TW
1

Un queda perplex davant el desvergonyiment d'anar a cercar al Marroc negocis per als empresaris balears mentre els projectes de cooperació al desenvolupament aprovats per l'Agència d'Immigració i Cooperació del Govern balear per al Marroc de l'any 2011 no s'han lliurat.
Després que la CAIB hagi incomplit el Pla director de la cooperació balear, després d'incomplir els compromisos de cooperació al desenvolupament amb el Marroc que haurien d'executar diferents entitats de les Illes, esperem que els marroquins no incompleixin els contractes que sorgeixin d'aquesta visita de "negocis", atès que llavors es diran expressions no gaire amables sobre els nostres veïns.
Desitjaria que l'excel·lent tracte, segons diu la premsa, que han donat al president Bauzá i al grup de polítics i empresaris que l'han acompanyat sigui almenys correspost en les seves actuacions en polítiques socials de suport amb els immigrants marroquins que resideixen a les nostres illes.
M'indigna que només es vegi el sud com a negoci, però no m'estranya, ja que als d'aquí només se'ns veu com a consumidors no com a ciutadans.
Joan Rodríguez Recio. Palma

La Justícia al millor preu
Vaig llegir la proposta de retirada del títol de duc de Palma a Urdangarin, fet que no m'acaba de convèncer del tot. Un home que ha fet tanta i tanta propaganda, per dir-ho d'alguna manera, de les nostres illes, sobretot de Mallorca (de Cabrera se n'encarreguen uns altres...), del nostre poble..., d'aquests simpàtics mallorquins i mallorquines, que passen goig en veure la família d'aquest i com naveguen amb el seu luxós vaixell per les nostres platges, mentre que nosaltres ens ofegam més i més, ens enfonsam.
"Veniu, veniu aquí, la justícia al millor preu, Mallorca, Palma de Mallorca, ciutat sense llei", eslògan apropiat per a aquest turisme de luxe. Reclam de turistes encorbatats. Mercat turístic, expandit durant aquests darrers anys, reflex d'aquest, el panorama urbà de ciutat, la butxaca del poble...
A.B. Forteza. Palma

I Sant Marçal?
Al·leluia! El diari El Mundo, aquell que sempre interpreta les coses del revés, s'ha oblidat de Sant Marçal i ha batiat l'Institut de Santa Maria, i tot perquè segons aquest mitjà allà s'adoctrina. Els més majors estam ben acostumats a doctrinetes de tot tipus i en una mateixa aula, i sabem bé que solen aconseguir l'efecte contrari. Ens pensaven que el tema ja estava ben superat. Nosaltres, quan estudiàvem, passàvem de la España Una, Grande y Libre als Països Catalans segons el mestre i n'aguantàvem de catòlics integristes i d'ateus irreverents sense problema. Tot ho vèiem d'allò més normal i teníem ganes de veure idees que llavors, i després del blanc i negre, eren tot un luxe. Per aquest motiu, senyors d'El Mundo, hauríeu d'estar orgullosos que avui hi hagi nins i nines de dotze anys que volen conservar i defensar la seva llengua i cultura si les consideren amenaçades. Els nins no enganen. L'opció nacional o religiosa de cada persona no es fa per decret. Se sent i es viu. Us pensau que perquè es pengi un mapa determinat els nins sortiran com el mapa? Això és el que pretenia en Xaparro i, malgrat tenir els fusells i els sants crists a favor, féu els ous en terra. Mentrestant, però, heu batiat i definit oficialment i inconscientment l'Institut de Santa Maria, que no Sant Marçal. Per molts d'anys. I que d'ell en surtin molts nins i nines resistents, formats, conscients de qui són en tots els aspectes: lliures, vius, llests, educats, respectuosos i que es facin respectar.
Bernat Morey. Santa Eugènia

Subhastant el passat
Tristesa. Impotència. Indignació i una certa vergonya. Són els sentiments que em desperta la decisió de treure a subhasta l'arxiu audiovisual de [M].
Durant l'agoixant procés de tancament de RTV de Mallorca, on vaig treballar més de cinc anys, una de les meves preocupacions era què passaria amb l'arxiu. Com a periodista, sempre m'ha semblat important connectar l'actualitat i la història. Llavors em preguntava: on anirà tot el material enregistrat amb vocació informativa? Imatges i sons que recollien moments, personatges, paraules, accions que tenien lloc a aquesta illa i que eren immortalitzades en format digital. Pensava: això no es pot perdre.
Quan fa més d'un any vaig demanar pel futur de l'arxiu, més o manco, em varen tranquil·litzar. Em varen dir que en principi quedaria a l'Arxiu del So i de la Imatge del Consell. Semblava evident que seria així. Una ràdio i televisió pública havia de deixar per a la posteritat la seva feina a l'arxiu públic. És clar que llavors jo no era conscient que el tancament de [M] només era una de les peces que els governants han decidit fer caure jugant a l'efecte dòmino, que ara pateix IB3 i que afecta també tots els serveis públics i per tant tota la ciutadania.
Vaig llegir al Twitter que se subhastava l'arxiu de [M] i vaig quedar astorada. Després vaig sentir tristesa, per la manca d'interès i pel menyspreu del passat dels responsables polítics. Impotència, perquè la nostra feina, dels més de 118 treballadors i treballadores, podria anar a mans privades i jo no hi puc fer res, més enllà de protestar i intentar assabentar-me del que passarà. Indignació, perquè cada dia hi ha proves de manca de sensibilitat cap a les arrels i una certa vergonya que no sé com explicar, però que em fa demanar reacció política i ciutadana davant d'aquesta possible pèrdua de la història audiovisual. I és que no només hi ha la memòria audiovisual dels anys d'existència de RTVM, també un valuós arxiu: el de les antigues televisions locals. Si s'esborra el passat i es va destruint a poc a poc la identitat, arribarà un dia que l'objectiu l'aristotèlic de conèixer-se un tu mateix serà impossible.
Maria Fuster, extreballadora de Ràdio i Televisió de Mallorca. Palma.