En concret, l'advocat, Manuel González Peeters, recorda que els cinc membres de l'Institut Nóos eren Urdangarin, el president; Torres, que era el vicepresident; Miguel Tejeiro, com a secretari general; Revenga, tresorer; i Cristina de Borbó, que n'era vocal. "Dels cinc, de moment, n'hi ha tres d'imputats, de manera que en falten dos", afegeix l'advocat, qui diu que en aquest escrit "ens centram en un dels restants", referint-se a Revenga.
Torres, doncs, a través del seu misser, deixa clar que encara queda un directiu de Nóos que no està imputat: la filla del rei d'Espanya. És més, diu que, amb Revenga, el mateix Urdangarin i fins i tot el cunyat de Torres -Tejeiro-, el duc de Palma "ostentava la majoria a l'Institut Nóos". Tot plegat ho explica en un text rebuscat, repetitiu i barroc de cinc pàgines en què intenta demostrar que Revenga sabia tot el que passava a l'Institut Nóos i participava en la gestió diària. "Al tresorer se li consultava tot", fins i tot "allò aparentment nimi", hi insisteix.
Tot plegat és per desmuntar l'al·legació d'Urdangarin a la petició de fiança civil. Segons la defensa del gendre del rei d'Espanya, ell tan sols feia tasques de representació a l'Institut Nóos, no decidia i ni tan sols no va firmar mai cap conveni. Segons la versió de Torres, de fet, qui decidia era Urdangarin, perquè tenia majoria en la direcció de la fundació. Sigui com sigui, els correus demostren fins a quin punt arribava a ser d'estreta la relació del duc de Palma amb Revenga, sobre assumptes relacionats amb Nóos o d'altra mena. Urdangarin li demanava opinions sobre qualsevol cosa, des de si havia d'acceptar una entrevista amb Canal 4, fins a si havia de participar en la inauguració del camp de golf del Prat de Llobregat o del palau d'esports de Madrid. Revenga fins i tot supervisava cartes com la que el duc va enviar a la batlessa de València, Rita Barberá, oferint-s'hi per col·laborar, i revisava esborranys de les aparicions d'Urdangarin davant la premsa per parlar dels projectes de Nóos.
És més, tot i que Revenga teòricament era el secretari de les infantes, és Urdangarin qui li escriu el gener de 2005 per dir-li que a partir de llavors cal canviar de compte "les transferències que ingressen a Cristina corresponents als seus honoraris de la Zarzuela" i li facilita un número de compte de la Caixa.
En un correu a un amic, Urdangarin reconeix el 2002 que volia deixar l'agència de màrqueting Octagon, on treballava, perquè hi sentia "frustració", tot i que hi cobrava més de 210.000 euros l'any. Aquell va ser l'origen de Nóos.
Revenga vol declarar
Sigui com vulgui, Revenga declara la seva innocència i anuncia que sol·licitarà comparèixer davant del jutge d'instrucció. "Declar la meva innocència respecte de les activitats que s'investiguen en l'esmentada causa", subratlla el secretari de les infantes en un comunicat enviat a darrera hora a l'agències de notícies Efe. Revenga assegura que "mai" no va tenir firma autoritzada en els comptes, tot i ser-ne el tresorer, "ni poder de decisió en la gestió".
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I ell pare de la infanta, què?
Ara es veurà quina casta de democràcia tenim i si tots, TOTS, som iguals davant la llei.