El llobarro, l'orada i el déntol, alguns dels peixos que el Govern ha fixat quotes màximes diàries per a la pesca recreativa
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, per mitjà de la Direcció General de Pesca, ha...
La Fundació Marilles lidera Sarko, un projecte pioner per a la conservació de taurons i rajades a les Illes Balears i el Mediterrani espanyol
La Fundació Marilles, en col·laboració amb el Shark Conservation Fund (SCF), ha posat en marxa el...
Marilles demana al sector turístic més «compromís» amb la conservació de la mar
«El futur i gran part dels beneficis del turisme a les Illes Balears depenen d’unes aigües...
Medi Ambient demana col·laboració ciutadana per detectar invertebrats marins en perill
El Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i SEO/BirdLife...
El GOB reclama mesures més decidides per salvar el virot petit
El Grup d'Ornitologia de les Illes Balears (GOB) ha reclamat aquest dissabte mesures...
Marquen per primera vegada un voltor lleonat amb un dispositiu GPS
El Servei de Protecció d'Espècies de la conselleria de Medi Ambient i Territori ha marcat...
El Consell adjudica la conservació i manteniment del Camí de Cavalls a la Fundació de Persones amb Discapacitat
El Consell Insular de Menorca ha aprovat en consell executiu...
L'Avenc de Son Pou requereix un estudi de conservació a causa de la pressió humana
La cova del Avenc de Son Pou serà objecte d'un estudi tècnic...
Medi Ambient recupera l'àguila ‘coabarrada’ a Mallorca
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca dona per acabat «amb èxit» el Pla de Reintroducció...
ARCA aposta per rehabilitar i conservar la Costa del Teatre
L'entitat que vetlla pel patrimoni històric, ARCA, considera important conservar les casetes de la Costa del Teatre de Palma, una zona mal cuidada últimament però d'un gran valor històric i paisatgístic.
Patrimoni torna a protegir la font de Mestre Pere
El sistema hidràulic i de protecció afecten els municipis de Palma, Bunyola i Valldemossa. Foto: Arxiu. La protecció del sistema hidràulic de la font de Mestre Pere tornarà a ser una realitat mesos després que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears donàs la raó a l'empresari Vicenç Grande i argumentàs que l'expedient de protecció havia caducat i, per tant, resultàs nul·la la declaració de BIC. La Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca aprovà ahir dematí de bell nou la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) en categoria de monument per a la xarxa hidràulica que afecta els municipis de Palma, Bunyola i Valldemossa. La declaració iniciada ahir es realitza sota els mateixos preceptes pels qual es protegí l'any 2009 per primera vegada.
Alerta als espais protegits de les Balears
L’Associació d’agents de medi ambient assegura que a Cabrera no hi ha vigilants a la mar. Foto: Arxiu. "Si voleu menjar un anfós el dia de Reis, no el compreu; anau a Cabrera i pescau-lo. Total, no hi ha vigilància". Aquest consell que circulava dijous via Twitter no l'havia fet cap pescador furtiu, l'havia llançat a la xarxa el compte de l'Associació balear d'agents de medi ambient, que protestava pels acomiadaments que han deixat el parc natural sense protecció. La manca de personal hi és cada pic més evident i les retallades no són només per a Cabrera, sinó que la serra de Tramuntana, la Dragonera i la xarxa d'espais protegits també n'han quedat afectades.
Un informe de 2010 aconsella ampliar el Parc Nacional de Cabrera
L’arxipèlag de Cabrera és Parc Nacional Maritimoterrestre des de l’any 1991. La declaració va ser molt celebrada pels grups ecologistes.Foto: Arxiu. Un informe redactat l'any 2010 que no ha sortit a la llum fins ara i signat per quatre investigadors del Govern balear, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut Oceanogràfic recomana ampliar amb gairebé 9.000 hectàrees la superfície del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera. Ampliar el parc, argumenten els signants, permetria incloure-hi fons de coral·lígen (corall, anomenats forts), maërl (avellanó o magrana) i laminaria (coneguda com a herba de la col). Qui ha destapat l'existència de l'informe és l'organització ecologista Oceana, segons la qual el document "s'encarregà fa ara tres anys, però mai no veié la llum.
Els darrers vestigis d’un barri emblemàtic
Els molins són iconografia destacada de Santa Catalina i una part d’ells han estat restaurats. L'arquitectura tradicional es fusiona amb edificis modernistes pels carrers d'una de les barriades palmesanes que ha començat a reviure de nou. Tot i això, la seva fisonomia no ha restat impassible al pas del temps i avui s'hi poden contemplar els tradicionals xamfrans arrodonits. Ens referim al barri de Santa Catalina, els carrers del qual el darrer any han estat en el punt de mira patrimonial per l'esbucament de l'edifici del carrer Fàbrica.
Preocupació a Cort per l’estat de Bellver
L'estat del castell de Bellver preocupa Cort. El monument necessita que s'hi duguin a terme accions que en garanteixin la preservació, i la manca de pressupost associada a la crisi hi juga en contra. Per això, l'Ajuntament de Palma té previst presentar a l'1% del Ministeri de Cultura dos projectes de restauració que afecten "l'escala que hi ha al passeig circular del baluard de ponent" i el fossat.
El PP canvia el Pla Territorial per fer l’hotel de la Ràpita
Tot i que el conseller de Turisme, Carlos Delgado, indicava despús-ahir que "no es canvia cap llei" per fer l'hotel de la Ràpita, l'equip de govern del Consell de Mallorca aprovà ahir un canvi del Pla Territorial de Mallorca (PTM) per permetre el projecte. En concret, segons els populars, tan sols s'hi ha fet la correcció d'una "errada numèrica", però és molt significativa: allà on el PTM apuntava que just hi havia dues hectàrees reservades per a reconversions territorials ara dirà que n'hi ha 21.
El nucli històric de Sineu, Bé d'Interès Cultural
Perfil de Sineu, en una fotografia d'arxiu. El nucli històric de Sineu ha estat declarat avui Bé d'Interès Cultural amb el vistiplau de tots els representants que conformen la Comissió d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. Aquesta decisió s'ha adoptat en resposta a una demanda que va arribar del mateix municipi de Sineu, i perquè, a més, el Pla Territorial de Mallorca recomana que alguns nuclis, com és el cas de Sineu, tinguin aquest reconeixement patrimonial. Per altra banda, el Consell de Ministres ha aprovat per Reial Decret la declaració de BIC la zona paleontològica de Punta des Migjorn, a Menorca.
El GOB crea una web sobre la milana per evitar la seva extinció
Dos tècnics realitzen a aquest exemplar rutines de mesuratge i pesatge. El Grup Ornitològic Balear (GOB) ha creat una nova web sobre el Milà reial (Milvus milvus) a Mallorca, una de les espècies més amenaçades de l'illa, a fi d'evitar la seva extinció, proporcionant informació sobre la situació de conservació d'aquesta au i la problemàtica que sofreix. Aquest espai a Internet sorgeix en el marc del Pla de recuperació de la milana a les Balears, dirigida per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i amb la col·laboració d'Obra Social Caixa Madrid, segons ha informat el GOB. La pàgina web inclou el seguiment per satèl·lit d'alguns exemplars equipats amb aquest sistema i posa a disposició els materials informatius i didàctics que s'han realitzat.
Torcebraç pel Castellet de Calvià
Primer foren les cases de Can Dols i Can Belembè i ara és el Castellet qui està en perill. Aquesta és el crit d'alerta de Maria Avellà, la portaveu de la nova comissió promolí del Castellet de Calvià, creada la setmana passada i amb la intenció de preservar l'emblemàtic entorn calvianer. "Patrimonialment Calvià ja està massa malmenat, hem de conservar allò que encara ens queda. Can Dols i Can Belembè foren esbucats, no podem permetre que passi el mateix amb el Castellet", explica. ARCA, l'Associació de Veïnats de Calvià, l'Associació Pere Josep Canyelles, el GOB, la Plataforma Calvià per la Llengua, la Plataforma procamins públics i oberts i SOS Can Veiret són les set entitats que s'han aplegat per denunciar la greu situació patrimonial del molí calvianer. "El Castellet data de 1830 i des de sempre els calvianers acudíem a aquest indret el dia del pancaritat. És més, és un lloc molt estimat per als calvianers ", assegura la seva portaveu. Ara la nova propietat ha tancat la zona i ha posat unes barreres de ferro per accedir-hi. "De moment, les barreres estan obertes, però passam pena que en breu la propietat les tanqui amb pany i clau", explica mentre afegeix que precisament el camí que du al molí "és considerat de domini públic".
L'anfós, una espècie estudiada en detall
Saber com viu l'anfós a Cabrera, com es mou, com creix o com s'alimenta és possible gràcies a la darrera campanya del projecte de recerca científica "Epimhar" impulsat pel Govern Balear i l'Institut Espanyol d'Oceanografia, en marxa d'ençà de fa dos anys. Ahir la directora general de Pesca, Patrícia Arbona; el director del Centre Oceanogràfic de Balears, Enric Massutí, i la consellera executiva de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Maria Magdalena Tugores anaren a Cabrera per conèixer in situ els avanços d'aquesta campanya.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán