La crisi també juga a l'atzar
Tot i que més gent juga a la loteria s'hi gasten menys doblers. Foto: Efe "Si em tocassin molts milions faria...!". Quantes vegades s'arriba a sentir aquesta frase al llarg del dia, o de la setmana, en diferents àmbits: un company de feina, un veí, un familiar i, fins i tot, el cap l'arriba a pronunciar en algun moment. I és que qui més qui manco ha somiat alguna vegada a convertir-se en multimilionari d'un dia per l'altre, fet que, pràcticament, només és possible gràcies als jocs d'atzar. Però, tothom qui voldria guanyar un bon grapat d'euros en només uns instants, juga als jocs d'atzar? I és que encara que segons el tòpic que en temps de crisi són molts els que s'aferren a un "cuponet", sembla ser que els ingressos d'aquesta mena de negocis també s'han ressentit de l'actual situació econòmica, de manera que segons explicà el delegat territorial a les Balears de l'ONCE, José Ramón Garrido, "la crisi ens ha afectat a tots i aquest semestre s'ha accentuat una tendència a la baixa que ja vam començar a notar en el semestre passat".
Anar per feina per derrotar
La minicimera dels quatre països europeus del G8 (França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia) finalitzà ahir a París amb diversos acords, entre els quals hi ha el de donar suport als establiments bancaris i financers en dificultats per la crisi actual. Així, es pretén evitar conseqüències majors, encara que, per al ciutadà del carrer, aquestes mesures poden semblar inconcretes i abstractes.
Unitat contra la crisi
Una crida a la unitat contra la crisi econòmica i la necessitat d'una major cooperació internacional per superar els reptes actuals. D'aquesta manera es pot resumir el contingut de la 64a Assemblea general de les Nacions Unides iniciada ahir a Nova York. La reunió, tot i ser presidida pel secretari general, Ban Ki-moon, fou eclipsada pel president dels EUA, Barack Obama, que parlava per primera vegada davant els caps d'estat i de govern, els ministres d'Exteriors i els ambaixadors dels 192 països que hi assisteixen.
“El canvi climàtic serà més devastador que la crisi”
El president espanyol parlà sobre nous reptes a afrontar desde la política coordinada dels països. Foto: Efe. "El canvi climàtic serà més devastador que la crisi econòmica". Amb aquestes paraules es referí el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, als reptes econòmics i mediambintals del món actual, que es debaten aquests dies en la 64a Assemblea general de Nacions Unides a Nova York. En el seu parlament davant els representants dels 192 països presents a l'Assemblea, Zapatero va defensar ahir la importància d'un multilateralisme "eficaç, responsable i solidari", i ho féu centrant el discurs en torn dels cinc pilars: L'aliança de civilitzacions, el canvi climàtic, el desarmament nuclear i els objectius del mil·lenni. En la seva intervenció, el president espanyol, assegurà que el món no està davant de la primera crisi de la globalització, sinó la primera crisi de la governança global, "d'una globalització insuficientment governada.
Sense els 400 euros i amb l'IVA pels niguls
El Govern de l'Estat espanyol va prendre ahir tres decisions definitives: apujar un punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400 euros en l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%. Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels pressuposts generals de l'Estat, aprovat ahir en un ple del Consell de Ministres extraordinari. Amb aquestes maniobres, l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros en dos anys, dels quals 6.500 s'obtindran l'any que ve i la resta el 2011.
La crisi beneficia la salut
Les crisis econòmiques no són bones per a la butxaca, però poden ser bones per a la salut, segons un estudi sobre les tendències sanitàries durant els 20 anys entorn de la Gran Depressió. Investigadors de la universitat de Michigan van revelar que l'esperança de vida havia augmentat sis anys entre 1929 i 1932, de 57 a 63 anys, entre homes i dones i entre diferents races. El nombre de morts per malalties, accidents i mortalitat infantil també va caure durant la Gran Depressió.
Hi ha entre 2.500 i 3.000 palmesans que passen fam
"Calculam que hi ha entre 2.500 i 3.000 persones que passen gana a Palma", diu Bernat Vicens, president de Mallorca Sense Fam. Explica que és una xifra aproximada però que és evident que els menjadors socials de ciutat s'han desbordat. "Només cal veure les coes de cada matí davant dels Caputxins que fan la volta a l'edifici", apunta Vicens. Com aquest, molts altres centres. El Refugi, al carrer Gaspar Aguiló, ha duplicat el nombre de sopars i ara fa dos torns cada nit.
Dos anys de friccions
Les friccions entre Unió Mallorquina i els seus socis del PSOE i del Bloc ni són recents ni s'han circumscrit exclusivament al Consell de Mallorca. Fins ara la més forta s'havia viscut al Parlament on, amb la crisi vinculada a la imputació del diputat Tomeu Vicens, es posà en joc la majoria que dóna suport al Govern. Però les crisis del Consell no han quedat enrere, sobretot arran de la qüestió de Son Baco. Ara, dos anys després, el Pacte a la institució insular està romput.
Superant la crisi amb humor
A l'hora d'intentar superar la crisi econòmica actual, les ments més brillants aguditzen l'enginy. N'és una prova el curiós sorteig que va tenir lloc ahir al municipi de Santa Margalida amb la col·laboració inestimable de la vaca Mora. La Comissió de festes de la localitat va organitzar una rifa en la qual aquest animal va participar com a protagonista indiscutible. Un dels creadors de l'acte, Pere Moragues, va explicar: "Hem dividit el camp de futbol del poble en 3.500 parcel·les de mida idèntica (un metre i mig, aproximadament) i hem posat en venda el mateix nombre de paperetes al preu d'un euro".
El comerç just planta cara a la crisi
Resulta sorprenent, però sembla que la crisi no ha passat una factura gaire elevada al comerç just, una opció que permet a molts de petits productors sobreviure en un moment en què qui més qui manco mira per la seva butxaca. N'és un bon exemple el fet que un productor colombià cobra pel seu cafè un 160 per cent més si el ven al comerç just que si ho fa als canals comercials habituals. Ara bé, això només és possible gràcies al paper dels consumidors, que en un moment de dificultat com l'actual continuen triant aquesta opció.
La reforma més gran des del crac del 29
El president dels Estats Units, Barack Obama, presentà ahir la seva proposta de reforma de l'actual sistema financer, que passa per atorgar més instruments al Govern per controlar o, fins i tot, liquidar grans empreses que puguin posar en perill l'economia del país en cas d'una fallida i per donar més poder a la Reserva Federal (Fed) per evitar en el futur noves crisis com l'actual.
Cauen a la meitat els ingressos del Govern per tributs immobiliaris
La crisi, sobretot la immobiliària, afecta amb tota la seva cruesa el Govern. Només durant el primer trimestre d'enguany els ingressos públics per imposts vinculats al sector immobiliari han baixat a la meitat. Però també cauen tots els altres tributs que ingressa la Comunitat Autònoma, bé per l'aturada en el consum o per l'increment de l'atur.
El Consell, com un proveïdor més
La manca de liquiditat que pateix el Govern per la crisi econòmica és tan severa que negocia amb el Consell de Mallorca per pagar-li part dels 40 milions d'euros que li deu a través de la fórmula del confirming. Igual com fan les empreses que proveeixen de serveis la Comunitat, la institució insular, si vol cobrar, haurà de recórrer als bancs i pagar-ne els consegüents interessos. D'aquesta manera, per tant, la transferència entre dues administracions acabarà tenint un sobre cost per als ciutadans i uns beneficis per a les entitats financeres.
En fase terminal
L'activitat dels autocars turístics ha caigut entre un 15 i un 20% en relació a l'any passat a causa del descens en l'arribada de viatgers i de l'avanç del turisme independent -que contracta el transport pel seu compte i no a través dels touroperadors-. El mes de maig, la caiguda va ser del 25%, per la qual cosa les empreses han hagut de reduir un 5% el total de places oferides.
9.000 milions més per reforçar la banca i facilitar les fusions
El Consell de Ministres donà ahir llum verda al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), amb una dotació inicial de 9.000 milions, per reforçar la solvència de les entitats i facilitar les fusions amb vista a millorar-ne l'eficàcia i garantir-ne la viabilitat futura.
La caixa del Govern és buida
La manca de liquiditat que pateixen els comptes públics de la Comunitat és alarmant. La difícil situació per la qual travessen totes les administracions s'agreuja en el cas de Balears, segons admeté ahir el mateix conseller d'Economia, Carles Manera, perquè la caiguda dels ingressos tributaris és molt accentuada, pràcticament ja s'ha exhaurit la possibilitat d'endeutament per a enguany i, a més d'això, encara no ha arribat res del nou finançament autonòmic per part de l'Estat. "El problema de liquiditat és molt fort", sentencià Manera.
La crisi passa factura al moble
La crisi econòmica passa factura a tota la indústria i el sector del moble no n'és una excepció. Manacor, coneguda precisament com la ‘Ciutat del moble', i els empresaris aguanten l'envestida de la recessió, però amb l'optimisme que suposa la perspectiva de reformes d'hotels amb vista a l'hivern i les comandes de particulars.
La crisi també afecta a la Fundació Deixalles
Si quan la situació econòmica és bona la Fundació Deixalles ja està acostumada a tractar amb casos difícils, els temps de crisi només en compliquen el funcionament. Així va quedar clar en la roda de premsa que va oferir ahir el director general de la fundació, Miquel Puigròs, per presentar la memòria de l'any 2008. Més persones varen acudir a demanar ajuda a la Fundació, a la vegada que s'ha generat un dèficit de 106.978 euros.
La crisi dispara els casos de violència i racisme a Balears
La creixent tensió veïnal que viu aquests dies Son Gotleu és una mostra del deteriorament de la convivència que la crisi econòmica ha accentuat. De fet, els episodis de violència, racisme i intolerància es dispararen el 2008 a les Illes Balears respecte dels anys anteriors a causa dels efectes de la mala situació financera. Així ho posa de manifest l'informe Raxen, elaborat pel Moviment contra la Intolerància. Segons aquest document, l'any passat es produïren almenys 22 casos de violència, 16 dels quals a Palma. Aquesta xifra gairebé multiplica per quatre els casos esdevinguts els anys anteriors. Així, el 2007 se'n comptabilitzaren 6 i el 2006, 5.
Recepta dels infants davant la crisi: “Canviar ZP per ma mare”
Abaixar els preus, estalviar, crear més doblers i no malversar són quatre de les mesures que 2.000 infants d'entre 4 i 16 anys, sondejats per Adecco, han proposat per sortir de la crisi en la cinquena edició de l'enquesta Què vols ser de gran?" El 48 per cent dels entrevistats han aconsellat seguir aquestes quatre mesures, mentre que a altres se'ls ha ocorregut "que els polítics deixin de mentir", "que en comptes d'acomiadar, s'abaixin els sous" i fins i tot han suggerit "llevar doblers als rics per donar-los als pobres", informà l'empresa de recursos humans autora de l'estudi per mitjà d'un comunicat.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona