Acollidora visita al pintor Juli Ramis
Si bé l'objectiu del museu Es Baluard era veure com el pintor Juli Ramis (1909-1990) visitava altres artistes de la categoria de Picasso, Marie Laurencin, Joan Miró i Wilfredo Lam, entre d'altres, ahir foren molts els que feren el camí a la inversa. El Museu d'Art Modern i Contemporani obrí les portes a una exposició en homenatge al pintor solleric just el dia que Ramis hagués complit 100 anys. Foren molts els ciutadans que no es volgueren perdre l'oportunitat de fer-li una visita.
Els amics de Juli Ramis
Nascut a Sóller el 1909, tal dia com avui, Juli Ramis faria 100 anys. D'aquests, però, n'hi hagué un parell que foren certament prolífics per a la seva carrera. Eren els anys 30 quan Ramis abandonà Mallorca per tal de cercar nous llenguatges i formar-se com a artista al costat dels noms més rellevants de l'època.
Del luxe a la quotidianitat
Innodor, acolorible, no deixa gust, es pot rentar, reciclar i reutilitzar. Les propietats del vidre respecte a altres materials com podrien ser el metall i la ceràmica aviat foren copsats pels nostres avantpassats. Dues exposicions recullen a Sa Nostra més de quatre mil anys d'història d'un material tan quotidià als nostres dies com és el vidre.
El Tren de l'Art ret homenatge a Ramis i Miró
Els treballs de Joan Miró i de Juli Ramis seran ben presents en les festes de Sant Bartomeu de Sóller. La Fundació Tren de l’Art inaugura avui capvespre l’exposió en homenatge al pintor Juli Ramis, just en l’any que se’n compleix el centenari del naixement. Sis obres pictòriques del solleric es podran contemplar al hall de l’estació del ferrocarril de la Vall dels Tarongers. L’indret també acull la majestuositat de les ceràmiques de Pablo Picasso i els gravats de Joan Miró.
Capella de dones
Catorze dones s’han apoderat de la capella de la Misericòrdia. Són artistes, escriptores, pintores, escultores, fotògrafes, historiadores, periodistes i, simplement, dones. 7+7 empremtes d’identat és el nom de l’exposició que, des d’avui, es pot veure a la Misericòrdia. Una mostra que ha reunit 14 mallorquines per tal de donar a conèixer la seva creativitat. "No és una exposició de caràcter reivindicatiu", volgué aclarir la comissària, Gudi Moragues, "simplement és un homenatge a la dona creativa", afegí.
Quatre mesos després
Han hagut de passar quatre mesos perquè la Fundació Pilar i Joan Miró publiqui el catàleg de l’exposició Joan Miró. Evocació de la imatge femenina, la mostra que va servir per commemorar els vint-i-cinc anys de la mort del mestre català el desembre passat.
Una exposició antològica sobre la Nova Cançó al Museu d'Història de Catalunya
Els referents més importants de la Nova Cançó nodreixen la mostra antològica que organitza el Museu d'Història de Catalunya a partir de demà fins al 31 d'octubre per fer justícia a aquest moviment, a partir del qual la cultura catalana va reflotar a finals del Franquisme. Els comissaris Pilar Aymerich i Xevi Planas han explicat avui en roda de premsa que el terme 'Nova Cançó' va aparèixer el 19 de desembre de 1961 per un recital de Josep Maria Espinàs i Miquel Porter, tot i que la mostra arrenca en els anys 50, «prehistòria» d'aquest moviment que va suposar una fita cultural català.
El vessant pictòric de Maria del Mar Bonet
L'exposició s'inaugura anit al casal de Son Tugores d'Alaró.Foto: M.S. El vessant més desconegut de Maria del Mar Bonet, a exposició pública. La cantautora presenta de manera individual i per primera vegada a Mallorca una selecció de trenta pintures elaborades des de 1990. La mostra, Arran de Mar, s'estrena anit a les 20.30 hores al casal de Son Tugores d'Alaró i té com a denominador comuna "els ecos de la Mediterrània". "Bonet ens ofereix una mirada sincera i purista del món en què es conjuguen les obres en petit format, elaborades amb aquarel·les i pastels, i els acrílics, més majestuosos", segons explica Gudi Moragues, comissària de la mostra. L'artista mallorquina sosté que la seva pintura respon "a les sensacions que li provoca la llum i que atorguen una dimensió especial a un paisatge o a un objecte".
Esperit artístic en doble format
El perquè de l'home, la vida, l'ànima o el destí són algunes de les preocupacions històriques que poden cercar resposta en la religiositat. Aquesta filosofia, entesa en el sentit més abstracte i universal del terme, configura l'eix central d'On roman l'esperit, l'exposició que s'inaugura avui capvespre al Casal Solleric en el marc de l'XI Setmana de música religiosa, que enguany entremescla música, plàstica i pensament filosòfic. On roman l'esperit no és una "exposició tradicional", assegurava ahir el comissari, Gabriel Carrió, durant la presentació. La connexió de l'art amb la religiositat (que no religió) és el pilar fonamental d'aquesta mostra escultòrica, que lliga el procés creatiu de l'artista amb la preocupació d'allò transcendental o espiritual.
L'espiritualitat envers l'art
El patiment d'una mare per la mort d'un fill centra enguany la temàtica de la Setmana de música religiosa que s'enceta avui a les 20 hores amb la inauguració al Casal Solleric de l'exposició Pietà. Per segon any consecutiu, música, art i literatura s'uneixen a través de la l'espiritualitat en un cita que va molt més enllà de la religió o la tradició cristiana. L'exposició mostra com Maria Carbonero, Ramon Canet, Pep Coll, Menéndez Rojas, Maties Quetglas i Miquel Segura reflexionen sobre la representació plàstica de Maria i Jesús (La Pietà), a través d'un llenguatge contemporani i sense trair la pròpia estètica de cada artista. "Ha estat posar a prova els sis autors que han realitzat una obra a posta per a aquesta exposició sobre un tema que els era totalment aliè", explicà el comissari de la mostra, Gabriel Carrió, qui afegí que aquesta imatge de La Pietà es veu reflectida principalment en l'escultura de Miquel Àngel Buonarroti i exhibida al Vaticà.
Mirades a través del mòbil
La tecnologia sempre ha anat lligada a la fotografia des del naixement d'aquesta art. Tot i això, l'habilitat de capturar imatges no està lligada a les capacitats tècniques de la màquina, sinó en la mirada del talent de qui la usa. Els telèfons mòbils són una eina usada per molts i la majoria dels terminals ja incorporen en la seva fabricació una càmera fotogràfica de major o menor qualitat.
Enginy i evolució de la indústria balear
Tot i que el sector serveis ha esdevingut el motor de l'economia a Balears, la indústria ha tingut un paper destacat en la nostra història recent. Des de la indústria de l'energia, amb empreses com Sampol i Endesa, fins a la licorera Dos Perellons, passant pel tèxtil, com la mítica Can Ribes i el Gremi dels fusters, han determinat el passat i el present de sector industrial a Mallorca.
Oberts de bat a bat
La Nit de l'Art s'ha presentat al centre cultural de Pelaires. Foto: P. Bota. S'acosta una de les vetlades culturals més importants de Palma carregada d'"il·lusió i poca capacitat econòmica". Així ho vaticinen els galeristes organitzadors de la Nit de l'Art, que demà, dijous dia 16, ompliran els carrers de Ciutat de llenguatges plàstics de tota mena. Malgrat el "temps de crisi", els galeristes asseguren que aquesta catorzena edició serà la "més gran, més important i més interessant de totes les edicions", segons explicà ahir Pep Pinya, president d'Art Palma que, juntament amb Aigab, són les alma mater de la cita plàstica. La gran novetat d'enguany serà la incoporació de la Llonja, acabada de restaurar, dins el recorregut artístic de dijous a vespre. Una intervenció de l'escultor Carles Valverde es projectarà a partir de les 20.30 hores i fins a mitja nit a la façana principal de l'edifici de Guillem Sagrera. La peça estarà acompanyada per la música de Joan Valent en un viatge de sensacions que cerquen el benestar en les petites coses. D'altra banda, la música i les performances també animaran el centre antic de Ciutat quan les galeries i els centres públics encentaran la tardor artística amb propostes que van des de mestres de la fotografia fins a l'escultura, la pintura realista, les instal·lacions i les videoprojeccions.
Reconversió de la Platja de Palma
Cort acull a partir de demà l'exposició sobre la reconversió de la Platja de Palma
El Consorci de la Platja de Palma mostrarà a partir de demà a Cort l'exposició sobre el pla de reconversió de la zona turística, amb la qual els visitants podran conèixer els objectius que han orientat aquest projecte i veure com serà aquesta àrea el 2020.
Quan l'art es fon amb la terra
Figueres, parres, raïm, elements de la natura molt presents a foravila del seu Felanitx natal són les principals fonts d'inspiració d'Andreu Maimó (Cas Concos del Cavaller, 1946). Així queda palès en la retrospectiva que l'autor presentà ahir a la sala d'exposicions temporals del museu solleric de Can Prunera.
S'inaugura “Tresors de la Corona”, els millors tapissos renaixentistes
L'exdirector del Museo del Prado, Fernando Checa, comissari de l'exposició "Tresors de la Corona d'Espanya. Tapissos flamencs el Segle d'Or", inaugurada a París, ha subratllat el seu incalculable valor i absoluta originalitat. La mostra reuneix els més valuosos tapissos del Renaixement, col·leccionats pels Habsburg entre el final del segle XV i el segle XVI. Les 30 peces reunides tenen un caràcter excepcional i són "verdaders tresors" d'or i argent de grans dimensions. El comissari ha ressaltat el fet que van ser elegides "amb la idea de veure els tapissos des del punt de vista dels seus col·leccionistes". "És una exposició sobre el col·leccionisme de tapissos, i això sí que és original".
40 anys d'històries
El 19 de març de 1970 Pep Roig publicava el primer dibuix al diari Ultima Hora, una tasca que no ha aturat de llavors ençà. La crítica, la sàtira i l'humor en format d'històries han esdevingut una constant aquestes quatre dècades i han creat adeptes. Ara, anys després, Pep Roig celebra l'efemèride amb una exposició que recull tot aquest bagatge gràfic a la galeria El Temple de Palma. És una mostra "atípica", com reconeix el dibuixant, ja que no només revisa els dibuixos més emblemàtics a les pàgines del rotatiu, sinó que també hi fa un repàs del procés creatiu, que va lligat a la pintura i l'escultura. "Tot això és conseqüència de l'arribada de Pere A. Serra a Ultima Hora. Ell em contagià l'estima a l'art", assegurava el dibuixant abans d'inaugurar la mostra, ahir capvespre. "Jo no tenc cap tipus de pretensió artística", sentenciava.
La nostra estimada democràcia
La nostra societat ens convida a reflexionar: els nostres màrtirs; els nostres pobres i els nostres rics; les nostres aficions; els nostres diaris; el nostre entorn. Això és Contra el públic, democràcia, la mostra de Pablo España i Iván López que ahir al matí s'inaugurà a la Fundació Pilar i Joan Miró de Ciutat. No hi trobareu pintures ni escultures, però una gegantina figura d'un terrorista a punt d'immolar-se us donarà la benvinguda allà on abans reposava la polèmica Maternité de Joan Miró. Davallant les escales ens trobarem un mort -tapat, això sí-, però un mort al cap i a la fi, com tots aquells que hem vist tants de pics per la televisió i davant els quals hem tornat tan immunes.
La Fundació Pilar i Joan Miró recupera el blanc de Moneo
La Fundació Pilar i Joan Miró ha obert la primavera amb una nova selecció d'obra titulada D'un roig intens (amb referència a la cançó que Raimon dedicà el pintor). I tot i que la majoria de quadres tenen el vermell com a protagonista, la veritat és que el color que més s'hauria de destacar en l'espai estrella és el blanc recuperat de les seves parets. Des que a principi dels 90 Moneo inaugurà el centre, una mala filtració de les aigües pluvials ha provocat que, a poc a poc, l'edifici, amb serioses goteres a l'interior, s'anàs ennegrint pels fongs i la humitat. Les darreres obres realitzades a la Fundació, valorades en devers 500.000 euros, han netejat la façana i les sales de l'edifici i l'han dotat d'un nou sistema d'impermeabilització que n'hauria d'evitar una nova deterioració. "Són obres que s'enduen molt de pressupost però que no són visibles pel que fa al ciutadà", afegí Nanda Ramon, regidora de Cultura i presidenta del patronat de la Fundació. "Una de les gràcies de l'edifici que ideà Moneo era el formigó blanc i va arribar un punt que tot era negre", digué Ramon, "li feia realment molta falta".
Sentiments en tinta xinesa
"La pintura és un somni en el qual s'expressen tots els sentiments". Així definia ahir Gao Xingjian, premi Nobel de Literatura, la seva obra plàstica, que parla de sensacions. El concepte de llibertat hi va lligat a la seva empremta, una 'llibertat' que no trobà al país on va néixer, la Xina, on encara avui el seu nom està prohibit. "No existeix", hi puntualitzà.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català