Bauzá al Marroc

La Justícia al millor preu
Vaig llegir la proposta de retirada del títol de duc de Palma a Urdangarin, fet que no m'acaba de convèncer del tot. Un home que ha fet tanta i tanta propaganda, per dir-ho d'alguna manera, de les nostres illes, sobretot de Mallorca (de Cabrera se n'encarreguen uns altres...), del nostre poble..., d'aquests simpàtics mallorquins i mallorquines, que passen goig en veure la família d'aquest i com naveguen amb el seu luxós vaixell per les nostres platges, mentre que nosaltres ens ofegam més i més, ens enfonsam.
"Veniu, veniu aquí, la justícia al millor preu, Mallorca, Palma de Mallorca, ciutat sense llei", eslògan apropiat per a aquest turisme de luxe. Reclam de turistes encorbatats. Mercat turístic, expandit durant aquests darrers anys, reflex d'aquest, el panorama urbà de ciutat, la butxaca del poble...
A.B. Forteza. Palma

I Sant Marçal?
Al·leluia! El diari El Mundo, aquell que sempre interpreta les coses del revés, s'ha oblidat de Sant Marçal i ha batiat l'Institut de Santa Maria, i tot perquè segons aquest mitjà allà s'adoctrina. Els més majors estam ben acostumats a doctrinetes de tot tipus i en una mateixa aula, i sabem bé que solen aconseguir l'efecte contrari. Ens pensaven que el tema ja estava ben superat. Nosaltres, quan estudiàvem, passàvem de la España Una, Grande y Libre als Països Catalans segons el mestre i n'aguantàvem de catòlics integristes i d'ateus irreverents sense problema. Tot ho vèiem d'allò més normal i teníem ganes de veure idees que llavors, i després del blanc i negre, eren tot un luxe. Per aquest motiu, senyors d'El Mundo, hauríeu d'estar orgullosos que avui hi hagi nins i nines de dotze anys que volen conservar i defensar la seva llengua i cultura si les consideren amenaçades. Els nins no enganen. L'opció nacional o religiosa de cada persona no es fa per decret. Se sent i es viu. Us pensau que perquè es pengi un mapa determinat els nins sortiran com el mapa? Això és el que pretenia en Xaparro i, malgrat tenir els fusells i els sants crists a favor, féu els ous en terra. Mentrestant, però, heu batiat i definit oficialment i inconscientment l'Institut de Santa Maria, que no Sant Marçal. Per molts d'anys. I que d'ell en surtin molts nins i nines resistents, formats, conscients de qui són en tots els aspectes: lliures, vius, llests, educats, respectuosos i que es facin respectar.
Bernat Morey. Santa Eugènia

Subhastant el passat
Tristesa. Impotència. Indignació i una certa vergonya. Són els sentiments que em desperta la decisió de treure a subhasta l'arxiu audiovisual de [M].
Durant l'agoixant procés de tancament de RTV de Mallorca, on vaig treballar més de cinc anys, una de les meves preocupacions era què passaria amb l'arxiu. Com a periodista, sempre m'ha semblat important connectar l'actualitat i la història. Llavors em preguntava: on anirà tot el material enregistrat amb vocació informativa? Imatges i sons que recollien moments, personatges, paraules, accions que tenien lloc a aquesta illa i que eren immortalitzades en format digital. Pensava: això no es pot perdre.
Quan fa més d'un any vaig demanar pel futur de l'arxiu, més o manco, em varen tranquil·litzar. Em varen dir que en principi quedaria a l'Arxiu del So i de la Imatge del Consell. Semblava evident que seria així. Una ràdio i televisió pública havia de deixar per a la posteritat la seva feina a l'arxiu públic. És clar que llavors jo no era conscient que el tancament de [M] només era una de les peces que els governants han decidit fer caure jugant a l'efecte dòmino, que ara pateix IB3 i que afecta també tots els serveis públics i per tant tota la ciutadania.
Vaig llegir al Twitter que se subhastava l'arxiu de [M] i vaig quedar astorada. Després vaig sentir tristesa, per la manca d'interès i pel menyspreu del passat dels responsables polítics. Impotència, perquè la nostra feina, dels més de 118 treballadors i treballadores, podria anar a mans privades i jo no hi puc fer res, més enllà de protestar i intentar assabentar-me del que passarà. Indignació, perquè cada dia hi ha proves de manca de sensibilitat cap a les arrels i una certa vergonya que no sé com explicar, però que em fa demanar reacció política i ciutadana davant d'aquesta possible pèrdua de la història audiovisual. I és que no només hi ha la memòria audiovisual dels anys d'existència de RTVM, també un valuós arxiu: el de les antigues televisions locals. Si s'esborra el passat i es va destruint a poc a poc la identitat, arribarà un dia que l'objectiu l'aristotèlic de conèixer-se un tu mateix serà impossible.
Maria Fuster, extreballadora de Ràdio i Televisió de Mallorca. Palma.