto: J.Ll. Iñaki Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres i la dona d'aquest, Ana María Tejeiro, tornaran a declarar als jutjats de Palma. Els dos exsocis s'enfronten a una possible imputació per delicte fiscal que s'afegiria a les que ja tenen pendents. Segons s'explicava ahir a la SER, Hisenda apunta en un informe que el duc i el seu soci havien amagat ingressos per valor de 120.000 euros. Amb tot, aquest informe encara no ha sortit de Barcelona, el fiscal Pedro Horrach ni tan sols el té. Però quan l'hi arribi, si es confirma l'acusació anunciada per la SER, segons fonts relacionades amb la investigació, Horrach afegirà el delicte fiscal a la imputació d'Urdangarin i Torres i els tornarà a citar perquè vinguin a Palma.
“No podem denunciar una negligència mèdica per les taxes judicials”
José María, Concepción, María del Milagro, Zoila -amb una discapacitat- i Miguel són cinc germans que viuen amb "impotència" i "frustració" la mort del seu pare per una suposada negligència mèdica. Els fets van ocórrer el 2010. Ara, amb l'entrada en vigor de la nova llei de taxes judicials, es veuen "impossibilitats per raons econòmiques" de poder presentar un recurs contenciós administratiu contra l'IB-Salut. La família Aranda decidí conjuntament fa poc no continuar endavant amb aquest procés. I és que, tal com apunta el seu misser, Pablo Alonso de Caso, "si fessin la reclamació judicial per sol·licitar una indemnització de 140.000 euros, haurien d'abonar d'inici una quantia fixa de 300 euros més una quota variable en funció del que demanen, i que seria d'un 0,5%.
Balears registra 9 desnonaments diaris fins al mes de setembre
De gener a setembre de 2012, s’han fet 49.702 desnonaments a tot l’Estat espanyol. Foto: Arxiu. La crisi que arrossegam des de fa anys passa cada cop més factura a moltes de les famílies de les Illes que fins fa poc havien pogut pagar cada mes la hipoteca de la seva llar. Des de principis d'any i fins al setembre, els nombres parlen per si sols. Tal com recull una estadística del Consell General del Poder Judicial, a l'Arxipèlag s'han produït un total de 2.496 desnonaments. També s'hi inclouen els de lloguer. Si aquesta xifra la dividim en nou mesos i després en trenta dies, aquesta tragèdia social arriba a una mitjana de 9,24 desnonaments diaris.
Més de 70.000 casos pendents: el problema crònic de la justícia balear
La justícia balear fa més d’un lustre que arrossega una bossa de més de 70.000 casos pendents. Ha oscil·lat entre els 70.261 del 2007 i els 90.985 del 2010. Tot i que la capacitat de resoldre’n ha augmentat dels 204.174 del 2007 als 225.922 de l’any passat, les xifres de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) deixen clar que no hi ha manera d’alleujar la bossa de litigis pendents. La manca de recursos i un sistema informàtic obsolet no ajuden els just 130 jutges i magistrats de les Illes Balears que han de fer front a centenars de milers de casos per any cada un. El 2012 començà com un bon any. Durant el primer semestre es retallà un 12% la xifra de casos pendents.
Any i mig de presó per a Rabasco per incitar a la violència contra la dona
La sentència diu que l’exedil (a la imatge durant el judici) va permetre que el joc fos a la web uns 45 dies. Foto: Arxiu. L'exregidor d'Agrupació Social Independent (ASI) i president d'aquesta formació, Joaquín Rabasco, ha estat condemnat a un any i mig de presó i a una multa de 18.000 euros per incitar a la violència de gènere per haver permès que s'instal·làs un joc ofensiu cap a les dones en la pàgina web del seu partit el desembre de 2005. L'animació (dibuix), senzilla i polèmica, consistia a poder matar una dona nua amb uns pits de gran mida de vint maneres diferents. La sentència també condemna a la mateixa pena Claudia Faleman, simpatitzant d'ASI, que s'encarregava dels continguts de la pàgina web i que era la persona que deia a l'informàtic les tasques que havia de fer. El jutge substitut Francisco José Pérez va absoldre, en canvi, d'un delicte d'associació il·lícita el partit ASI.
cas Llompart (finanç irregular UM)
Munar demana que no es tracti UM com una “banda de criminals”
L'expresidenta del Consell de Mallorca, del Parlament i d'Unió Mallorquina Maria Antònia Munar va demanar "respecte", "rigor" i "prudència" a la Fiscalia, perquè "una cosa és investigar responsables d'aquesta opció política (UM) i una altra tractar milers de persones com una banda de criminals".
Jutges i fiscals protesten de manera conjunta per la situació actual de la Justícia
Prop de vuitanta fiscals i jutges de Mallorca es varen concentrar ahir davant l’Audiència per expressar el descontentament. Foto: J. Morey Prop d'una vuitantena de jutges i fiscals de Mallorca varen reclamar ahir davant l'Audiència una justícia "àgil", "de qualitat" i "centrada en les persones". Els dos col·lectius, que no acostumen a protestar plegats, varen mostrar així la seva preocupació davant les reformes judicials que ha impulsat el Ministeri. El jutge Jaime Tártalo, com a portaveu de l'Associació de magistrats Francisco de Vitoria, i el tinent fiscal Ladislao Roig, com a representant de la Unió Progressista de Fiscals, foren els encarregats de llegir el manifest de la Comissió interassociativa de jutges i fiscals, que detallava una desena de propostes per millorar el sistema judicial.
La crisi satura els jutjats socials, que ja citen per a 2015
La crisi econòmica també afecta la Justícia. Els jutjats socials de Palma ja donen citacions per fer judicis l'any 2015, segons confirmaren fonts judicials. La sobrecàrrega d'assumptes derivats de la conjuntura actual ha duit al col·lapse i, en aquests moments, els jutges socials de Palma no tenen cap reforç. Actualment, hi ha 4 jutjats socials i una sala del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona