Això no obstant, les condicions en les quals treballà el pagès del migjorn mallorquí per tal de complir el somni de fer enlairar el seu atuell mereixen el respecte de tothom. Això és el que pensen tant el seu biògraf, Joan Salvà, com l'escriptor Sebastià Alzamora, qui li va retre homenatge en la novel·la Miracle a Llucmajor. El documental de Mosaic s'afegeix a tots dos en l'afany de posar en valor aquest curiós personatge i també la seva història.
Pere de Son Gall convertí en realitat uns primers plànols dissenyats en dibuix tècnic i construí l'aparell amb els pocs materials de què disposava. Aconseguí fer-lo volar i ben aviat començà a repartir fullets arreu de l'Illa anunciant el seu invent i convidant la població a observar el que en aquells temps -anys 20- era tota una fita. El públic assistí a l'espectacle, previ pagament i amb gran afluència, però quedà "desenganat després de comprovar la falta d'aerodinàmica de l'objecte i el poc lapse de temps que aconseguia mantenir-se a l'aire", apunten les pàgines de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. A més a més, l'invent "no suportava el pes d'una persona", explica. Tot i que, com succeeix amb la majoria d'invents, cal passar per diferents fasses de perfeccionament abans d'obtenir el resultat definitiu, Pere de Son Gall quedà, com al principi, sol amb el seu projecte visionari.
La història, però, no conclou així. I és que el pagès acabà de dissenyar el plànol definitiu del seu cometagiroavió i decidí, després de no obtenir cap tipus d'ajuda oficial, enviar-lo al ministre de Foment, Juan de la Cierva y Peñafiel, que desestimà aviat el giny del pagès mallorquí. Aquí és quan comença la llegenda. Curiosament, un any més tard, el fill del ministre, Juan de la Cierva y Codorniu, es presentà davant els mitjans de comunicació amb l'autogir, un aparell volador molt semblant al de Pere de Son Gall però que s'enlairava i aterrava en vertical fàcilment. Fins i tot hi travessà el canal de la Mànega.
El mallorquí continuà lluitant pel seu invent sense obtenir suport per part d'empresaris i inversors, en definitiva, sense recursos per tirar-lo endavant. Tot plegat el dugué a la ruïna. Pere de Son Gall morí sol sense cap tipus de reconeixement per la seva feina.
No fou fins més tard que sorgiren les acusacions de plagi per part de De la Cierva, un cop que la creació del llucmajorer, compost per un fusellatge sobre un gran motor que feia rotar unes pales giratòries, ja havia passat a millor vida. L'únic premi, pòstum, que rebé l'esforç constant del pagès fou l'any 1979, quan l'Ajuntament de Llucmajor decidí posar el seu nom a un carrer i a l'escola de formació professional del poble.
Es tracta d'una història estrambòtica, molt atractiva i que no passa desapercebuda per ningú. Sobretot després de la recerca documental realitzada pel seu biògraf, Joan Salvà, que a més a més inspirà Sebastià Alzamora per escriure la seva novel·la Miracle a Llucmajor. Hi parla sobre aquest pagès que era pres, al poble, per 'boig' i 'quimèric'. El personatge sembla estar de moda i Mosaic Produccions també s'hi ha interessat amb la realització d'un documental que posarà imatges al periple de Pere Sastre Obrador.
"És un home amb una història molt interessant i que permet un gran treball de recerca", afirma Joan Bover, qui juntament amb Miquel Eek s'ha encarregat de dirigir la filmació de la peça. El seu objectiu final, explica, era "descobrir si la llegenda del plagi per part de De la Cierva era o no certa", tot i que en el fons només era "una excusa per tal d'explicar les vivències de Pere de Son Gall.
Tot i que no ens vol avançar gaire cosa sobre el reportatge per tal de mantenir la sorpresa sobre el contingut, Bover assegura haver "descobert coses noves sobre el personatge" i deixa caure que "s'ha arribat molt lluny i es posa llum sobre alguns dels misteris que envolten la llegenda del plagi. Podem dir que l'hem resolt".
Per això van haver de viatjar a Madrid per cercar documents aclaridors. El director, abduït per la fantasia del relat, s'apressa a defensar el de Llucmajor: "Lluità tota la seva vida pel seu somni, que era aconseguir el reconeixement de la seva invenció, el cometagiroavió". El documental, doncs, intenta "posar en valor la seva figura i tenir en compte els mitjans dels quals disposava i l'època en què visqué (anys 20)", conclou Bover.
La peça, coproduïda per Mosaic i IB3, estarà enllestida a l'octubre, quan es podrà veure a la televisió autonòmica. Abans, però, dia 12 del mateix mes, se'n realitzarà la preestrena oficial a Llucmajor, poble on visqué Pere Sastre Obrador i on dugué a terme tots els seus experiments amb el cometagiroavió.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estic d'acrod amb el que diu Barbut excepte amb una cosa. L'aparell d'en Pere duia dos rotors i una hèlix tractora. Sabem, pel que diuen les crònicas, que el aparell era capac de enlairarse verticalment (encara que no podia assolir un vol horitzontal normal). Per tant es llògic pensar que els dos rotors coaxials eran contrarrotatoris i que en Pere pensaba volar horitzontalment fen ús de la hèlix tractora. Es a dir era un sistema de vol del que ja se havien registrat varios centenars només a USA en aquella època.
La historia del plagi és completament falsa, L'aparell de Pere de Son Gall era un helicòpter que no podia volar en vol horitzontal. L'autogir de Juan De La Cierva va resoldre tots el problemas aerodinàmics associats al vol de ala rotativa, i el seus rotors es poden veure avui, no només en autogirs, sino en els helicòpters de tot el món. Juan De La Cierva és una figura decisiva en el desenvolumanet de la aeronàutica en tot el món, i és reconegut a tot arreu...menys el seu pais. La seva teoria del ala rotatoria continua vigent en la actualitat.
de la cierva va copiar l'invent del autorgir a pere de son gall, i ho va aconseguir gracies el seu pare que en aquell moment era ministre de foment. el seu fill no trobava la solucio de fer volar l'autogir i quan va rebre la documentacio de pere sastre obrador i va trobar la solucio pere sastre fou l'inventor i creador de l'autogir i de la cierva un lladre en poques idees
El "Giroavión" de'n Pere i l'"autogiro" de La Cierva eren dos aparells totalment diferents en concepció i prestacions. El de Lluchmajor només duia aspes a d'alt, mogudes a motor, per pujar verticalment, i com que no duia rotor a darrera, mentre les aspes voltaven cap a la dreta, la cabina amb el motor voltava cap a l'esquerra el que feia impracticable el vol. L'autogiro no era res més que una avioneta amb les ales més curtes i unes aspes al damunt, lliures i sense motor que només voltaven per si soles quan l'avioneta avançava per l'aire en horizontal. Aposta es deia auto-giro.L'autogiro no pujava en vertical, nomes es que podia anar més a poc a poc i despegar i aterrar dins una pista molt curta, però mai en vertical. L'helicópter si, ja que duia motor a les aspes i rotor (una altra hélix petita a darrere per evitar la rotació inversa de la cabina). I això és tot el misteri.