Preocupació en la direcció d’ERC pel vet a l’ANC-Mallorca
El rebuig de les bases principatines de l'ANC als seus companys de Mallorca ha estès la preocupació a la direcció nacional d'ERC. Tant és així que la polèmica decisió ha estat objecte de converses en la direcció d'ERC a Barcelona. El mateix Oriol Junqueras, president dels republicans, va lamentar el viratge experimentat en les relacions de l'ANC amb la branca mallorquina. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, també va fer referència a la polèmica. Va recordar que, malgrat que sigui Catalunya el primer territori que es pugui independitzar, ERC pren els Països Catalans com el seu subjecte polític.
Contraoferta de l’ANC: juntar-se en un ‘consell federal’
El secretariat nacional de l'ANC anuncià ahir que s'ha deixat la porta oberta a la creació d'un consell federal, òrgan que coordinaria l'ANC amb la branca mallorquina. Però no seria de manera orgànica, sinó com a dues entitats diferenciades que es federen. El consell, que l'integraran un mínim de 3 membres per entitat, també preveu la inclusió d'una delegació valenciana (si es neix al País Valencià). I és que l'exclusió de la branca mallorquina de l'ANC anunciada diumenge per dBalears caigué com una bomba en el nacionalisme i independentisme de Mallorca. L'ANC rebutja l'entrada de la branca de Mallorca
Sis pobles de Mallorca sospesen la creació de nuclis de la CUP
El ja per se atomitzat mapa electoral mallorquí es prepara per acollir una nova formació: la CUP, Candidatura d'Unitat Popular (candidatures d'independentistes d'esquerres dels Països Catalans).
Crits i renou en l’ofrena floral al rei en Jaume
Crits i renou en la tradicional ofrena floral al rei en Jaume a la plaça d’Espanya de Palma. L’acte institucional de la Diada de Mallorca es convertí, com ja és habitual, en un enfrontament dialèctic entre desenes d’independentistes i simpatitzants del Círculo Balear i el Grup d’Acció Baléà. L'ofrena s'inicià amb un concert de la Banda Municipal de Palma i la lectura, a càrrec de Gaspar Servera, d'un poema simfònic que narra la conquesta de Ciutat. L'arribada dels regidors populars de l'Ajuntament provocà la primera gran xiulada. Acabaven de sortir de la tradicional missa a la parròquia de Sant Miquel, on feren l'ofrena a la Mare de Déu de la Salut, patrona de Ciutat.
Més de 7.000 veus per la independència
Els atacs al català i a la identitat de les Illes Balears per part dels governs de José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy han aconseguit que ahir es fes la manifestació independentista més gran que hi ha hagut mai a les Illes Balears. La marxa pel 31-D va reunir més de 7.000 persones -devers 9.000 segons els organitzadors- darrere l'eslògan "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!".
Rita Barberà: "València i Balears sofreixen el missatge separatista des de fa anys"
La batlessa de València, Rita Barberà, ha assegurat que no tem que es produeixi un avanç independentista des de Catalunya cap a València perquè en aquest últim territori «es duu sofrint» des de fa temps. En aquest sentit, la primera edil ha assegurat que no «tem» que el missatge separatista del president de la Generalitat catalana, Artur Mas, s'estengui al País Valencià i Balears perquè ho duen «sofrint» des de fa anys.
Més que una sentència, “una victòria política”
Un moment de la compareixença dels activistes a la plaça de Cort.Foto: P.Bota. "Consideram la notícia una victòria política". Així valoraren ahir Endavant Mallorca i Alerta Solidària l'absolució dels quatre independentistes mallorquins encausats pels avalots del 31 de Desembre de 2010. "Pensam que el fet que la jutgessa Magdalena Ferrater digui que la Policia ha entrat en contradiccions és un eufemisme per no dir que ha mentit", assenyalà David Pujol, un dels quatre acusats amb Guillem Colom, Sílvia Melero i Robert Cruz. "L'única cosa que considera que ha quedat provada és que vàrem anar a la manifestació", subratllà. La sentència de la jutgessa "desacredita la Policia contra les declaracions dels acusats i els testimonis". A més, Pujol i els seus companys troben improbable que la sentència sigui recorreguda a causa de la seva "contundència i claredat".
Bauzá diu que Mas “s’ha tret la careta” i “nacionalisme és igual a independentisme”
El president José Ramón Bauzá criticà ahir el seu homòleg de la Generalitat catalana, Artur Mas, pel seu discurs sobiranista i afirmà que "s'ha tret la careta" perquè, en demanar un estat propi per a Catalunya, posa de manifest que "nacionalisme és igual a independentisme". Així ho assegurà a Madrid, després d'entrevistar-se amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb qui acordà la creació d'un comandament únic de gestió d'emergències que aglutinarà les forces de seguretat de l'Estat i l'112 per aconseguir una resposta més "ràpida i eficient".
Arran fa un comunicat audiovisual per presentar-se
Així com avançà dBalears el passat dilluns, l'organització juvenil independentista Arran fa aquests dies les seves primeres passes, i avui ha difòs a internet un comunicat com a fórmula de presentació de la nova formació.
Maulets desapareix; neix Arran
El moviment independentista juvenil s'ajusta als nous temps i canvia. L'esquerra sobiranista realitzà aquest cap de setmana a Capellades, a la comarca barcelonesa d'Anoia, una Assemblea Nacional Constituent, en la qual hi participaren uns 400 joves provinents de les Illes, el Principat i el País Valencià. La trobada serví per culminar el procés de confluència ja iniciat entre Maulets i la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI). Ambdues es fonen, i neix de la seva unió Arran, l'organització més gran del jovent independentista dels territoris de parla catalana.
Rajoy replica a Amaiur: «jo a vostè no li dec absolutament res»
El futur president del Govern ha respost amb un dura rèplica al portaveu d'Amaiur, Iñaki Antigüedad, recordant-li els assassinats d'ETA i concloent que és la banda la que ha de donar passos dissolent-se.
Amaiur reivindica el seu independentisme al Congrés
El portaveu d'Amaiur al Congrés dels Diputats, Iñaki Antigüedad, ha reivindicat aquest dimarts en el debat d'investidura l'objectiu independentista del seu grup i ha instat al futur president del Govern, Mariano Rajoy, a fer que la legalitat "no sigui un impediment" per donar solució als presos d'ETA. Antigüedad ha explicat que la presència de la seva formació a la Cambra té "dos eixos". "Un d'ells és enfortir una resolució d'un conflicte polític", subratllant que la foto del País Basc després del 20 N indica que "la gran majoria de la societat basca interpreta que és un conflicte polític". L'altre eix, segons ha dit, és el seu caràcter "sobiranista". Rajoy replica a Amaiur: «jo a vostè no li dec absolutament res»
L'esquerra abertzale torna amb força al Congrés dels Diputats 15 anys després
L'esquerra abertzale, a través de la coalició Amaiur, tornarà amb força al Congrés dels Diputats després de 15 anys d'absència, segons les dades que llancen els primers escrutinis. Amb alguna cosa més del 42% de vots escrutats al País Basc i el 18% a Navarra, la coalició independentista obtindria sis escons, amb la qual cosa podria formar grup propi en el Congrés.
L'independentisme passa de les Illes Balears
"Companys de l'altra riba, recordau-vos de Mallorca". Les paraules de Miquel Ferrà en la crida del 1936 sembla que no tenen ressò al Principat de Catalunya. Les principals formacions de l'independentisme extraparlamentari passen de les Illes Balears. Ni Solidaritat Catalana -el partit encapçalat per Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena- ni Reagrupament, liderat per Joan Carretero, no tenen previst de moment presentar-se a les properes eleccions al Parlament de les Illes Balears.
Mor Heribert Barrera, el “referent” d'ERC
El líder d'ERC, Heribert Barrera, (centre) en un acte institucional del setembre passat. Foto: Efe L'exlíder independentista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i primer president del Parlament català després de la transició, Heribert Barrera, va morir ahir a 94 anys. Barrera (Barcelona, 1917) havia estat ingressat el 21 de juliol passat en un hospital barceloní en estat greu a causa d'una embòlia i, des de llavors, el seu estat de salut havia empitjorat. El líder republicà va ser diputat a la Cambra autonòmica i conseller de la Generalitat durant la Segona República i en la Guerra Civil combaté com a soldat d'artilleria al front d'Aragó i al del Segre. Després s'exilià a França, on visqué de 1939 a 1952. Entre 1980 i 1984 presidí el Parlament català, una etapa en la qual reactivà aquesta institució, que feia més de quaranta anys que estava paralitzada.
Esquerra proposa fer una “bildu mallorquina” per tenir veu a Madrid
Joan Lladó, d'Esquerra, ha proposat crear una Bildu a la mallorquina. Foto: Grup Serra. Esquerra Republicana de les Illes Balears ha proposat avui conformar una "bildu mallorquina composta per l'esquerra nacionalista i independentista" amb la intenció de tenir una representació important davant del Govern central. El líder d'Esquerra a les Balears, Joan LLadó, ha dit avui durant una roda de premsa, en la qual ha expressat el suport explícit de la seva formació política a Bildu, que aquesta fórmula al País Basc que ha aconseguit una important representació electoral és "exportable". "És un bon moment perquè els partits soberanistes i d'esquerra ens plantegem quin és la clau de l'èxit", ha assenyalat Lladó, qui considera que aquesta "bildu mallorquina" ha d'estar conformada, principalment, per Esquerra i PSM.