Universitats i advocacia s’uneixen per enfortir el català amb el portal Compendium.cat
Compendium.cat. L’eina digital, iniciativa del Consell de l’Advocacia Catalana, té com a objectiu principal el foment de l’ús i la qualitat del llenguatge jurídic en català ...
Es prepara una mobilització d'advocats per exigir la reactivació «urgent» de la Justícia
L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Balears (Icaib) ha comunicat a la Delegació
Les advocades Xisca Figuerola i Miriam El Harrak, noves lletrades de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma
Francesca Figuerola i Miriam El Harrak han pres possessió com a noves lletrades
L'advocacia en ple demana la dimissió de la ministra de Justícia
El Ple del Consell General de l'Advocacia Espanyola, reunit aquest de desembre a Madrid...
Els 83 col·legis d’advocats de l’Estat fan '15 propostes per a una justícia digna'
Els 83 col·legis d’advocats de l’Estat han presentat aquest divendres les demandes
El Govern reforça l'Advocacia de la Comunitat per afrontar l'allau de conflictes judicials
El Govern ha decidit reforçar amb tres nous advocats l'Advocacia de la Comunitat per afrontar l'allau de conflictes judicials del Govern Bauzá.
Els missers de Balears pronostiquen que la Justícia serà només per als rics
El Col·legi de Missers de Balears ha mostrat reiteradament les seves crítiques a la pujada de taxes judicials que aquest dijous entra en vigor, i per aquest motiu han difós un comunicat on asseguren que els nous preus comportaran «una justícia sols per a rics», desoint «la veu unànime de l'advocacia i d'altres col·lectius jurídics».
L'Advocacia de la CAIB tampoc demanarà l'ingrés a presó per a Matas
L'Advocacia de la Comunitat Autponoma de les Balears, que exerceix l'acusació particular en el cas Palma Arena, tampoc no demanarà la presó provisional de l'expresident Jaume Matas després de la sentència que el condemna a 6 anys de presó per diversos delictes de corrupció.
L'advocacia de la CAIB no tindrà vot en els ens públics segons la nova Llei del Sector Públic
El ple del Parlament ha aprovat modificar la Llei del Sector Públic Instrumental de les Balears perquè els representants de l'Advocacia de la comunitat no tinguin capacitat de vot als òrgans d'administració, patronat, junta de govern o òrgans equivalents dels ens públics, si bé podran assistir a les reunions per assessorar els seus membres. La Llei del Sector Públic recollia que entre els membres del consell d'administració de les empreses que formen el sector públic balear hi havia d'haver un representant de l'Advocacia de la comunitat amb veu i vot. El Grup Popular ha al·legat que aquest punt suposava una incompatibilitat establerta en la Llei d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
El PP descarta tota infracció penal en les carreteres d'Eivissa
La portaveu del grup parlamentari del PP i exconsellera d'Obres Públiques, Mabel Cabrer, ha fet públic l'informe de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma, que "descarta qualsevol tipus d'infracció penal" en l'execució de les carreteres d'Eivissa". Cabrer i el president del PP d'Eivissa, Miquel Jerez, han donat a conèixer aquest matí l'esmentat informe que té relació amb la construcció de l'accés a l'aeroport de la capital Pitiüsa i el desdoblament de la carretera Eivissa-Sant Antoni, segons ha informat el PP mitjançant un comunicat. "El document ha estat amagat durant 6 mesos per l'anterior Govern, la qual cosa posa de manifest la clara persecució política que ha realitzat el Govern del senyor Antich en aquests quatre anys de legislatura".
La jutgessa exigeix 7,3 milions d'€ de fiança a Cardona, Viaene i Ordinas
La jutgessa instructora del cas Scala, Piedad Marín, va demanar ahir l'obertura de judici oral, a més de fiances milionàries de 7,3 milions d'€ per als principals implicats. Aquesta decisió durà per primer cop a la banqueta dels acusats l'exconseller de Comerç, Indústria i Energia del Govern Matas, Josep Juan Cardona, per al qual es demana una pena de 21 anys de presó. L'òrgan competent per dur a terme la vista serà l'Audiència Provicial. Els altres dos principals acusats en la trama del suposat desviament de doblers públics del Consorci per al Densevolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB) en benefici propi són l'exdirector de promoció industrial Kurt Viaene i l'exgerent del CDEIB Antònia Ordinas. Per a ells es demanen 20 i 7 anys de presó, respectivament.En la causa hi ha 15 acusats més, en la majoria empresaris i proveïdors del CDEIB que s'enfronten a penes més minses. Els delictes que s'investiguen són: associació il·lícita, malversació, frau a l'Administració, falsedat documental i suborn.
Anticorrupció demana 7 anys de presó per a la soprano Bel Rosselló
Anticorrupció demana 7 anys de presó en el cas Scala per la soprano Isabel Rosselló, la dona de l'exgerent del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), Antònia Ordinas. L'escrit d'acusació dels fiscals sol·licita, a més, penes de 6 anys de presó per a l'empresari i exnebot polític de l'expresident Matas, Felipe Ferré, i 10 anys per al seu exsoci Arnaldus Van Der Hurk. Tant Rosselló com Ferré i el seu exsoci reberen, mitjançant les seves empreses, una gran quantitat de contractes i projectes milionaris per part del CDEIB. A Rosselló se li imputen cinc delictes: malversació, prevaricació, falsedat, suborn i frau a l'Administració. A Ferré i Van Der Hurk, en canvi, quatre: malversació, prevaricació, falsedat i frau a l'Administració. A Ferré, que també fou exregidor del PP a Lloseta, només li demanen 6 anys i no pas 10, perquè se li aprecien dos atenuants: el de confessió i el de cooperació. La Fiscalia els considera "homes de palla" dels principals acusats: l'exconseller de Comerç, Energia i Indústria, Josep Juan Cardona; l'exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene; i l'exgerent del CDEIB, Antònia Ordinas, pels quals demana 21, 20 i 7 anys de presó respectivament. La Fiscalia demana 21 anys de presó per a l'exconseller del PP Josep Juan Cardona
“El penal no és el nostre àmbit més habitual”
Nascut a Palma, estudià dret a València amb una beca de la Fundació Joan March i a 25 anys aprovà les oposicions com a Advocat de l'Estat. La seva primera destinació fou Tenerife, on a final de 1979 es convertí en tinent de batle de Santa Cruz amb l'antiga UCD. "Només set mesos després, però, me'n vaig tornar, perquè vaig aconseguir una plaça vacant a Palma".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula