Bauzá s'ha posat en contra tots els sectors. | PILAR PELLICER

TW
2

El Govern ha decidit reforçar amb tres nous advocats l'Advocacia de la Comunitat per afrontar l'allau de conflictes judicials de l'Executiu Bauzá.

Així ho aprovà ahir el Consell de Govern, que a la nota informativa explicà que es fa amb “la finalitat de què la Direcció de l'Advocacia disposi dels mitjans suficients per dur a terme les diferents funcions encomanades en matèria d'assessorament jurídic i de defensa en judici de la Comunitat Autònoma i del Sector Públic Instrumental”.

L'Advocacia està tenint un paper clau en la majoria de conflictes iniciats per aquest Govern. Sense anar més lluny, aquest òrgan està sent l'encarregat de defensar el dret a l'honor de José Ramón Bauzá en el seu litigi amb el secretari general d'UGT, Lorenzo Bravo. I també el tema de la farmàcia del president i la seva possible incompatibilitat per exercir de cap de l'Executiu són alguns dels temes que han hagut de passar per les seves mans.

Els casos de corrupció també estan portant de cap als serveis jurídics que són acusació particular, entre d'altres, en el cas Palma Arena.

Tal com contemplen els pressupostos del 2013, els tres nous funcionaris que s'incorporin a l'Advocacia cobraran 56.616,60 euros anuals.

Conflicte educatiu
Els canvis en l'àmbit educatiu que està impulsant Bauzá, així com les seves prohibicions, estan sent una càrrega de feina important pels serveis jurídics. Durant el conflicte dels llaços quadribarrats a les façanes dels centres, l'Advocacia hagué d'emetre un informe sobre la col·locació de símbols reivindicatius amb rerefons polític en les infraestructures dels centres educatius.

Recentment, els serveis jurídics han hagut d'emetre un informe sobre l'aplicació del Decret de tractament integrat de llengües (TIL) i l'aplicació de les instruccions dictades pel secretari d'Educació, Guillem Estarellas. Aquest informe ha servit aquesta setmana perquè Educació pugui dir que les instruccions dictades “obeeixen a la potestat autoorganitzativa de l’Administració i que no suposen cap innovació reglamentària ni constitueixen un acte administratiu anul·lable”. Fet que ha servit a Educació per argumentar que la desobediència dels tres directors de Maó, no està avalada per llei i que per tant el que cal fer, és aplicar el projecte lingüístic presentat pel centre amb les al·legacions d'Inspecció educativa.