Mirades a través del mòbil
La tecnologia sempre ha anat lligada a la fotografia des del naixement d'aquesta art. Tot i això, l'habilitat de capturar imatges no està lligada a les capacitats tècniques de la màquina, sinó en la mirada del talent de qui la usa. Els telèfons mòbils són una eina usada per molts i la majoria dels terminals ja incorporen en la seva fabricació una càmera fotogràfica de major o menor qualitat.
Gran exposició de Miró a la Tate Modern
"Serà la més gran exposició mai vista al Regne Unit sobre el pintor Joan Miró i tindrà lloc a la Tate Modern de Londres durant la primavera de l'any 2011". Així ho anuncià Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat i president de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull (IRL), que es reuní ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya."Serà la més gran exposició mai vista al Regne Unit sobre el pintor Joan Miró i tindrà lloc a la Tate Modern de Londres durant la primavera de l'any 2011". Així ho anuncià Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat i president de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull (IRL), que es reuní ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya.
La pagesia idíl·lica de Chus Alorda
Els paisatges dels camps de les Illes Balears han estat una font inexhaurible d'inspiració per a Chus Alorda. Les robustes figures de la pagesia eivissenca i mallorquina seran les protagonistes de la galeria Gabriel Vanrell des d'avui vespre i fins al 29 de juny; un total de vint-i-sis quadres en què la pintora mallorquina ret homenatge a la seva infància.
Els colors que viuen al nostre cervell
Tot científic és un poc artista. Asseguren, fins i tot, que Ramón y Cajal cercava desenvolupar aquest vessant més creatiu. Per això, quan descobrí els boscos de neurones, amb les sinuoses formes i colors, es digué a si mateix: "Ja l'he trobada, la meva faceta artística". Aquesta anècdota, explicada per l'investigador Javier de Felipe, defineix en certa manera el món de la ciència. De Felipe és el comissari de l'exposició Paisatges neuronals, que es mostra fins al 13 de juny al CaixaFòrum de Palma. Un recorregut pel cervell mitjançant 50 imatges (moltes de les quals il·lustren aquestes pàgines).
S'inaugura “Tresors de la Corona”, els millors tapissos renaixentistes
L'exdirector del Museo del Prado, Fernando Checa, comissari de l'exposició "Tresors de la Corona d'Espanya. Tapissos flamencs el Segle d'Or", inaugurada a París, ha subratllat el seu incalculable valor i absoluta originalitat. La mostra reuneix els més valuosos tapissos del Renaixement, col·leccionats pels Habsburg entre el final del segle XV i el segle XVI. Les 30 peces reunides tenen un caràcter excepcional i són "verdaders tresors" d'or i argent de grans dimensions. El comissari ha ressaltat el fet que van ser elegides "amb la idea de veure els tapissos des del punt de vista dels seus col·leccionistes". "És una exposició sobre el col·leccionisme de tapissos, i això sí que és original".
40 anys d'històries
El 19 de març de 1970 Pep Roig publicava el primer dibuix al diari Ultima Hora, una tasca que no ha aturat de llavors ençà. La crítica, la sàtira i l'humor en format d'històries han esdevingut una constant aquestes quatre dècades i han creat adeptes. Ara, anys després, Pep Roig celebra l'efemèride amb una exposició que recull tot aquest bagatge gràfic a la galeria El Temple de Palma. És una mostra "atípica", com reconeix el dibuixant, ja que no només revisa els dibuixos més emblemàtics a les pàgines del rotatiu, sinó que també hi fa un repàs del procés creatiu, que va lligat a la pintura i l'escultura. "Tot això és conseqüència de l'arribada de Pere A. Serra a Ultima Hora. Ell em contagià l'estima a l'art", assegurava el dibuixant abans d'inaugurar la mostra, ahir capvespre. "Jo no tenc cap tipus de pretensió artística", sentenciava.
La nostra estimada democràcia
La nostra societat ens convida a reflexionar: els nostres màrtirs; els nostres pobres i els nostres rics; les nostres aficions; els nostres diaris; el nostre entorn. Això és Contra el públic, democràcia, la mostra de Pablo España i Iván López que ahir al matí s'inaugurà a la Fundació Pilar i Joan Miró de Ciutat. No hi trobareu pintures ni escultures, però una gegantina figura d'un terrorista a punt d'immolar-se us donarà la benvinguda allà on abans reposava la polèmica Maternité de Joan Miró. Davallant les escales ens trobarem un mort -tapat, això sí-, però un mort al cap i a la fi, com tots aquells que hem vist tants de pics per la televisió i davant els quals hem tornat tan immunes.
La Fundació Pilar i Joan Miró recupera el blanc de Moneo
La Fundació Pilar i Joan Miró ha obert la primavera amb una nova selecció d'obra titulada D'un roig intens (amb referència a la cançó que Raimon dedicà el pintor). I tot i que la majoria de quadres tenen el vermell com a protagonista, la veritat és que el color que més s'hauria de destacar en l'espai estrella és el blanc recuperat de les seves parets. Des que a principi dels 90 Moneo inaugurà el centre, una mala filtració de les aigües pluvials ha provocat que, a poc a poc, l'edifici, amb serioses goteres a l'interior, s'anàs ennegrint pels fongs i la humitat. Les darreres obres realitzades a la Fundació, valorades en devers 500.000 euros, han netejat la façana i les sales de l'edifici i l'han dotat d'un nou sistema d'impermeabilització que n'hauria d'evitar una nova deterioració. "Són obres que s'enduen molt de pressupost però que no són visibles pel que fa al ciutadà", afegí Nanda Ramon, regidora de Cultura i presidenta del patronat de la Fundació. "Una de les gràcies de l'edifici que ideà Moneo era el formigó blanc i va arribar un punt que tot era negre", digué Ramon, "li feia realment molta falta".
Sentiments en tinta xinesa
"La pintura és un somni en el qual s'expressen tots els sentiments". Així definia ahir Gao Xingjian, premi Nobel de Literatura, la seva obra plàstica, que parla de sensacions. El concepte de llibertat hi va lligat a la seva empremta, una 'llibertat' que no trobà al país on va néixer, la Xina, on encara avui el seu nom està prohibit. "No existeix", hi puntualitzà.
Una exposició antològica sobre la Nova Cançó al Museu d'Història de Catalunya
Els referents més importants de la Nova Cançó nodreixen la mostra antològica que organitza el Museu d'Història de Catalunya a partir de demà fins al 31 d'octubre per fer justícia a aquest moviment, a partir del qual la cultura catalana va reflotar a finals del Franquisme. Els comissaris Pilar Aymerich i Xevi Planas han explicat avui en roda de premsa que el terme 'Nova Cançó' va aparèixer el 19 de desembre de 1961 per un recital de Josep Maria Espinàs i Miquel Porter, tot i que la mostra arrenca en els anys 50, «prehistòria» d'aquest moviment que va suposar una fita cultural català.
El vessant pictòric de Maria del Mar Bonet
L'exposició s'inaugura anit al casal de Son Tugores d'Alaró.Foto: M.S. El vessant més desconegut de Maria del Mar Bonet, a exposició pública. La cantautora presenta de manera individual i per primera vegada a Mallorca una selecció de trenta pintures elaborades des de 1990. La mostra, Arran de Mar, s'estrena anit a les 20.30 hores al casal de Son Tugores d'Alaró i té com a denominador comuna "els ecos de la Mediterrània". "Bonet ens ofereix una mirada sincera i purista del món en què es conjuguen les obres en petit format, elaborades amb aquarel·les i pastels, i els acrílics, més majestuosos", segons explica Gudi Moragues, comissària de la mostra. L'artista mallorquina sosté que la seva pintura respon "a les sensacions que li provoca la llum i que atorguen una dimensió especial a un paisatge o a un objecte".
Retrats de la Mallorca de fa 150 anys
Durant seixanta anys, Jules Virenque i la seva esposa, Francesca Simó retrataren, la societat mallorquina de final del segle XIX. Ho feien des del seu estudi a la costa de Can Muntaner de Ciutat. Per allà hi passaren pagesos, senyors, militars i, fins i tot, el "nan" que servia a la casa dels Costa i Llobera. La majoria són, però, personatges anònims que reflecteixen una realitat que avui ens sembla molt llunyana.
L'espiritualitat envers l'art
El patiment d'una mare per la mort d'un fill centra enguany la temàtica de la Setmana de música religiosa que s'enceta avui a les 20 hores amb la inauguració al Casal Solleric de l'exposició Pietà. Per segon any consecutiu, música, art i literatura s'uneixen a través de la l'espiritualitat en un cita que va molt més enllà de la religió o la tradició cristiana. L'exposició mostra com Maria Carbonero, Ramon Canet, Pep Coll, Menéndez Rojas, Maties Quetglas i Miquel Segura reflexionen sobre la representació plàstica de Maria i Jesús (La Pietà), a través d'un llenguatge contemporani i sense trair la pròpia estètica de cada artista. "Ha estat posar a prova els sis autors que han realitzat una obra a posta per a aquesta exposició sobre un tema que els era totalment aliè", explicà el comissari de la mostra, Gabriel Carrió, qui afegí que aquesta imatge de La Pietà es veu reflectida principalment en l'escultura de Miquel Àngel Buonarroti i exhibida al Vaticà.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula