Acollidora visita al pintor Juli Ramis

El museu Es Baluard de Palma inaugurà ahir vespre l'exposició dedicada al centenari del pintor solleric

Núria MartíPalma21/06/09 0:00

Si bé l'objectiu del museu Es Baluard era veure com el pintor Juli Ramis (1909-1990) visitava altres artistes de la categoria de Picasso, Marie Laurencin, Joan Miró i Wilfredo Lam, entre d'altres, ahir foren molts els que feren el camí a la inversa. El Museu d'Art Modern i Contemporani obrí les portes a una exposició en homenatge al pintor solleric just el dia que Ramis hagués complit 100 anys. Foren molts els ciutadans que no es volgueren perdre l'oportunitat de fer-li una visita.

La consellera de Cultura, Bàrbara Galmés; la seva homònima al Consell Insular, Joana Lluïsa Mascaró; amb el seu director, Maties Garcies; i el delegat del Govern, Ramon Socies, foren algunes de les autoritats que acudiren a la cita amb Cristina Ros, directora del Museu, i el president fundador del centre, a més d'editor, Pere A. Serra.

Entre els convidats, també hi havia artistes com Horacio Sapere, Ramon Canet, Joan Cortés, Antoni Socies, Josep Cunill i Joan Ramon Bonet, entre d'altres, a banda dels galeristes Joan Oliver Maneu i Jandro.

La mostra, en homenatge al centenari de Juli Ramis, fa un paral·lelisme d'estils i influències entre el pintor solleric i deu artistes més: Picasso, Marie Laurencin, Wilfredo Lam, Wols, Archie Gittes, Joan Miró, André Masson, Nicolas de Staël, Poliakoff i Fautrier. La directora del Museu, Cristina Ros, comentà ahir com és "d'important" tenir obra d'aquests artistes a les parets del Baluard i hi destacà, sobretot, la presència de Maternidad de Wilfredo Lam, peça que ha estat cedida pel Museu Nacional de Belles Arts de l'Havana.

Entre els assistents a la inauguració cridà l'atenció la presència de Joan Benedetta Foster, qui compartí la vida amb Ramis durant més de 30 anys. A l'edat de 97 anys, Foster, que viu a Mallorca amb dues de les seves filles (el matrimoni tingué cinc fills), reconeixia ahir com d'"interessant" li havia semblat la mostra. "Llàstima que no hi hagi més obra", comentava, conscient que "els millors quadres que pintà en Juli no se sap on són. Durant els anys que estiguérem a Tànger se'n vengué molta obra a la colònia francesa, i ara aquests quadres estan amagats en col·leccions particulars", conclogué la dona que, malgrat no tenir la vista gaire bona, no es volgué perdre cap detall de l'exposició.•