El ple del Parlament ha aprovat -amb 33 vots a favor del PP i 23 en contra dels grups de l'oposició- modificar la Llei del Sector Públic Instrumental de les Balears perquè els representants de l'Advocacia de la comunitat no tinguin capacitat de vot als òrgans d'administració, patronat, junta de govern o òrgans equivalents dels ens públics, si bé podran assistir a les reunions per assessorar els seus membres. La Llei del Sector Públic recollia que entre els membres del consell d'administració de les empreses que formen el sector públic balear hi havia d'haver un representant de l'Advocacia de la comunitat amb veu i vot.
No obstant això, el Grup Popular ha al·legat que aquest punt suposava una incompatibilitat establerta en la Llei d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Aquesta norma assenyala que el personal dels ens públics no pot pertànyer a més de dos dels consells d'administració o a òrgans de govern de les empreses públiques. Per això, el Grup Popular ha impulsat aquesta modificació, aprovada mitjançant un decret llei, al·legant que aquesta incompatibilitat havia de ser resolta per aquesta via en donar-se una situació de "necessitat extraordinària i urgent".
Tanmateix, els grups del PSIB i del PSM-IV-ExM s'han oposat a aquesta modificació per la forma, en haver estat aprovada per decret llei de manera injustificada a la seva opinió, i pel contingut de la mateixa, ja que opinen que d'aquesta manera es minva la garantia d'independència que pretén traslladar la Llei del Sector Públic. Així, la diputada del PSIB Lourdes Aguiló ha considerat que aquest decret llei "no té cap tipus de justificació" perquè no creuen que aquest punt hagi de ser modificat per la via de "urgència" i per "l'interès general", tal com ha argumentat el Grup Popular per justificar que es modifiqui amb un decret llei. Per això, la socialista ha afirmat que aquest decret és "inconstitucional" quant a la forma.
A més, ha subratllat que en treure la possibilitat de vot als representants de l'Advocacia de la comunitat es resta pes a la garantia de "objectivitat" i "imparcialitat" de la llei. Així mateix, la parlamentària ha afegit que la Llei d'incompatibilitats del personal públic inclou una excepció per la qual els esmentats empleats podran formar part de més de dos consells d'administració si el Consell de Govern així l'autoritzava expressament. En la mateixa línia s'ha expressat el diputat del Grup del PSM-IV-ExM per Menorca Nel Martí, que ha assegurat que amb aquesta modificació es resta "protagonisme" i qui "pes" els advocats de la comunitat dins dels ens públics. Així mateix, ha agregat que, d'aquesta manera, als òrgans de direcció de les empreses públiques guanya importància el perfil "polític" en detriment del "tècnic".
El nacionalista també ha considerat innecessari aprovar aquesta modificació mitjançant un decret llei en considerar que no és urgent i s'ha preguntat si aquesta és la "verdadera raó" que ha portat als 'populars' a impulsar-la. Tampoc no ho justifiquen per una qüestió d'incompatibilitat, ja que podria haver evitat-se aquest aspecte mitjançant una altra fórmula, ha postil·lat. A més, ha explicat que amb la retirada del vot no s'evita la situació d'incompatibilitat, ja que aquesta ve derivada de la seva funció d'assessorament als òrgans de direcció i no únicament per tenir capacitat de decisió en els mateixos. Així, ha dit que la "incompatibilitat és una mala excusa per justificar la urgència i per trencar el consens" assolit en l'aprovació de la Llei del Sector Públic. "Si no hi ha justificació ni urgència el que queda és precipitació, irresponsabilitat i menyspreu a aquest Parlament", ha asseverat.
Sobre això, el diputat del Grup Popular Miquel Àngel Jerez ha sentenciat que els grups del PSIB i el PSM-IV-ExM (que en l'anterior legislatura formaven el Pacte de Govern) no tenen autoritat per criticar a l'actual Govern que actuï "a cop de decret" ja que aquesta mateixa fórmula va ser utilitzada en diverses ocasions durant el passat mandat. Així mateix, Jerez ha instat als grups de l'oposició a acudir al Tribunal Constitucional si consideren que aquest decret llei és "inconstitucional", al que Martí li ha contestat que es pot utilitzar aquesta via si està justificada i té fonament, si bé ha remarcat que aquesta modificació no el té. Es pot assenyalar que l'Estatut d'autonomia balear preveu que el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma decret llei quan es presentin les circumstàncies de necessitat extraordinària i urgent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.