Una conferència analitzarà la implicació calongina a la Germania
L'Església Vella de Calonge (Santanyí) acollirà el pròxim dijous, 13 d'abril, a les 20.30 hores...
Al-Mayurqa no calla
Els cinc membres de la formació escolliren el monestir de la Real per a aquest primer concert. Foto: P.Pellicer. No ens fareu callar, polítics de dreta estantissa; sols ens podreu marginar, servint-vos de la mentida. Les lletres que Toni Roig creà el 2007 per al disc Temps de revolta són avui més vigents que mai. Ahir, quatre anys i mig després de la mort del creador, el seu grup, Al-Mayurqa, tornà a entonar-les als escenaris per fer sentir que la seva empenta -malgrat que segada- no aturarà mai. El monestir de la Real fou l'escenari escollit per Miquel Carbonell, els germans Martorell, Gaspar Jaume i Biel Martorell (la nova incorporació) per tornar a cantar la música tradicional i reivindicativa d'Al-Mayurqa. Ho feren davant un auditori de devers 300 persones i en un escenari emblemàtic "símbol d'identitat del nostre poble", com recordava Pere Martorell.
De palaus i privilegis
Gaddafi i la seva túnica ja són part de les llegendes que sempre acompanyen els fugitius. Gaddafi, el governant excèntric o el dictador, segons ens convingués, ha deixat pas al criminal perseguit. Per això, i a partir de la victòria dels rebels libis, Occident participarà també en el rebosteig de la vida de Gaddafi.
Trípoli viu el final de l'era Gaddafi
Rebels libis celebren l'avanç en la capital de Líbia. Foto: Reuters. Amb el dictador libi Moammar al-Gaddafi desaparegut i dos dels fills en mans dels insurgents, els rebels libis sembla que es trobin a punt de la victòria final després de mesos de sagnants combats. Al tancament d'aquesta edició, el soroll de les bales encara se sentia ahir vespre a la capital líbia i a d'altres punts del país, on soldats lleials al dictador, i en particular grups de franctiradors, encara oferien resistència. Tot i l'aparent debilitat del règim, els gaddafistes encara no han jugat totes les seves cartes. Les forces de l'OTAN interceptaven ahir un míssil Scud llançat des de la ciutat de Sirte, segons va informar la cadena qatarí Al-Jassera.
Els rebels estudiaran l'alto el foc proposat per la Unió Africana
Els rebels libis estudiaran avui el pla de la Unió Africana (UA), que Muamar el Gaddafi ha acceptat, per a un alto el foc immediat, encara que insisteixen que el líder libi ha de deixar el poder i retirar les seves tropes del terreny, van informar a EFE fonts de la direcció insurgent.
Els rebels libis preparen l'ofensiva final
Els rebels libis avançaren ahir cap a Sirte, la població natal del dictador Moammar al-Gaddafi, disparant morters i metralladores en esporàdics enfrontaments amb forces lleials al mandatari. Encoratjats pels atacs liderats per Occident contra les forces de Gaddafi, els rebels prengueren pel camí el control del poble de Nawfaliyah en l'avanç cap a Sirte, seu d'una important base militar. D'altra banda, els gaddafistes ja controlen part de Misrata, la tercera ciutat del país i la bossa de resistència més important dels rebels a l'oest. "Part de la ciutat està en poder dels rebels i l'altra part en poder de les forces lleials a Gaddafi", declarà un portaveu opositor. Mentrestant, el Govern de Trípoli assegurava que ja havia "alliberat" Misrata, però no en va donar més detalls. Almenys vuit persones haurien mort i 24 haurien resultat ferides per aquests bombardejos. Per part seva, les forces de la coalició internacional atacaren zones civils i militars de les localitats de Garyan i Mizdà, a l'oest del país magribí, segons la televisió estatal líbia, que cità fonts militars. Garyan és a uns 100 quilòmetres al sud de Trípoli, mentre que Mizdà està situada a 184 quilòmetres al sud de la capital.
ZP defensa “la força necessària” contra els atacs de Gaddafi al seu poble
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha defensat en el Congrés dels Diputats que mentre existeixi "el risc" que el règim libi de Muamar al Gaddafi "torni a atacar al seu poble", la comunitat internacional aplicarà "la força necessària per impedir-ho". Per això, durant la seva compareixença davant el Ple del Congrés per sol·licitar l'aval de la Cambra a la participació espanyola en l'operació internacional a Líbia, el cap de l'Executiu ha qualificat la seva petició de "prudent". Segons ha detallat, els militars espanyols romandran entre un mes -recolzant la zona d'exclusió aèria- i tres mesos -en el cas de l'embargament d'armes-. La missió serà prorrogable en funció de "les necessitats" de l'operació i Zapatero s'ha compromès que el Govern acudirà per a això de nou a sol·licitar l'autorització de la Cambra. Zapatero ha subratllat la resolució 1973 del Consell de Seguretat de Nacions Unides.
Gaddafi fa anques enrere
José Luis Rodríguez Zapatero s'ha reunit amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, per analitzar la situació a Líbia. Foto: Efe. Gaddafi sembla que fa anques enrere. El règim del líder libi anuncià ahir un alto el foc immediat en compliment de la resolució de l'ONU, tot i que els rebels asseguraren que durant tota la jornada les seves tropes continuaren atacant intensament diverses ciutats a l'oest i a l'est del país. El ministre d'Exteriors libi, Musa Kusa, anuncià ahir que el règim de Trípoli declarà un alto el foc immediat d'acord amb la resolució 1.973 aprovada dijous vespre pel Consell de Seguretat de l'ONU. "Després d'haver vist la resolució i prenent en consideració que Líbia és un membre ple de l'ONU, consideram que és obligat acceptar la decisió del Consell de Seguretat", afirmà Kusa. A més, afegí que, per això, el règim libi ha decidit "un immediat alto el foc i la cessació de totes les operacions militars rebels".
L'ONU aprova l'ús de la força aèria contra Gaddafi
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà ahir a mitjanit, amb els vots a favor de deu dels membres i cap en contra, la resolució que obre la porta a l'aplicació d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia. La votació sobre la resolució 1.973 tingué cinc abstencions, incloses les de Rússia, la Xina i Alemanya. Finalment, els Estats Units es pronunciaren a favor de la mesura, promoguda per França, el Regne Unit i el Líban. El text permet, doncs, iniciar "totes les mesures que siguin necessàries" per "protegir els civils i les àrees poblades sota amenaça d'atacs", la qual cosa implica la decisió presa. No obstant això, "exclou una força d'ocupació". A més, proposa la congelació dels actius de la petroliera estatal i del banc central pels vincles amb el règim de Gaddafi.
Els espanyols podran sortir de Líbia en 48 hores
La ministra d'Assumptes Exteriors, Trinidad Jiménez, ha informat avui que el mig centenar d'espanyols que han expressat el seu desig de sortir de Líbia seran evacuats en un termini de 48 hores. Jiménez ha confirmat l'evacuació dels espanyols a la delegació del PP amb què s'ha reunit aquest migdia al Palau de Viana, seu del seu departament, per avaluar la situació a Líbia i en altres països àrabs. En acabar la reunió, i en declaracions als periodistes, el responsable de Política internacional del PP, Jorge Moragas, ha assegurat que la ministra els ha traslladat que l'avió està "a punt" en cas d'aterrar a la capital líbia per procedir a la repatriació.
Tampoc Gaddafi no és intocable
El líder libi Moammar al-Gaddafi s'aguantava ahir en el poder amb la punta dels dits. Ha comès l'error de respondre amb brutalitat a les protestes populars i aquest país s'ha convertit en un polvorí, amb bombardejos a la població civil, repressió embogida i...
Gaddafi trontolla
La confusió i el caos s'han apoderat de Líbia, on la radicalització de les protestes contra el règim del president, Moammar al-Gaddafi, van conduir el líder libi a bombardejar les principals ciutats del país on es duien a terme manifestacions. A Trípoli, la capital del país, almenys 250 persones van morir en els bombardejos perpetrats per l'Exèrcit de l'Aire libi contra aquells que reclamaven la caiguda del règim, segons la cadena de televisió qatariana Al-Jazeera. Testimonis presents revelaren que els bombardejos es repetien cada 20 minuts a la capital, i que hi havia cadàvers tirats als carrers de Tripoli . També foren víctimes dels atacs aeris les ciutats de Misratah i Az Zawaziya, on el nombre de morts no va poder ser confirmat per cap font. Massacre a Líbia
Tunísia declara tres dies de dol nacional per les víctimes de les protestes
Tunis ha declarat tres dies de dol nacional a partir d'avui divendres per a les desenes de persones que van morir durant les protestes abans i després de l'enderrocament de l'expresident Zine al-Abidine Ben Ali, segons explica la televisió estatal. Així i tot, el nou Govern, s'enfronta a violentes protestes de carrer per conservar membres del gabinet del president deposat Ben Ali. Almenys 78 persones van morir des que va començar l'aixecament al país magribí i els aldarulls han costat 3.000 milions de dinars (uns 2.100 milions de dòlars) en danys i negocis perduts, segons declaracions d'aquesta setmana del ministre de l'Interior, Ahmed Friaa, a la televisió estatal.
L'Equador reprèn la direcció
L'estat d'excepció a l'Equador declarat pel mateix president del país, Rafael Correa, continuava vigent en la jornda d'ahir, tot just l'endemà de la sublevació policial que desembocà dijous en el segrest, durant diverses hores, del president equatorià. En aquest escenari, el Govern del país centrà tots els esforços a cercar els responsables de la revolta. El mateix cap de l'Executiu apuntà des del principi com a instigador dels fets cap a l'exmandatari i opositor Lucio Gutiérrez. Immediatament després de l'alliberament del president, en un operatiu militar en el qual moriren cinc persones, Correa anuncià "una profunda depuració de la Policia Nacional" i afirmà que "no hi haurà perdó ni oblit" per una acció que no dubtà a qualificar d'"intent de cop d'estat".
Correa sobreviu a un intent de cop d'estat en el que moriren almenys dos policies
El president d'Equador, Rafael Correa, s'ha dirigit al poble equatorià des del balcó del Palau de Govern després d'haver passat les hores més llargues en el càrrec, lamentant el vessament de sang provocat per l'amotinament d'una part de les forces de seguretat, i ha agraït a la població i als líders internacionals -entre ells Rodríguez Zapatero- el suport mostrat al llarg de la jornada de dijous. El president ha relatat el "llarg encreuament de bales" desencadenat en les immediateses de l'hospital on ha estat retingut durant prop de deu hores pels revoltats i ha assenyalat que aquests "van esperar l'exercit fins i tot amb metralladores".
Revolta militar
L'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME) convocà ahir els "ciutadans d'uniforme" a una "gran manifestació" el pròxim 16 d'octubre a Madrid per exigir la retirada del projecte de llei orgànica de drets i deures dels membres de les Forces Armades. El 2 de juliol, el Govern va remetre al Congrés aquest projecte de llei, després de rebre el vistiplau del Consell d'Estat, que inclou el dret d'associar-se lliurement per defensar els interessos professionals, la regulació del Consell de Personal de les Forces Armades i la creació de l'Observatori de la Vida Militar. El president d'AUME, Jorge Bravo, i el secretari general d'aquesta associació, Mariano Casado, van denunciar ahir que aquesta llei, més que una "adequació" dels drets dels militars, suposa una "restricció" d'aquests i relega els membres de les Forces Armades a ser "ciutadans de tercera classe". La protesta del 16 d'octubre -en la qual AUME no descarta que els manifestants vesteixin l'uniforme militar i per a la qual encara no hi ha fixat recorregut- es convoca també contra la Llei de carrera militar, l'aplicació de la qual està provocant nombrosos problemes i la interposició de recursos "sense resposta" per part del Ministeri de Defensa.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula