Cort ha invertit un milió d’euros per millorar 18 escoles aquest estiu
La tinenta de batle d’Educació i Esports, Susanna Moll i el regidor...
MÉS denuncia la manca de voluntat del Govern espanyol de resoldre la inestabilitat de la plantilla docent
MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca reclamen que l'Estat no posi excuses amb els pressupostos i permeti convocar el nombre de places que els centres...
MÉS reclama a Educació que publiqui les dades de l'elecció de llengua
Els econacionalistes de MÉS han demanat les dades centre per centre de l'elecció de llengua per part dels alumnes d'infantil i els dos primers cursos de primària, i exigeix a la Conselleria que les faci públiques d'immediat sense sotmetre-ho a la tramitació ordinària, a fi d'aclarir "greus discrepàncies entre les dades aportades per la Conselleria i les dels centres de concertada".
Els centres veuen inviable fer més hores d’anglès
Els centres educatius veuen inviable fer més hores d'anglès, tal com estableix el decret de tractament integrat de llengües que es posarà en marxa el pròxim curs a 1r i 4t de Primària i a 1r d'ESO. Amb l'entrada del nou decret, els alumnes de Primària hauran de fer de 4 a 5 hores d'anglès setmanals i, en el cas de l'ESO, fins a un màxim de 6. L'obsessió per l'anglès
Crida a «desobeir» la llei de símbols
Un operari retira la llaçada a a favor de la llengua pròpia a l'IES de Marratxí. Foto: Arxiu. La Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres (FECCOO) ha realitzat avui una crida a la «desobediència pacífica» del sector educatiu pel segon esborrany de la llei sobre l'ús de símbols institucionals de Balears que tramita el Govern, per considerar que atempta contra les llibertats de càtedra i expressió. CCOO considera la norma «ambigua, innecessària i coercitiva» i ha anunciat que estudiarà plantejar noves accions legals a l'esborrany. El sindicat ha rebutjat en un comunicat el contingut d'aquest avantprojecte legislatiu per entendre que «suposa un atac directe a la llibertat de càtedra i d'expressió, protegides constitucionalment» i ha cridat la comunitat educativa a la desobediència pacífica contra la norma.
La vaga a Educació, una mica més enfora de confirmar-se
La hipotètica vaga a l'ensenyament de les Illes per a l'imminent principi de curs està avui una mica més enfora de confirmar-se. El motiu ha estat la decisió de la Conselleria d'Educació, de variar la reducció de les plantilles dels centres educatius que havia previst en un primer moment. Això donaria feina a entre 50 i 100 docents més dels previstos, segons han explicat fonts properes a la negociació.
Sindicats, pares i estudiants, en peu de guerra
Sindicats, pares i estudiants de les Illes estan en peu de guerra. Les retallades que estan patint aquest curs els centres educatius no aturen i cal sumar-hi les sis noves mesures anunciades dilluns pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. La secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font, anuncià ahir que estan sospesant "fer una possible vaga d'un, dos o tres dies, o indefinida", o bé emprendre "altres accions més creatives que provoquen més maldecaps", segons comentà Font.
El Govern no troba res sancionable en el vídeo de l’IES Marratxí
L'Institut de Santa Maria d'Eivissa també ha penjat el llaç pel català. Foto: R.L. El Govern admet que la investigació oberta a l'Institut d'Educació Secundària de Marratxí no du enlloc. I és que fins ara la Conselleria no ha trobat res sancionable en el vídeo enregistrat per alumnes i professors d'aquest centre, en el qual versionaven una cançó de Tomeu Penya amb una lletra pròpia en defensa de la llengua catalana i de la campanya: Enllaçats per la llengua. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, reconegué ahir que, de les primeres informacions recollides, es desprèn que el vídeo de l'IES Marratxí es gravà en període no lectiu i que els alumnes hi participaren voluntàriament.
Educació farà efectiva la retirada dels llaços pel català
La directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, insistí ahir que la Conselleria d'Educació actuarà per fer efectiva la retirada dels llaços a favor del català que pengen a més de trenta centres educatius de les Illes. "Primer ho comunicarem als directors i després ja veurem quines actuacions es fan", explicà Celeste. I assegurà que "no serà tan important la forma administrativa com realitzem les actuacions, sinó com d'important consideram que en això cal actuar". La responsable d'Inspecció Educativa va reforçar així les paraules del conseller d'Educació, Rafel Bosch, sobre el fet que una cosa és lluir un llaç a títol individual i l'altra fer-ho en un centre escolar. "El que hem de fer evidentment és recomanar als centres educatius que no es duguin a terme aquest tipus d'actuacions", assegurà.
El curs escolar arrenca entre el 12 i el 14 de setembre
El curs escolar arrenca el 12 de setembre als centres educatius de Balears que ofereixen conjuntament ensenyaments d'educació primària i secundària obligatòria, mentre que el 14 començarà als col·legis que només donen ensenyaments de secundària i batxillerat.
Bosch ja disposa de part dels doblers per pagar el deute dels col·legis
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha confirmat aquest matí que el Govern ha aconseguit desbloquejar el pagament d'una part important del deute amb els centres educatius concertats i públics de les Balears, la qual cosa permetrà afrontar l'inici del curs escolar en condicions normals. En declaracions a Europa Press, el responsable balear d'Educació ha mostrat la seva "satisfacció" pel desbloqueig de la meitat de la partida pendent amb els centres concertats que sobrepassa els sis milions d'euros, de manera que es podrà resoldre el deute de tres milions d'euros, abans del 15 de juliol.
Llinàs culpa el PP de provocar la protesta dels centres educatius
La protesta contra la política lingüística defensada pel president del PP, José Ramón Bauzá, que es planteja convocar als centres educatius és "una reacció a una acció" provocada pel dirigent popular. D'aquesta manera, el conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs (PSOE), valorà ahir el manifest impulsat per l'institut Pau Casesnoves d'Inca, en què s'insta Bauzá a rectificar la seva intenció de modificar les normes que impulsen la normalització del català i en què també s'insta la resta de centres educatius a fer un acte de protesta simbòlic el proper 10 de febrer.
El Govern destinarà 160 milions a infraestructures educatives
El Govern preveu que al final d'aquesta legislatura haurà invertit 160 milions d'euros en infraestructures educatives a l'Arxipèlag. El president de les Illes Balears, Francesc Antich, explicà que amb aquesta xifra "l'Executiu ha superat el compromís d'invertir 120 milions d'euros en infraestructures". Això suposa un 33 per cent més del pactat inicialment, que suposa prop d'uns 40 milions d'euros més. Això es tradueix en 14.000 places més que passen a formar part del sistema educatiu balear. Ahir, durant el repàs que el cap de l'Executiu i el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, realitzaren sobre els projectes educatius, aquest darrer confirmà que "encara es negocia el crèdit de 60 milions d'euros amb un banc europeu", si bé va assegurar que "els informes són positius". De moment, el mapa d'infraestructures educatives queda configurat a Educació Infantil, Primària i Secundària, amb 19 centres en el quals s'executa alguna obra o que estan en construcció, 18 que es troben en procés de licitació i 18 més en què hi ha prevista alguna actuació (nova construcció, reforma o ampliació) entre 2011 i 2012.
La dieta mediterrània avança, però la fritura encara hi és
Els menjadors escolars han esdevingut una peça bàsica de la nutrició infantil. No debades, els nous hàbits familiars i laborals han allunyat físicament el col·legi de la llar. I així, cada vegada són més els nins i les nines que no tan sols estudien a l’escola, sinó que també hi dinen cada dia. A les Illes Balears, els centres educatius que inclouen menjador escolar són 137 a Mallorca, 13 a Menorca i 7 a Eivissa.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula