Carles Viver i Pi-Sunyer (Terrassa, 1949) és el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional de la Generalitat de Catalunya i aquesta setmana ha estat a Palma per participar a les jornades "El Futur Territorial de l'Estat Espanyol: Centralització, autonomia, federalisme, confederació o secessió?". El també vicepresident emèrit del Tribunal Constitucional es mostra convençut que si hi ha voluntat política, hi ha vàries vies perquè un poble pugui exercir el dret a decidir.
Veu possible la independència de Catalunya?
Sí, entra dins de les possibilitats; això no vol dir que sigui fàcil, però sí que és possible.
Les Balears podrien també arribar a ser independents?
Són dos processos diferents. Els principis en què es basa tot aquest procés democràtic evidentment es podria aplicar a d'altres comunitats, també a Balears. Però són circumstàncies molt diferents.
Quina és la percepció que hi ha a Catalunya de les Illes, en matèria lingüística?
Nosaltres hem de ser molt prudents alhora d'opinar sobre aquestes coses. En el meu cas, que tinc una visió més propera a la dels Països Catalans, evidentment veig amb preocupació alguns temes, com el de la llengua. No és només un problema de les Illes, sinó que s'estén a Catalunya. També totes aquestes mesures en les que sembla que no es pugui dir tampoc la paraula 'català', això és preocupant. També ho és el tema del català a les escoles i això és compartit entre les Illes i Catalunya.
La voluntat del poble ha d'estar per sobre de la d'un partit polític o d'un Parlament?
Com a jurista crec que hem de veure com la voluntat del poble es pot canalitzar jurídicament. Aquesta seria la idea fonamental. Hauríem d'aconseguir que no hi hagués una oposició entre el principi de legalitat i el de legitimitat democràtica. Això s'aconsegueix adaptant el dret a la voluntat popular. Crec que no és impossible i s'ha de seguir aquesta via.
El dret a decidir pot ser una realitat?
Si hi ha voluntat política per part de l'Estat, el nostre ordenament jurídic ofereix vies legals actualment per fer una consulta als ciutadans i conèixer la seva opinió de com volen auto-governar-se en un futur. Si hi ha voluntat política, hi ha vàries vies per fer-ho. El dilema és si utilitzes el dret per canalitzar aquesta reivindicació o per frenar-la.
A part d'una crisi econòmica, patim una crisi de l'estructura d'Estat. Creu que en pocs anys veurem un canvi, per exemple, de com funciona el Parlament o el Congrés dels Diputats?
És difícil de contestar. És evident que la crisi és molt forta i que tot apuntaria que ha d'anar per aquí, un canvi important. Però d'altra banda, no tenim el mínim d'unitat i uniformitat alhora de trobar solucions. El problema que es pot plantejar i que és el pitjors dels escenaris, seria que tinguem problemes gravíssims alhora de fer-ne el diagnòstic i donar una solució. Per exemple, amb el tema de l'Estat de les autonomies el que s'està plantejant no és que no compartim la solució, sinó que no compartim el diagnòstic. Aquest és el tema. Hi ha comunitats que diuen que volen més poder i més recursos, i d'altres que diuen que volen una recentralització.
En què està treballant en aquests moments el Consell Assessor per a la Transició Nacional de la Generalitat de Catalunya?
El Consell és essencialment un organisme tècnic, un equip d'assessorament del Govern de la Generalitat, que el que fem a partir de les tècniques del dret, de la sociologia i de l'economia és elaborar informes que entreguem a la Generalitat sobre tres grans temes. El primer és el de la consulta; com s'ha de fer, a través de quines vies, de quina pregunta o preguntes, quin calendari i quines serien les conseqüències de cadascuna de les opcions. El segon gran bloc de temes seria canalitzar els diversos escenaris que es podrien produir després de la consulta. Posem especial èmfasi en l'escenari de la independència. En definitiva, qüestions que hauria de resoldre la Generalitat en un primer moment i les estructures d'Estat necessaries per funcionar.
I el tercer bloc?
Seria una irresponsabilitat per part dels poders de la Generalitat no tenir previst el que podria passar després d'unes votacions. A més a més el Govern ha de poder explicar als catalans i catalanes que vagin a votar, quines seran les conseqüències del seu vot. Analitzarem tots aquests temes. Per exemple, estaríem dins d'Europa?
Això ho saben ja?
No. Són aquests els informes que estem començant a fer. Hem començat pel de la consulta i la intenció és intentar-ho entregar tot el març de 2014. Per tant, aquest juliol ja entregarem l'informe de la consulta, al Nadal uns quants més i pel març els que quedin.
És a dir que el setembre de 2014 ja ho tindrien tot a punt?
Sí, el Govern ho tindrà. Hem de ser molt respectuosos en quan a mantenir la discreció en relació als nostres informes perquè van dirigits al Govern i no tindria massa sentit que nosaltres diguéssim el que estem aconsellant al Govern. Això es convertiria en què els mitjans opinarien si el Govern se separa o no del que diu aquest Consell Assessor. I no té massa sentit, el Govern ha de ser lliure de fer una mica el que vulgui. Nosaltres el que intentarem és no donar al Govern una única solució de cada tema, sinó les diverses alternatives que té, i els arguments a favor i en contra.
I sobre les preguntes a fer a la consulta, ja saben quina o quines seran?
Les preguntes, cal fer-ne només una, dues o tres? Això és el que analitzem. Hi ha varies opcions i les avantatges i inconvenients de cada una. Si fas una pregunta sola, estarà molt clar, sí o no, i en canvi si en planteges tres és més difícil d'implementar després. I si en fas només una deixes a fora més opcions. Això ho haurà de valorar el Govern i no nosaltres.
33 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pompeu fabra en el 1918 cogió la gramatica occitana , la gramatica provenzal y la gramatica balear (mallorquina) y fue copiando palabras occitanas , palabras del provenzal y 600 expresiones mallorquinas. El catalán es un dialecto del occitano , provenzal antiguo y balear. Por decirte que cataluña no fue una comunidad autonoma hasta 1586 , antes era simplemente la frontera de aragón , y en cataluña se hablaba el aragonés , los catalanes usan la bandera aragonesa , la quatribarrada http://www.youtube.com/watch?v=iqZR6vIOWFc&feature=share
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
La Historia nos ha enseñado que todos los que han intentado reescribir la Historia (como hacen lso catalanistas) han acabado mal parados. Comtal, deje de decir tonterias y estudie un poco, analfabeto.
Molt bé CAMPOS, noltros som mallorquíns, no d´un petit comtat - de Barcelona, mai va existir Catalunya, aixó es un invent molt recent- que va tenir una llengo petita fa 800 anys, es llemosí. ¿ o si miram mes prest, noltros som pirates, perque ses fenicis varen arrivar i viure a ses nostres costes avans. Ells volen ses nostres butxaques, res mes.
Na Núria comença a rectificar: Abans: "Mallorquins i Balears sempre.. no volem sa manipulacio de se invent des països catalans (pastissos) molt interessats pel seu imperialisme.. noltros vàrem tenir un regne ells un puto comtat ..catalanisme a catalunya no a ca nostra !!" Ara: "Mallorquins i Balears sempre.. no volem sa manipulacio de se invent des països catalans (pastissos) molt interessats pel seu imperialisme.. catalanisme a catalunya no a ca nostra !!"
Pues preocúpese de Cataluña, que de Baleares ya nos ocupamos nosotros.
"els avantatges" no les aventatges...
No.. no.. es gonellas ja esteim acostumats a menjar ses sopes damunt es cap des catalanistes..cuatre replegats, Malloquins renegats no feis més que pixar fora des test .. cadascu sap sa sabata a on li mossega.. Cap Amunt Mallorca i Balears i a ca una puta tot es pancatalanisme Mallorquins i Balears sempre.. no volem sa manipulacio de se invent des països catalans (pastissos) molt interessats pel seu imperialisme.. catalanisme a catalunya no a ca nostra !!
@Foner, ser tan despectiu el fa antipàtic a més no poder.
Foner: Aquest invent de Països catalans,es obra de un valencià,Benvingut Oller i Estaller.En tot cas, no tens perquè ser tan despectiu.