Gaddafi trontolla

La confusió i el caos s'han apoderat de Líbia, on la radicalització de les protestes contra el règim del president, Moammar al-Gaddafi, van conduir el líder libi a bombardejar les principals ciutats del país on es duien a terme manifestacions.

A Trípoli, la capital del país, almenys 250 persones van morir en els bombardejos perpetrats per l'Exèrcit de l'Aire libi contra aquells que reclamaven la caiguda del règim, segons la cadena de televisió qatariana Al-Jazeera.
Testimonis presents revelaren que els bombardejos es repetien cada 20 minuts a la capital, i que hi havia cadàvers tirats als carrers de Tripoli .

També foren víctimes dels atacs aeris les ciutats de Misratah i Az Zawaziya, on el nombre de morts no va poder ser confirmat per cap font.

La decisió d'Al-Gaddafi de bombardejar el país es produïa hores després que els manifestants van aconseguir el control a nou localitats de l'est del país, entre elles Benghazi, Al Bayda, Zuara i Zitlan. Almenys, així ho sostenien les informacions que arribaven des d'allà. Segons sembla, els revoltats van obligar la Policia i l'Exèrcit a retirar-se a un recinte de Benghazi. "La ciutat ja no està sota control militar, és completament baix control dels manifestants", relatava Salahuddin Abdulá, un dels organitzadors de les protestes.

A més, el professor universitari libi Hanaa Elgallal deia a Al-Jazeera que edificis governamentals de Benghazi havien estat saquejats i incendiats: "Joves armats estan a càrrec de la ciutat, no hi ha seguretat enlloc".
Tot i la repressió ordenada per Gaddafi, les mostres de suport per part dels seus van anar minvant en el transcurs de la jornada. Des de ministres del seu gabinet fins a militars de l'Exèrcit, passant per diplomàtics libis internacionals o imams, tots varen anar abandonant el suport cap al líder libi al llarg del dia.

El ministre de Defensa libi, Abdul Jalil Mustafá, presentava la seva dimissió per "l'ús excessiu de la violència contra ciutadans desarmats per part de les forces de seguretat", van ser les paraules amb què justificà la seva decisió. Per part seva, el ministre d'Estat libi encarregat d'Emigració i de la Comunitat Estrangera, Ali Errichi, exigí formalment a Gaddafi que abandonàs el poder També la delegació líbia davant l'ONU proclamà la seva lleialtat al poble libi i "a ningú més", després de la violenta repressió.

Segons Al-Jazeera, diversos ambaixadors libis acreditats a diversos països han anunciat ja la dimissió, com prèviament van formalitzar els acreditats a l'Índia, Indonèsia i el Regne Unit. Quan als líders religiosos, la majoria dels imams de les mesquites de Líbia van rebutjar un discurs que els havia preparat el líder libi i van cridar a la població a sortir als carrers per lluitar contra el règim. Abans dels atacs aeris ordenats pel líder libi, el seu fill Saif a l'Islam ordenava la creació d'un comité d'investigació per aclarir les circumstàncies de les morts que fins aleshores s'havien succeït. La BBC britànica informà que el comitè estarà encapçalat per un jutge libi i tindrà la participació de grups de defensa dels Drets Humans estrangers.

Camí de Veneçuela

Ahir al llarg de l'horabaixa s'especulà amb la possibilitat que Gaddafi i els seus fills haguessin abandonat Líbia en direcció a Caracas (Veneçuela). Així ho deixà entreveure el ministre d'Exteriors del Regne Unit, William Hague. Però la informació fou desmentida després, i de manera rotunda, pel mateix Govern veneçolà. L'aeroport de Trípoli està pràcticament col·lapsat, amb centenars de persones, estrangers i libis, que cerquen un vol per sortir del país, però pocs ho aconsegueixin Al tancament d'aquesta edició, Gaddafi anuncià que s'adreçaria la nació en un discurs televisat.