El PP creu que la recuperació econòmica es començarà a percebre en l'economia domèstica
La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, s'ha mostrat convençuda que els pressuposts autonòmics per 2014 seran els de la recuperació econòmica de Balears. En aquest sentit, la diputada espera que el canvi «es comenci a notar en l'economia domèstica».
«Benvinguts a la Mallorca del sol, la mar, el luxe, ... I la fam»
Les dues cares de Mallorca sortiren retratades a l'acció que l'organització Prosocial dugué a terme al centre de Palma per reivindicar respostes ràpides i eficaces al problema de la malnutrició infantil.
El Govern elabora un informe on assegura que Balears és la comunitat amb més "fortalesa econòmica"
Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb major fortalesa econòmica, segons les dades referides a juliol i al primer semestre de l'any en l'informe mensual «El moment econòmic» que realitza la Conselleria d'Economia i Competitivitat.
MÉS exigeix un “canvi radical” en la gestió de l’Orquestra Simfònica
MÉS aposta per un "canvi radical" en la gestió de l'Orquestra Simfònica perquè deixi de ser "tan nefasta com ha demostrat en els darrers dos anys, des de que el PP va entrar en el Govern". La coalició econacionalista reivindica una gestió que "generi ingressos propis i que permeti afrontar amb garanties la seva continuïtat davant la situació delicada de les arques públiques". Antoni Alorda, diputat de MÉS, reclama al Govern Bauzá que "garanteixi de forma immediata la continuïtat de la Simfònica", i que aturi "l'assetjament que viuen els treballadors des de fa dos anys i la pèrdua de la qualitat innegable de l'oferta cultural de la nostra illa".
EU vol més recursos contra la pobresa
Esquerra Unida (EU) emplaça a les Administracions públiques a incrementar els recursos destinats a pal·liar l'augment de la pobresa, després que la memòria anual de Càritas Mallorca hagi certificat un increment de les desigualtats socials. La causa, segons la formació d'esquerres, és "una crisi-estafa que deixa cada vegada a més gent desemparada mentre que alguns desaprensius augmenten els seus ingressos aprofitant-se de la situació". "Com diuen els responsables de Càritas", assenyala la formació que coordina Manel Carmona, "s'està constatant el deteriorament dels pilars del model social vigent fins ara, retallant els drets bàsics de la població i fent créixer el risc d'exclusió social dels col·lectius més pobres i la pobresa al carrer".
Objectiu: "cap nin sense menjar a l'estiu"
La sostinguda crisi que ens colpeja des de fa més de cinc anys sempre té les seves expressions més crues en els febles. I els infants són sovint i per desgràcia els que més pateixen les dificultats dels seus majors. Un acord dels dos grups majoritaris a l'Ajuntament de Palma, PP i PSIB, tractarà de canviar aquesta realitat, possibilitant que l'acció de la institució municipal es destini a mitigar la vulnerabilitat en la qual es troben molts nins i nines de Palma. L'objectiu és que cada menor tingui cada dia algun aliment per a menjar aquest estiu.
Concentració contra la Troika sota amenaces policials
La plaça d'Espanya acollirà dissabte a partir de les 19 hores una concentració en contra de la Troika (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea), que s'emmarca dins de la manifestació internacional Marea europea contra les retallades i per una vertadera democràcia. Les entitats que hi prendran part són la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Attac, Arran, CGT, FUE, Front Cívic, Revolta Global, Pro Social, Padrines i padrins flautes de Mallorca, l'Assemblea de Treballadors i Usuaris de l'Hospital Son Espases (ATUSHE), Unió Cívica per la República i Crida.
Els socialistes proposen un pla contra la pobresa
El PSIB-PSOE ha elaborat un pla contra la pobresa, amb 36 mesures específiques, que preveu destinar 9,5 milions d'euros per ajudar 60.000 persones que pateixen les dures conseqüències de la crisi econòmica. El pla vol ser una "alternativa" a les "escasses mesures socials" que duen a terme els governs del PP.Francina Armengol, secretària general dels socialistes balears, i Jaume Garau, portaveu socialista en el Consell de Mallorca, van presentar, durant un encontre mantingut dissabte entre els diputats i els consellers socialistes, les línies generals d'aquest pla que serà traslladat als ajuntaments, consells insulars i Parlament el proper setembre.
MÉS aposta per una democràcia participativa
MÉS ha organitzat una jornada informativa a la Rambla.Foto: N.Rincón. MÉS per Palma aposta per una democràcia "més participativa" amb la creació de mecanismes per tal que els ciutadans tenguin un major "dret a decidir" sobre els assumptes que els afecten. La coalició ha muntat aquest dissabte una paradeta informativa a la Rambla en la què reparteixen un fulls amb els sis punts més rellevants que proposen per "apoderar" els ciutadans. La primera mesura que proposen els econacinalistes per tal de garantir una "democràcia directa" és la iniciativa popular municipal. La mesura, que permet el debat a Cort de propostes formulades pels veïns, ja existeix, però té un barem molt exigent. Així, perquè una iniciativa sigui presentada al ple fan falta prop de 40.000 signatures.
Balears és la segona comunitat amb més pobresa
Balears és la segona comunitat de tot l'Estat amb més pobresa material, segons l'informe Desenvolupament humà i pobresa a Espanya i les seves comunitats autònomes, publicat per la Fundació Bancaja i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Aquesta xifra correspon a dades de 2011 i només per darrere de Balears trobam les Canàries. Concretament, la pobresa material es defineix com el grau de privació relativa en la capacitat de consum de les famílies.
Bauzá diu que "no entén" que algú s’oposi al trilingüisme
Bauzá afirmà al Club Nàutic que estam davant un “canvi de tendència”. Foto: PP. José Ramón Bauzá, president del Govern balear, defensà ahir les reformes educatives del seu Executiu i assegurà que no "entén" ni "concep" que algú s'oposi al trilingüisme o que hi hagi pares que no vulguin que els seus fills "sàpiguen tres idiomes". "No puc entendre ni concebre que algú s'oposi al trilingüisme. Jo vull els millors joves, els més preparats, els més capacitats", apuntà el president durant una jornada sobre economia organitzada pel PP balear al Club Nàutic de Palma. Bauzá indicà que les reformes educatives que du a terme el seu Govern, com també la reforma de la LOMQE engegada pel ministre Wert, són les que "generaran una economia productiva".
El preu dels habitatges davalla a nivells de fa 9 anys
Comprar un habitatge a Balears a dia d'avui té un cost similar al de fa nou anys. D'acord amb les dades del Ministeri de Foment, el preu mitjà del metre quadrat a les Illes està a nivells de l'any 2004. El primer trimestre d'enguany se situà en els 1.787,5 euros, tan sols un poc més de 100 euros dels 1.672,8 del mateix període de fa nou anys. A partir de llavors, el preu del metre quadrat començà a pujar, any rere any, arran de l'impuls de la bombolla immobiliària.
Clam contra “l’austericidi” en la marxa de l’1 de Maig
La manifestació d'ahir a Palma amb motiu del 1r de Maig, Dia del treballador, es va convertir en un clam contra les polítiques que duen a "l'austericidi" -en paraules dels líders sindicals- que practiquen els governs de Bauzá, Rajoy i la Unió Europea. Prop de 2.000 persones se sumaren a la marxa convocada per CCOO, UGT i STEI-i, que començà a la plaça d'Espanya i va concloure a Cort amb els discursos dels líders sindical i el cant de La Internacional.
El Govern no ha activat la targeta bàsica de 2012
El Govern encara no ha activat la targeta bàsica de l’any passat, una targeta bancària que incorpora 280 euros perquè les prop de 8.000 persones beneficiàries de pensions no contributives puguin comprar productes de primera necessitat. L’ajornament fa sospitar a la coalició MÉS que l’Executiu maniobra per no treure’n la convocatòria d’enguany. La Conselleria de Salut va publicar la convocatòria de targeta bàsica de 2012 l’octubre de l’any passat i, però la setmana passada anuncià que allargava l’ús de la targeta fins al 30 de novembre perquè encara no està operativa.
Càritas dóna un 36% més d’ajuts a famílies en risc de desnonament
Les sol·licituds d'ajudes per a l'habitatge no cessen en una època en què els desnonaments estan a l'ordre del dia. Càritas Mallorca va destinar l'any passat 140.000 euros a ajudar famílies a pagar les quotes hipotecàries o els subministraments d'aigua i llum dels seus habitatges, cosa que va suposar un increment del 36% respecte de 2011. Així ho explicà ahir la secretària general de l'entitat, Margalida Riutort. En el decurs de la presentació de l'estudi elaborat pel professor d'ESADE Juan Ramis, sobre la vivència dels afectats per desnonaments, va assenyalar que el 2012 Càritas rebé 573 sol·licituds d'auxili econòmic per poder mantenir l'habitatge.
Cauen un 95% els visats d’habitatges a Balears des de l’inici de la crisi
El sector de la construcció encara no ha tocat fons a les Balears. Així ho posen de manifest les darreres dades del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes (COAIB), segons les quals els visats d'habitatges han caigut un 95% des de l'inici de la crisi, l'any 2007. A Mallorca, es passà de 3.150 habitatges visats fa cinc anys a 166 el primer trimestre de 2013. El descens fou més acusat a Menorca, de fins al 97%, ja que ha passat de 471 visats d'habitatges a 13. De fet, aquesta caiguda no minva, perquè de gener a març d'enguany el nombre de visats d'habitatges es reduí un 26,62% respecte del mateix període de l'any anterior. En total, se'n visaren 204 davant els 278 de fa un any. Cal tenir present, però, que la baixada del primer trimestre d'enguany és molt inferior a la registrada el mateix període de l'any passat respecte de 2011. El drama de la construcció
Els estrangers se’n van i Balears perd població per primer cop en anys
La partida de ciutadans estrangers, motivada principalment per la crisi econòmica i la manca d'oportunitats, provocà que Balears perdés 9.377 habitants l'any passat, segons l'avenç de resultats del Padró Municipal difós ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En percentatges, la davallada fou del 0,8%, per sobre de la registrada en l'àmbit estatal (-0,4%). Es tracta de la primera vegada en més de 10 anys que la població de les Illes davalla, segons la sèrie històrica. De fet, des de principi dels noranta, Balears guanyava ciutadans any rere any. Baixa la població
La crisi guanya la partida a un històric del comerç
Gaietà Pomar fundà la Casa Pomar Flores en una data que se situa entorn de 1860 en un entresòl del carrer de Vicenç Mut. Des de llavors, han estat 153 anys d'activitat centrada en el món de la decoració (amb els papers pintats com una de les seves especialitats) i les belles arts, dècades d'història i, sobretot, de petites històries. Fou en la postguerra quan Casa Pomar s'especialitzà en articles per a artistes, amb l'esperança de superar un primer round contra les penúries econòmiques. Però la història no és rendible, no cotitza en borsa i no dóna cap tipus d'interès als bancs. I Casa Pomar Flores no ha superat aquest assalt contra la crisi econòmica.
Una desena de constructores no sobreviurà als impagaments de l’Administració
Unes deu empreses de les Balears que es dediquen a l'obra pública podrien desaparèixer enguany a causa dels impagaments de l'Administració. Així ho assegurà ahir el director general de l'Associació de Constructors, Manuel Gómez, que incidí que entre 15 i 20 companyies que donen feina a prop de 500 persones "estan en perill" i, d'aquestes, una desena "podrien no sobreviure" més enllà d'aquest any. Es tracta de constructores d'obra civil, que sobretot treballen en tasques de manteniment del Consell de Mallorca. "Fa vuit mesos que no cobren, i això és molt difícil d'aguantar", digué el vicepresident de l'entitat, Óscar Carreras.
Les Balears han perdut 11.500 autònoms en els darrers cinc anys
Les Balears han perdut prop d'11.500 treballadors autònoms d'ençà de l'inici de la crisi. Segons dades del Ministeri de Treball, el darrer dia de gener d'enguany -la darrera dada disponible- hi havia 73.548 autònoms afiliats a la Seguretat Social. En concret, són 11.478 manco que els afiliats el mateix mes del 2008, just a l'inici de la crisi econòmica. Des de llavors, la destrucció d'ocupació ha estat una constant. La pèrdua de llocs de feina és una de les conseqüències més greus de la conjuntura actual i un dels efectes més mals de recuperar, ja que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) per sobre del 0% no es tradueix d'immediat en creació d'ocupació. No debades, tot i que en els darrers mesos l'Arxipèlag ha liderat la disminució de l'atur, les afiliacions no s'han incrementat.